04 de juny de 2017
04.06.2017
Girona 00Saragossa
 

L'ascens a Primera fa embogir Girona

L'empat sense gols contra el Saragossa confirma el salt a la màxima categoria per primera vegada en gairebé 87 anys - Montilivi, amb 9.000 espectadors, vibra com mai amb l´èxit més important de la història - En els últims minuts va jugar Richy, inèdit aquesta lliga per una greu lesió

06.06.2017 | 07:00
Girona va poder cridar, per fi, ahir al vespre que és de Primera.  Un empat a res contra el Saragossa ho va certificar en una nit màgica, inoblidable, per al record, per als gironins. El Girona va experimentar com brollava aquella sensació màgica de papallones que feia dies, setmanes, mesos i anys tenia guardada a la panxa. Ja ho diuen que no s'ha de deixar mai de lluitar ni de somiar, i aquest equip no ho ha fet. No ha defallit. «Més tossuts que nosaltres no hi ha ningú», ha repetit més d'un cop Pablo Machín, el guia espiritual i l'estratega que ha conduït aquest grup de jugadors a enfilar-se a la màxima categoria del futbol. Un salt que ha estat molt a prop les dues últimes temporades però que sempre algun fantasma o un mal dia, l'havien evitat. Ara sí, ja està fet. El Girona és de Primera Divisió. No hi ha marxa enrere. És clar que interessa pujar, només faltaria! A qui no li ha d'interessar rebre 40 milions d'euros de les televisions i enfrontar-se als millors equips del panorama estatal i mundial? 

 

Sí, el Girona ja és entre els millors després que ahir empatés sense gols contra el Saragossa i Montilivi esclatés d'eufòria. Una joia que van viure 9.083 privilegiats en directe i molts més davant la televisió des de casa. Un èxit impensable fa ben pocs anys, una fita històrica, la més gran mai assolida del club i que a molts dels presents a l'estadi, amb llàgrimes als ulls, els va fer evocar el record dels que se l'han perdut. 
 
Després de perdre a Tarragona diumenge passat, la calculadora i les matemàtiques van confirmar que amb un punt a Montilivi el Saragossa estaria salvat. Això  va fer que les especulacions d'un possible pacte es disparessin. I a l´hora de la veritat, els dos clubs van decidir que havien d´anar a buscar allò que els feia falta. Un punt. Ni més ni menys. Sense posar en risc res i sense que ningú prengués mal. No hi havia spoiler possible i l´afició es va aplegar a celebrar l´ascens més que a veure la pel·lícula d´un partit amb el final ja conegut. 

 

Malgrat que havien participat en la darrera sessió d'entrenasment ni Pablo Maffeo ni Pere Pons van formar part dels escollits per sortir d'entrada en el gran partit. Machín va optar al final per Aday i Eloi Amagat com a relleus al carril dret i el mig del camp. El tècnic va apostar també per variar el dibuix després de moltes jornades i sortir d'inici amb només un davanter (Sandaza) recuperant el quadrat màgic amb Portu i Borja García rere el de Toledo. Sorprenent també va ser la inclusió del capità Richy Álvarez a la banqueta, en la seva primera convocatòria del curs. El pacte de no agressió semblava confirmar-se ja en els primers minuts però no s'hi valia a badar. Un xut llunyà i molt desviat de Lanzarote va ser la primera rematada del partit just abans que arribés la notícia que el Getafe s'havia avançat. No hi feia res. Una centrada de Portu sense perill va ser l´única aproximació del Girona en una primera part sense xuts entre pals. 

 

La mateixa tònica seguirien els segons quaranta-cinc minuts. Sense incidències al terreny de joc, l´espectacle s´havia traslladat feia estona a la graderia, on els aficionats es divertien amb el flaix dels mòbils mentre ovacionaven l´exblanc-i-vermell Xumetra. Tot plegat amenitzat amb crits de «Girona, Girona». A manca d´ocasions i gols, Montilivi celebrava amb ironia el primer córner, ja ben entrada la segona part. També qualsevol acció de cert perill en què algun jugador s´ho repensava i reculava amb la pilota. 

 

Amb tot decidit feia estona, era el moment dels reconeixements i homenatges. Com el que va rebre Felipe Sanchón i el capità Richy en el moment d´entrar al terreny de joc. Res ni ningú podia evitar el que era un fet des de feia mesos però que, uns quants mals partits van ajornar fnis ahir. L´objectiu estava complert. Sí, ara sí, el Girona ja és entre els millors. S´ho ha guanyat i merescut per mèrits propis. La pinya a l´entrada del túnel de vestidors entre els jugadors suplents i no convocats indicava que la festa ja havia començat. Només faltava el xiulet final de l´àrbitre, que va precedir la invasió de camp per part de l´afició i l´inici d´una festa que durarà uns quants dies. Girona és de Primera.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook