Bernardo Espinosa va viure ahir un aniversari diferent. El central colombià va celebrar els 28 anys estrenant-se com a jugador del Girona en la seva primera jornada com a jugador blanc-i-vermell. El nou defensa arriba convençut pel projecte que li han presentat «des del club i també l'entrenador» i ho fa amb la il·lusió principal de «tornar a competir» i de «créixer de la mà del Girona». La temporada passada no va tenir la continuïtat desitjada al Middlesbrough (11 partits) i a Girona confia «rendir i tornar la confiança mostrada amb èxits». En futbol, en matèria de fitxatges es parla tot sovint de prioritats i, segons va revelar Quique Cárcel, Bernardo ho era. «Era el central número 1 de la llista i jo i en Pablo el volíem des del primer moment. En aquest sentit, Cárcel va voler destacar una de les virtuts de Bernardo. «Té unes grans capacitats físiques (1,92 m) i bona sortida de pilota. A més a més té lideratge i personalitat, que és el que cercàvem. Amb ell i en Gorka (Iraizoz) estem fent el pòsit d'experiència que volem donar a l'equip», deia. El màxim responsable esportiu va negar també que el Manchester City hagi pagat el traspàs del jugador -al voltant de 4,5 milions. «Havia rebut d'altres propostes i li vull agrair el fet que ens hagi escollit per davant d'altres equips de Primera i de la Premier», afegia Cárcel.

Bernardo aterra aMontilivi amb un contracte fins al 2021 i decidit a tenir un paper important a l'equip. El fet de conèixer el sistema -el curs passat el Middlesbrogh jugava així- ha estat «un dels motius» pels quals s'ha decantat pel Girona. En aquest sentit, Bernardo explicava ahir que, dels tres llocs de la defensa es troba més còmode a la posició de lliure al mig. Bernardo s'afegeix a Alcalá, Juanpe i Ramalho -aquest últim no té garantit continuar- a la nòmina de centrals. És molt probable que el club vulgui incorporar-ne un parell o tres més per encarar amb garanties la temporada. De fet, la campanya passada, Machín comptava amb 7 centrals: Ramalho, Kiko Olivas, Juanpe, Alcalá, Marí, Mas i Richy, tot i que els dos últims estaven lesionats.

Membre de l'Sporting que va mantenir un frec a frec amb el Girona per l'ascens fa tres temporades, Bernardo va recordar que la rivalitat és un dels factors que fa més bonic el futbol. «Va ser una etapa important a la meva carrera, on vaig créixer molt. És anecdòtic. Vam viure una lluita entre dos equips que cercaven un objectiu. Competir fa créixer els clubs», va dir intentant esquivar qualsevol polèmica.

Sense el terreny de joc ni la nova equipació oficial a punt per fer la tradicional foto fent tocs a la pilota, Bernardo va retratar-se amb aficionats a la zona mixta i al camp annex amb membres del campus del club, que van xalar amb el nou fitxatge gironí.