Va ser qüestió de minuts que l'entorn del Girona, aficionats, premsa i segurament els mateixos futbolistes, comencessin a fer càlculs. Encara no s'havia digerit la derrota al camp del Nàstic i la consegüent decepció, que a tothom li va quedar clar que diumenge, empatant amb el Saragossa, tothom acabaria content: els gironins amb un ascens a Primera a la butxaca i els aragonesos, amb la salvació matemàtica. Un punt beneficiaria tots dos equips, així que especular amb un teòric pacte de no agressió es va convertir en l'exercici d'optimisme preferit d'aquells que havien acabat decebuts amb el resultat a Tarragona. En cas de donar-se precisament aquest resultat, no només dos equips acabarien ben satisfets, sinó que es repetiria la història que s'ha viscut més d'una vegada, quan al tram final de temporada els resultats per conveniència solen aparèixer. Un d'ells, i que es convertiria en el mirall perfecte per a aquest diumenge, es va viure ara fa cinc anys a Vigo. Celta i Còrdova van quedar ben contents, i totes dues aficions també, d'un dels partits més avorrits que es recorden.

El 3 de juny del 2012, en l'últim partit de lliga, gallecs i andalusos es trobaven a Balaídos amb els deures encara per fer. Als primers els valia l'empat per ser de Primera i als segons, el mateix per jugar la promoció d'ascens. Dit i fet. 0-0, pràcticament cap ocasió i els aficionats d'un i altre bàndol de festa durant els 90 minuts, sense tenir en compte el pobre espectacle que es va viure a la gespa. Aquell duel, curiosament, el va viure en primera persona Borja García, llavors al Còrdova i ara migcampista del Girona.

Mentre que el Faro de Vigo deia sense embuts a la crònica del dia posterior que «els de Paco Herrera tal i com estava en el guió, van empatar amb el Còrdova en un partit en el que cap dels dos equips va voler molestar-se el més mínim per tenir la festa en pau». Afegia que «pràcticament no hi va haver faltes (no es va arribar a la mitja dotzena), ni xuts a porteria, ni ocasions, ni tensió, ni motius per a la inquietud». Semblant al que es podia llegir a l'edició galleca d' El Mundo. «Ni una aproximació a l'àrea en tot el partit i més de 1.500 passades entre tots dos equips», s'explicava. «Dues faltes al primer temps i cap xut en tot el partit defineixen bé el que va ser un duel que més va semblar un entrenament amb àrbitre», rematava Marca. Tres quarts del mateix va passar amb la premsa andalusa. «Necessitaven un empat i van empatar. Sense vergonya perquè els anava la temporada (...).

El pacte de Balaídos va funcionar a la perfecció», es va escriure al Diario de Córdoba. Si fa no fa, el que gironins i aragonesos esperen llegir als seus respectius mitjans el dilluns vinent, amb tranquil·litat, els deures fets i l'objectiu complert.