Deia Delfí Geli, president del Girona, que ahir era un dia especial. No li faltava raó. A primera hora de la tarda i tot i la clatellada de calor que queia a Montilivi, dues o fins i tot tres desenes d'aficionats havien decidit acostar-se a l'estadi. A això, se li ha de sumar la vintena de representants dels mitjans de comunicació. La presentació del primer fitxatge de Primera havia generat expectació. Molta. Tot i que es va fer de pregar (malgrat el salt de categoria, hi ha tradicions que es mantenen intactes), finalment Gorka Iraizoz va treure el cap per la zona mixta. Secundat per Geli i pel director esportiu, Quique Cárcel, va enfilar cap a la roda de premsa, abans la seva presència havia aixecat els aplaudiments i els crits d'eufòria dels representants de la que, a partir d'ara i durant dues temporades, serà la nova afició. Iraizoz, el mateix que ha jugat prop de 400 partits a l'elit, que té experiència a la Lliga de Campions i una Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya al seu palmarès, va confessar ahir que arriba a Girona amb «il·lusió» i amb «moltes ganes» d'encarar el que ell, als seus 36 anys, considera com tot un «repte».

Una roda de premsa en què va intercalar sense problemes el castellà i el català (encara el recorda de la seva etapa a l'Espanyol), la va encetar Iraizoz amb un «soc molt feliç». Podia sonar a tòpic, però escoltant el seu discurs, quedava prou convincent la seva declaració d'intencions. Va definir com una «nova oportunitat» i també un «nou repte» el seu fitxatge pel Girona, que el lligarà al club de Montilivi fins al 30 de juny del 2019. Està «feliç» per això, però també per «poder ajudar» el seu nou club a afrontar una «etapa històrica» en el debut a Primera. «Després d'una llarga etapa a Bilbao i de viure moltes experiències, me'n toca una de diferent. També és un repte molt gran per a mi i també per a l'entitat». El «gran interès» que des de «fa temps» ha rebut per part del club de Montilivi ha estat una de les claus per convèncer el porter navarrès, que també tenia d'altres propostes al damunt de la taula. «Això ve de mesos enrere i ha sigut important per considerar l'opció de venir. També el gran projecte i el moment històric. Tot plegat fa que a dia d'avui sigui aquí», valorava. I hi és per seguir jugant, però també per «fer el Girona més gran».

És conscient que, als 36 anys, no només ve per sumar qualitat a la porteria, sinó també per aportar un grau d'experiència que ara mateix no té la plantilla. Això el fa sentir un xic més responsable, però tampoc li afegeix cap mena de pressió extra. «Els futbolistes sempre en tenim, allà on anem. Som professionals. El que sento és que tinc moltes coses per oferir i també moltes ganes», confessava, alhora que responia així a la pregunta de si Girona seria el lloc ideal per retirar-se. «Fa mesos que m'ho pregunten. Se m'ha brindat l'oportunitat de seguir millorant i d'explorar nous reptes, i tinc ganes d'aprofitar-la. Però també sé el recorregut que em queda. És quelcom natural», deia.

A part d'explicar que ha tingut «l'interès d'altres clubs», va explicar que preveu una temporada «molt il·lusionant» que de ben segur «marcarà la història del club». Per a Iraizoz, tant ell com el Girona «ens estem preparant per encarar-la amb garanties», sobretot tenint en compte que «la Primera Divisió i la Segona A són categories molt diferents. Hem d'estar a punt per fer el salt com cal». Confessava que uns dies enrere havia quedat per dinar amb Jonás Ramalho, jugador blanc-i-vermell, però que llavors «ni ell ni jo sabíem encara res» del seu fitxatge. Admetia que el basc havia pogut ser una bona font d'informació per acabar de decidir-se, però que realment «la millor referència» havia estat «parlar amb Quique Cárcel o qualsevol persona del club. Són ells els que han fet la feina perquè jo sigui aquí».

No es va voler considerar com un pare per a la plantilla, tot i la seva experiència («pare ja ho soc a casa amb les nenes i això sí que és dur!», deia, en to de broma), però sí que admetia que la seva tasca no només serà la de jugar. «A tots ens toca fer d'altres feines. És l'única manera de tirar endavant. Jugar a Primera és molt exigent i sempre he d'intentar ajudar», va dir. I de la seva competència amb Yassine Bounou, de moment l'altre porter que té garantida la continuïtat a la plantilla (el futur de René Román és a l'aire), es va mostrar del tot correcte: «M'han educat per treballar sempre des del respecte, el treball i l'esforç comú cap a un mateix objectiu. La competència entre porters ha de ser de creixement conjunt i d'ajuda. Passarem moltes hores plegats i tindrem moments gratificants junts».

La roda de premsa la va rematar Cárcel: «Que hagi acceptat el nostre projecte ens ha alegrat molt perquè amb ell fem un pas endavant. Ens aportarà molt i té un perfil de líder que necessitem. Serà molt difícil jugar a Primera i jugar-hi tants partits com ell és a l'abast de molt pocs. Li agraeixo que sigui aquí».