Una cosa és voler i desitjar-ho amb totes les forces, i una altra de ben diferent és que sigui una realitat del tot tangible. Ara, l´ascens és aquí. És de veritat. Real. No és una il·lusió, ni es troba a l´horitzó com fa uns quants mesos. Llavors, en aquell escenari i amb la Primera Divisió ben lluny, la direcció esportiva encapçalada per Quique Cárcel va decidir anar per feina. Sense perdre massa el temps. Pujar encapçalava la llista dels objectius, però el somni encara no s´havia complert ni de bon tros. Quedava més de mitja lliga i tot i que les sensacions no eren pas dolentes, pensar a llarg termini no tenia massa fonaments. Cárcel i el seu equip van decidir acabar de lligar la continuïtat de bona part de la plantilla. Amb o sense ascens a la butxaca, es pugés o no. Al final, ha sortit cara i el Girona 17/18, si per alguna cosa es caracteritzarà, és per la continuïtat. Si més no, a dia d´avui. Queden encara setmanes per endavant i molta feina per fer als despatxos. De fitxatges n´hi haurà i de sortides, possiblement també. Però una cosa és ben certa: amb el juny donant el seu tret de sortida, la majoria de la plantilla està lligada per donar el salt a Primera.

Són més de la meitat els jugadors del primer equip que tenen contracte, com a mínim, pel curs que ve. De 24, 16 d´ells tenen un acord que els vincula amb l´entitat més enllà del 30 de juny d´aquest 2017. Es tracta dels porters Yassine Bounou (2018) i René Román (2018); els defenses Jonás Ramalho (2019), Pedro Alcalá (2019), Juanpe Ramírez (2019) i Kiko Olivas (2018); els migcampistes Aday Benítez (2019), Sebas Coris (2019), Àlex Granell (2018), Pere Pons (2018), Cristian ´Portu´ (2019), Eloi Amagat (2018), Rubén Alcaraz (2018, amb opció a una més) i Borja García (2019); i els davanters Cristian Herrera (2018) i Fran Sandaza (2018).

A tots ells se´ls han de sumar no només els futbolistes que tornen d´una cessió, sinó també aquells que formen part del Peralada i que la temporada vinent podrien reforçar l´equip, ja sigui als entrenaments o fins i tot en alguna convocatòria. El defensa Carles Mas ha jugat des del gener al Gavà i té contracte fins el 2018; com també Albert Vivancos, que ho ha fet al Llagostera. El vincle del davanter Manel Martínez, que ha vestit les samarretes del Llagostera i Llorca, arriba fins el 2019 i el del porter David Oliveros, cedit a l´Hospitalet, fins el 2018. També seguiran, en un principi, Marc Carbó (2018) i Gianni Cassaro (2019), tots dos del Peralada però amb forta presència al primer equip del Girona.

Serà ara feina de la direcció esportiva i cos tècnic valorar cada cas individual i decidir qui pot ser útil a Primera i a qui se li ha d´obrir la porta de sortida, ja sigui en forma de cessió o arribant a un acord per rescindir-ne el seu contracte. La plantilla ha rendit a Segona A; pot haver patit al tram final tancant el curs amb una ratxa irregular, però els resultats durant un bon grapat de mesos han estat més que notables, finiquitant el campionat amb un merescut ascens. Ara bé, el salt de categoria es nota i depèn de Cárcel, Machín i companyia decidir si els 16 jugadors que segueixen, a més dels futbolistes del Peralada i aquells que han estat cedits, són vàlids per competir al màxim nivell.

No continuaran dos dels futbolistes més emblemàtics del club. Richy Álvarez i Felipe Sanchón, amb un munt de temporades en clau blanc-i-vermella a les seves esquenes, agafaran la porta de sortida amb un ascens a la butxaca. Tots dos acabaven contracte aquest 30 de juny i a cap se´ls ha renovat. Ha estat un últim any difícil, sense pràcticament protagonisme per a dos homes que fa ben pocs cursos tancaven l´exercici amb una trentena de partits cadascun.

Tampoc seguiran els cedits. Ni aquells que van arribar al juny, ni tampoc els que van fer-ho durant el mercat d´hivern. Samuele Longo tornarà a l´Inter de Milà, Juan Cámara al Barça, Miguel Ángel Cifuentes al Màlaga, Johan Mojica al Rayo Vallecano, i Pablo Marí i Pablo Maffeo al Manchester City. En el cas d´aquest últim, i vist el seu bon rendiment no només aquest mig any sinó també els mesos que va ser a Montilivi la temporada anterior, podria entrar en els plans de cares al curs vinent a Primera. És una opció, com segurament d´altres que Cárcel té a la seva agenda, per ocupar la banda dreta. Pel que fa Marí, el d´Almussafes hauria continuat un any més si el Girona hagués seguit a Segona A (l´acord de cessió era fins el 2018) però a l´haver pujat, l´entesa és només fins el 2017.

Lligada està pràcticament tota la plantilla, però també un dels principals artífexs de l´ascens. Es tracta de Pablo Machín, el tècnic. El mateix qui va arribar a Girona el 2014 per salvar l´equip i va liderar una permanència sorprenent; o qui després de dos intents fallits quedant-se a les portes del salt de categoria, a la tercera ha pogut celebrar l´ascens a Primera. Machín té contracte fins el 30 de juny del 2018 i a les seves mans té la decisió de complir-lo, estrenant-se a l´elit des de la banqueta de l´entitat de Montilivi.