Quina alegria. Quina eufòria. Quina sensació. L´endemà de l´històric ascens a Primera Divisió, tota la ciutat, tots els aficionats del Girona van sortir al carrer per celebrar la fita al costat d´uns futbolistes exultants i totalment desbordats per la situació. Encara amb la gent pessigant-se per assegurar-se que era real, la capital gironina es despertava amb el primer equip de futbol a la màxima divisió estatal, per primer cop en els gairebé 87 anys d´història del club. I no ho podien celebrar de cap altra manera que amb una rua multitudinària, sense precedents, per la ciutat.

Al voltant d´un quart de set de la tarda d´ahir la rua va començar amb els jugadors sortint des de Montilivi en un autocar sense sostre. La música, la cervesa i innumerables repeticions de l´himne del Girona van ser, juntament amb els jugadors i cos tècnic, els grans protagonistes d´una tarda que es va allargar fins ben entrada la nit. Només hi faltava el porter Bounou, que, amb l´ascens assegurat, s´ha incorporat a la crida de la seva selecció. Ja des de la sortida a Montilivi centenars de persones van acompanyar l´autobús en tot el seu recorregut fins arribar a la plaça del Vi, primer punt àlgid de la cerimònia amb la sortida de tots els jugadors al balcó de l´Ajuntament davant la multitud que omplia de gom a gom l´espai.

Entre els més eufòrics, homes com Pere Pons, Granell, Sebas Coris o Eloi Amagat. Gironins de soca-rel que vivien segon a segon aquest moment històric per al club i per a la ciutat. Van ser els principals animadors d´una rua que va tenir també càntics d´allò més repetits com «a Primera, a Primera» o el que ja es va sentir a Montilivi d´«Al nostre camp, sí», de la boca de Borja García o Fran Sandaza.

A mesura que van anar baixant per l´avinguda Montilivi i l´avinguda Pericot cada vegada era més la gent que tenyia els carrers amb els colors blanc-i-vermells i els crits celebrant l´ascens. Grans, joves, infants, famílies senceres, moltes generacions es van ajuntar per viure un fet històric que va fer vessar Girona en una festa sense precedents, més, potser, que per Fires. No podien faltar les fotos que quedaran per al record. Evidentment els mòbils eren protagonistes a les mans de tots els aficionats, però sobre l´autobús els jugadors no paraven d´immortalitzar el moment i es van encarregar de fer-lo arribar encara més a tothom a través de les xarxes socials. A Maffeo, Longo, Cifu o Aday Benítez els va faltar temps per compartir amb tots els seus seguidors la seva felicitat.

Un dels moments més càlids de la rua va ser quan l´expedició gironina va arribar al pont de Pedra. Allà, els jugadors van posar rumb, a peu i enmig de la gentada, cap a l´Ajuntament, a la plaça del Vi, on tots ells es van acabar de deixar anar, impulsats per la bogeria col·lectiva dels aficionats.

Van ser unes 15.000 persones les que van seguir la rua pels ­carrers de Girona. Només la rua, a les quals cal sumar la multitud que va omplir la Copa en els concerts i el fi de festa. Una autèntica bogeria. Ja es va viure la mateixa nit després de l´empat contra el Saragossa, quan molts aficionats es van reunir a la plaça Catalunya i es van quedar a la celebració a Montilivi per viure i recordar aquest moment.

Gairebé tres hores després de la sortida des de l´estadi de Montilivi, els jugadors i tot el cos tècnic del Girona va arribar finalment a la Copa, on no hi cabia ni una agulla per seguir gaudint de la festa. A tota la gent que ja hi era esperant que arribessin els futbolistes, s´hi van sumar milers de persones que ja havien seguit anteriorment la rua. Tot plegat, un dia històric per celebrar un ascens i una temporada històrica. La festa va seguir i els jugadors van repetir parlaments, sempre amb la mateixa alegria que, segurament, els acompanyarà durant molts i molts dies. A ells i a tots els gironins, orgullosos d´un equip que ha canviat la història de la ciutat.

Cues a Montilivi per aconseguir la samarreta de l'ascens

Ahir al matí es van formar llargues cues a Montilivi per aconseguir una samarreta per al record, la de l´ascens del Girona a Primera Divisió. El club va instal·lar una parada per vendre-la, sota el lema «un equip, una afició, una ciutat de Primera».

Aquesta samarreta commemorativa, com era d´esperar, va aixecar molt expectació des del moment en què els jugadors se la van posar en finalitzar el partit contra el Saragossa de diumenge passat. Els que van aconseguir adquirir-la ja la van portar a la tarda a la rua, on tots els integrants del primer equip també la portaven.