«El meu pare em va ensenyar a ser un home de paraula i, si el Girona ho vol, l'entrenaré el curs vinent a Primera. Temptacions n'he tingut, però a dia d'avui soc entrenador del Girona i espero seguir sent-ho». Així acomiadava Pablo Machín la roda de premsa del passat diumenge, poca estona després de consumar l'ascens a Primera. Quedava clara la seva postura. Tot i estar a l'agenda de diversos clubs gràcies a l'excel·lent rendiment que ha aconseguit els últims anys, la seva intenció és la de continuar a Montilivi. De contracte en té fins al 30 de juny del 2018. La voluntat de totes dues bandes és complir aquest acord i l'únic que falta és acabar-ho de polir i retocar el que faci falta perquè el sorià no se n'acabi penedint d'aquí a uns dies. Cosa poc probable. Ara bé, ningú del club ha fet un pas endavant definitiu i ha confirmat que Machín continuarà, al cent per cent, el curs vinent. Sembla cantat que així serà, però que l'anunci sigui tangible és el primer pas per poder confeccionar i dibuixar les línies mestres de la que serà la plantilla en l'estrena a la màxima categoria.

Els últims estius, s'ha viscut una mena de dejà vu entorn del futur immediat de Machín. Tot i tenir contracte en vigor, sempre s'ha trigat més del compte a confirmar-ne la continuïtat; l'interès d'altres clubs per fitxar-lo tampoc ha ajudat, deixant a l'aire què és el que podia passar amb la banqueta del Girona. Aquest any, semblava que la cosa anava pel mateix camí. Sobretot quan l'ascens a Primera encara no estava confirmat, o també quan se l'havia vinculat amb el Las Palmas. La marxa de Quique Setién, coll avall des de fa uns mesos, deixava un buit a la banqueta d'un equip de Primera i el nom de Machín és dels primers que havien aparegut. Però aquest no serà el seu destí; fa més de dues setmanes que l'italià Roberto De Zerbi (tècnic del Palerm) hi té gairebé els dos peus i en les últimes hores més d'un mitjà canari assegura que ell és l'escollit, que s'ha negociat i ja hi ha acord, i que el seu fitxatge serà anunciat segurament durant aquest mes, quan s'acabi de desvincular del seu actual club.

Amb una porta a priori tancada, el Girona a Primera, contracte per un any més i agafant-se a les seves paraules, està clar que la prioritat de Machín és seguir. Ja hi té la família instal·lada, hi vol fer arrels i no pas perdre l'oportunitat d'estrenar-se a la màxima categoria com a primer tècnic al club que va apostar per ell el 2014, quan no tenia equip. Ara només cal que, si segueix, es digui amb totes les lletres. Sense eufemismes. Quelcom oficial. Machín ho donava gairebé per fet el diumenge, i tampoc se'n desmarcava gaire el president Delfí Geli, encara que no ho corroborava al cent per cent. «Té un any més de contracte i no s'ha parlat de cap altre escenari. Estem encantats i ell se sent identificat amb Girona. Tant de bo seguim aquest camí força temps», deia a aquest mateix diari.

Un cop des del club i el mateix Machín així ho confirmin, s'haurà fet el primer pas. Llavors, vindrà la resta. La llista de baixes i l'arribada de nous futbolistes. Perquè si Machín segueix, caldrà construir un equip acord amb les seves pretensions i fidel al seu particular sistema de joc, sempre consensuat amb la direcció esportiva que encapçala Quique Cárcel. Mitja feina ja està feta i fa temps que als despatxos es treballa en aquest sentit. Hi ha un munt de jugadors de la plantilla en contracte, encara que això no serà cap garantia per seguir el curs vinent; els cedits tornaran als seus clubs d'origen i no seguiran els que acaben contracte. També caldrà posar fil a l'agulla en matèria de fitxatges. El Manchester City hi tindrà un paper important, però també arribarà gent per altres vies. Ahir, les xarxes socials i els mitjans digitals ja començaven a col·leccionar noms. Un primer tastet del que suposarà, a partir d'ara, seguir l'actualitat del Girona: mil i un rumors, la majoria no tindran cap mena de fonament. Caldrà esperar. Com a mínim, fins després del partit de Còrdova.