A primera hora d´aquest matí al passeig de La Copa ja no hi havia cap rastre de la festa que ahir es va viure amb motiu de l´històric ascens del Girona a la Primera Divisió. Era un dels tres punts principals de la celebració, i sent l´últim i amb la música com a protagonista també on es va viure de manera més festiva amb milers de persones cantant i ballant fins a la mitjanit. En total, i amb dades oficials, més de 10.000. La rua de l´equip encara no havia sortit de l´estadi de Montilivi i l´espai ja començava a omplir-se d´aficionats que volien gaudir del final de festa. L´ocasió mereixia la millor de les celebracions possible i per l´imponent escenari construït des de feia dies s´esperava amb moltes ganes l´actuació de Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts o el Cor Geriona, entre altres. Eren gairebé 160 metres quadrats d´escenari guarnits amb focus de llums i canons de fum, confeti i potents altaveus a cada costat. També quatre lones amb l´escut del club i el lema «Un equip, una afició, una ciutat de Primera», i dues pantalles gegants per les quals podia seguir-se el camí de l´autocar descapotable que havia de transportar l´expedició pels carrers de la ciutat. A Girona hi havia moltes ganes de passar pàgina al mal record d´anys anteriors, i més després que la ­derrota davant del Nàstic obligués a ajornar una setmana la celebració. L´empat diumenge contra el Saragossa ho va acabar fent realitat.

Faltaven cinc minuts per a les sis de la tarda i encara en plenes proves de so els The Gruixuts i Josep Thió afinaven els instruments tocant en directe l´himne del Girona. El repic dels tambors que indiquen l´inici de la cancó que se sent habitualment a Montilivi els dies de partit va fer reaccionar la gent en aquell moment hi havia a la Copa. Ja amb la celebració en marxa l´esplanada del passeig de La Copa es va anar omplint ràpidament amb molts seguidors agafant lloc a primera fila i amb famílies senceres vestides amb els colors de l´equip. Mai abans s´havia viscut res semblant. Per fer passar l´estona els aficionats podien refrescar-se a les llargues barres muntades per acompanyar la celebració, i fins i tot els gots estaven personalitzats amb motius de l´ascens.

Amb la plaça del Vi plena a vessar, els que ja havien vist passar l´autocar es van anar desplaçant a la Copa i a les set de la tarda se superaven les sis mil persones, i encara que tot anava amb retard la gent només tenia ganes de passar-s´ho bé sense pensar en l´endemà. L´equip arribava a l´Ajuntament quan la música dels Xakras, una jove banda gironina vestida amb els colors del Girona, va obrir l´espectacle amb dos temes. La gent es multiplicava, i la vista des d´alçada era cada cop més espectacular. Totes les cançons animaven a moure´s, i els més petits saltaven sense cap vergonya. Van seguir Parellop, els olotins Rock Kills, la banda de Tortellà Tortellinis i els bisbalencs La Puça. Anava caient el vespre i entre el púbic hi havia gent vinguda de tota la província com l´Empordà, la Selva, el Ripollès, el Pla de l´Estany, la Cerdanya o la Garrotxa. A mig concert hi va haver temps per a la cultura popular amb els Castellers de les Gavar­res fent diversos pilars, i la festa va seguir amb l´actuació d´Els Amics de las Arts, alhora que arribava l´equip, fet que va provocar l´esclat d´alegria.

Ja no s´hi cabia i la festa va viure el moment més àlgid amb l´entrada de Sopa de Cabra interpretant El boig de la ciutat i Camins, abans que el líder del grup Gerard Quintana convidés tota la plantilla a l´escenari per cantar el famós L´Empordà. Amb la festa totalment desfermada els jugadors van participar de la gresca compartint la seva alegria amb als seguidors. Els van presentar un per un a excepció de Yassine Bonou, convocat amb la selecció del Marroc. En el torn dels parlaments René Román va exercir de mestre de cerimònies, amb càntics com el que va popularitzar diumenge a Montilivi «A casa nostra sí», i demanant un ­carrer amb el nom de Pere Pons. Johan Mojica es va destapar com a ballarí i en un dels moments més emotius Eloi Amagat, amb llàgrimes als ulls, va mostrar-se agraït per tot el suport rebut. Van anar passant un darrere l´altre i fins i tot va parlar el delegat Javier Galiano. Abans del punt i final d´Orquestra Di-Versiones, els The Gruixuts i Josep Thió van provocar l´èxtasi cantant l´himne conjuntament amb els membres de la plantilla i els milers de persones que s´aplegaven a la Copa. Avui toca tornar a anar a treballar. Amb un somriure de ­felicitat.