El passat 14 de juny, encara de ressaca a causa de les eternes celebracions per l'històric ascens, Montilivi vivia un matí ben mogut. Als emotius comiats de Richy i Felipe, els precedia una extensa roda de premsa protagonitzada pel director esportiu Quique Cárcel. Entre el munt de coses que va dir, va desgranar l'estat de la primera plantilla, fent un primer esbós de com quedava al vestidor tot preparant l'equip per fer el salt a Primera. Cárcel va parlar dels jugadors que entraven als plans del club, dels que segurament marxarien cedits, dels que tornarien als seus clubs d'origen i d'aquells que haurien de fer les maletes. També hi va haver un capítol per aquells a qui els espera un futur incert. Són els futbolistes que, tot i tenir contracte en vigor, depenen de qui es fitxi i de si, finalment, tenen o no cabuda. En aquest paquet, Cárcel hi va afegir el migcampista Eloi Amagat, el central Jonás Ramalho, l'atacant Fran Sandaza i el porter René Román. No tots ells han volgut parlar del tema; els que ho han fet fins ara s'han mostrat ferms en la seva postura de voler seguir, recordant que hi ha un contracte que els lliga i que jugar a Primera és massa llaminer com per marxar així com així. L'últim a pronunciar-se ha estat René Román, qui diu tenir ben clares les seves intencions: vol quedar-se, té coll avall que a mitjan juliol estarà a Girona per entrenar-se i admet que des del club en cap moment se l'ha convidat a marxar.
De relax a la seva terra abans de marxar fora de vacances d'aquí a uns dies, René explica que un temps enrere, quan es va trobar amb Cárcel, el missatge que va rebre no va ser del tot negatiu com podria semblar. «Se'm va transmetre que calia esperar a veure la planificació. No n'he tornat a saber més i ningú m'ha dit en cap moment que no compto», diu. Podria haver rebut com una garrotada el fitxatge del porter Gorka Iraizoz, poc després de saber que Yassine Bounou seguiria, però René s'ho ha pres prou bé, com a mínim de portes cap a fora. «Era previsible. Estem parlant de Primera, una categoria en la qual Bounou i jo hi hem jugat la meravellosa xifra de zero partits. És normal que es fitxi gent amb experiència i amb rodatge». «No m'ho vaig prendre malament», afegeix, explicant també que «serà un company més i hauré de lluitar i treballar per guanyar-me un lloc». Perquè René, a dia d'avui, té coll avall que és i serà jugador del Girona. «El 15 de juliol estaré allà, preparat per entrenar. En tinc ja moltes ganes», assegura. Diu tenir molta «il·lusió» per començar la pretemporada i que no veu de manera negativa el fet de ser tres porters a la primera plantilla. «Un any és molt llarg i poden passar moltes coses. Aquesta és la meva mentalitat. Conec Bounou i sé que puc competir amb ell. A Gorka no tant, de veure'l només per la televisió. Ara serà company meu i no només ell, sinó d'altres jugadors que saben el que és competir a Primera. Això em fa estar encara més motivat».
Acaba contracte el 2018 i, tot i que sembla que parteix un pèl per darrere de Gorka i Bounou, René té clar que «em vull quedar. Una oportunitat així d'estar a Primera no apssa cada dia. Poden passar moltíssimes coses. Diu la dita que no hi ha res més perillós que un tonto motivat i jo, estic disposat a lluitarho». Reconeix que després d'una temporada «bonica en conjunt» però una mica «atípica» al no trobar la «regularitat» que buscava, ara li espera «un any igual o més difícil encara». «No només per a mi, sinó a tots els nivells. Serà fotut guanyar-me el lloc però ho treballaré al màxim per tenir minuts i també per gaudir de l'experiència», completa. Ell, per si de cas, el 15 de juliol estarà a Montilivi. Preparat per a tot.
