Tocarà esperar. El Girona té l´ascens gairebé a la butxaca i, si tot va bé, acabarà celebrant-lo més aviat que tard. Ahir, però, i amb tota la fest a punt, els homes de Pablo Machín van desaprofitar el primer match ball en un partit que, en una segona part per oblidar, se´ls va escapar de les mans. Empesos per gairebé dos milers de seguidors, els jugadors blanc-i-vermells van ser de Primera durant una hora gràcies al gol als 31 segons de Pablo Maffeo. L´escenari va canviar increïblement per complet a la represa, on el Nàstic, en vint minuts, no només va capgirar el marcador sinó que va sentenciar el partit gràcies a un gol de Barreiro i dos més d´Uche (3-1, m. 67). Una empanada que va deixar el Girona sense premi però que simplement hauria de ser una petita pedra més al camí. Un ajornament de la festa que, de diumenge contra el Saragossa, no pot passar.
La derrota de dissabte a la tarda del Getafe a Valladolid havia deixat l´ascens mastegat. A punt de caramel, que diria aquell. Feia falta només un puntet per agafar-lo amb força i no deixar-lo escapar. Al Nou Estadi l´ambient era el de les grans ocasions en què el Girona s´hi ha jugat quelcom. L´afició havia respost i gairebé dos milers de seguidors acompanyaven l´equip en un escenari on la del Nàstic, majoria, no s´arronsava. Tothom sabia que no seria fàcil. La necessitat de supervivència dels tarragonins feia preveure un partit a vida o mort. Machín va apostar d´entrada per situar Granell i Ramalho a l´onze en els llocs d´Eloi Amagat i Kiko Olivas. El tocat Maffeo tampoc va faltar a l´equip titular. Al davant, un Nàstic amb nou entrenador i un onze altament ofensiu amb fins a quatre jugadors d´atac. Trenta-un segons van durar els nervis i els càntics de «Lugo, Lugo» de l´afició del Nàstic. Va ser el temps que va necessitar Pablo Maffeo per a, incorporant-se des del darrere, engaltar una pilota morta al vèrtex de l´àrea que va superar Manolo Reina amb un xut creuat imparable. Millor no podia començar el partit, que seguia el guió desitjat per tothom.
El gol va servir tant per asserenar el neguit com per intimidar el Nàstic. Tot i això, amb avantatge al marcador, el Girona va cedir la pilota als grana, que van començar a avançar metres. Als vint minuts, però, Pere Pons es va ficar la mà a darrere la cuixa esquerre. S´havia trencat i, entre plors, va cedir el seu lloc a Borja García. Machín apostava per un home ofensiu en lloc del tuttocampista gironí i deixava el centre del camp amb només Granell per fer la feina bruta. En la primera acció sense Pons al camp, Muñiz va rebre una pilota entre línies i es va plantar sol davant Bounou. El porter marroquí, però, va treure una mà salvadora que va evitar un gol que ja es cantava a la graderia. L´ensurt havia estat majúscul però no arronsava els gironins, que amb Borja García al camp havien guanyat més control de la pilota. Així, abans de la mitja part Sandaza, després d´un bon contracop, va etzibar un xut des de la frontal que Reina va desviar amb problemes a córner.
Si la primera part havia començat de meravella, la represa ho va fer de la pitjor manera i va veure com en un quart d´hora el Nàstic no només li capgirava el marcador sinó que el deixava en evidència. El Girona va tenir l´oportunitat de fer el segon en un ràpid contracop de Borja García que va acabar a córner. En el refús del servei des de la cantonada, el Nàstic va enviar la pilota ràpidament a la banda dreta per tal que Madinda centrés per a Barreiro que, de cap, va guanyar la partida a Ramalho i va empatar el partit. El gol va coincidir amb la segona lesió d´un jugador del Girona. Aquest cop va ser l´autor del gol, Pablo Maffeo, que va ressentir-se de les molèsties musculars que arrossegava durant tota la setmana i va haver deixar el camp perquè entrés Cifuentes. El Nàstic collava de valent. Esperonat pel gol, els locals van avançar línies i es van trobar amb un gol un pèl afortunat. Va ser Uche amb un xut aparentment sense perill que va agafar a contrapeu Bounou. Tota la bona feina feta durant la primera part se n´havia anat en orris. El Girona veia com dues accions puntuals el condemnaven a tornar a començar. No s´acabaria aquí la sagnia dels de Machín, que van veure com el Nàstic els acabava d´atropellar en uns vint minuts per oblidar amb el tercer gol. Va ser novament en un ràpid contracop que Barreiro, no, però Uche, sí, va aprofitar per fer el 3-1.
«A casa nostra, no», cantava l´afició local, mentre recordava novament el Lugo, veient el seu equip revifar de les cendres i esguerrar la festa del Girona. Restava mitja hora mal comptada de joc però entre l´espessor dels gironins i l´ofici dels jugadors locals, que van batre segurament el rècord mundial de rampes en un partit de futbol, ja no hi havia res a fer. Només Portu, a poc per al final, ho va intentar amb un xut centrat i fàcil a les mans de Reina. Machín s´ho havia jugat ja tot amb l´entrada de Cristian Herrera en el lloc de Ramalho.
L´ensopegada del Getafe ha deixat l´ascens en safata de plata però el Girona, que encadena ja tres jornades sense conèixer la victòria (1 punt de 9 possibles), faria bé d´estacar-lo diumenge contra el Saragossa -a qui també li podria servir un punt per assegurar la permanència- bàsicament per culminar un any magnífic i poder celebrar una fita històrica per al club. I, de passada, també per acabar amb els ais i la incertesa dels que encara no ho veuen del tot clar.
