Massa soroll per a no res. L'estira-i-arronsa que han mantingut durant aquesta setmana Girona i Peralada no ha acabat amb un final dramàtic com semblava. L'entesa entre tots dos clubs, propera a trencar-se per com s'anaven amuntegant els esdeveniments, finalment continua intacta. Amb alguns matisos, però intacta. D'aquesta manera, l'afiliació amb l'entitat empordanesa seguirà. Ho farà durant un any, fins el 30 de juny del 2018. Després, depenent de mil i un condicionants, es tornarà a prendre una decisió. D'aquesta manera, el Girona serà un dels 7 equips de la Primera Divisió que té el seu filial a Tercera; la resta, els tenen repartits per la Segona B o fins i tot més amunt, a Segona A.

De converses entre totes dues parts n'hi ha hagut aquests últims dies. Moltes. S'ha parlat de tots els escenaris possibles. S'assegura des de Montilivi que la intenció mai ha estat trencar l'entesa, però sí que se li ha volgut fer veure al Peralada que, al no pujar de categoria (va caure contra el Rápido de Bouzas en l'última eliminatòria d'ascens a Segona A) els plans inicials han quedat trastocats. Serà el filial un cop més, sí, però aquest cop no es destinaran tants recursos per construir un equip fet per pujar sí o sí. Arnau Sala i Xavi Punsí han estat renovats automàticament gràcies a la bona classificació d'aquesta darrera temporada i continuaran al capdavant d'una plantilla que canviarà. Mantindrà alguns futbolistes que tenen contracte; d'altres, amb propostes de superior categoria, faran les maletes. S'apostarà per gent jove i es pujarà gent del juvenil per començar a agafar experiència a Tercera.

«Que el Peralada no hagi pujat a Segona B ens ha condicionat bastant. L'aposta forta era tenir un filial a Segona B si nosaltres pujàvem. Però en cap moment hem pensat canviar de direcció. Ens convé tenir un equip, encara que sigui a Tercera. És cert que tot plegat ha generat alguns dubtes i la gent ha anat especulant, assegurant que tot s'havia acabat. No ha estat així. La nostra idea és la de seguir treballat un any i a veure què passa», explica el director esportiu del Girona, Quique Cárcel. Afegeix que de cares al proper exercici, el Peralada 17/18 es nodrirà d'una «tipologia difernt de jugadors». «Venim de fer una plantilla per pujar. Ara no serà el mateix ni hi haurà aquesta pressió; no ens gastarem tants diners. Apostarem més per la gent jove, per la formació».

A tot això se li ha d'afegir el Girona B. El filial original. El que va crear-se fa unes temporades, però que mai ha acabat de rendir com s'esperava. Sobretot aquest últim curs, en el que ha acabat baixant a Segona Catalana. La idea, en un futur a curt termini, és la de potenciar aquest equip fins al punt de lluitar per l'ascens d'una o fins i tot de dues categories en els propers anys.

De moment, a l'espera que això passi o no, l'acord d'afiliació amb el Peralada s'allargarà sí o sí fins el 2018. Això fa que el Girona, nouvingut a Primera, sigui un dels pocs equips de la categoria que tenen el seu filial a Tercera. Hi ha sis clubs més amb aquesta mateixa circumstància: es tracta de l'Espanyol B (baixava de Segona B fa un mes i mig), Alabès B, Atlètic Malagueny (es va quedar a les portes de pujar) Leganés B, Atlètic Llevant (també ha baixat) i Getafe B.

Un esglaó per sobre, hi trobem onze d'equips. Tots ells tenen el seu filial a Segona B. Es tracta del Reial Madrid, Atlètic de Madrid (el seu filial acaba de pujar), Vila-real, Reial Societat, Athletic Club, València (es quedava a les portes de l'ascens), Celta (va jugar la promoció per pujar sense èxit), Eibar, Las Palmas, Betis i Deportivo (els quatre últims han vist com els seus respectius filials ascendien aquest mateix mes de juny). Casos especials són els del Sevilla i Barça. Els andalusos tenen el Sevilla Atlètic a Segona A; aquest últim any han protagonitzat una molt bona campanya, salvant-se sense massa dificultats. Mentre que els blaugranes, pujaven de categoria ara fa ben pocs dies en l'última eliminatòria contra el Racing.

La plantilla, per construir

Un cop resolt que el Peralada seguirà afiliat al Girona, ara toca picar pedra de nou i construir una plantilla prou competitiva per no patir, enfocada aquest cop a formar jugadors i potenciar la base que no pas a pujar sense discussió. «Hi ha gent que té contracte i que vol marxar perquè tenen l'oportunitat de jugar més amunt. No hi haurà cap problema perquè ho facin. D'altres estan bé aquí i es volen quedar, així que continuaran», explica Cárcel. Dues possibles incorporacions són les dels juvenils del Nacional uruguaià Maxi Villa i Andrés Romero. Les negociacions per portar-los fa temps que estaven en marxa i l'acord estava condicionat, en un principi, a l'ascens del Peralada. Tot i així, sembla que tots dos jugadors acceptarien jugar a Tercera. L'entesa hi és, però l'operació no està tancada.