Defineix Christian Stuani la seva etapa de dos anys al Middlesbrough anglès com una «bonica experiència». Una aventura que el va portar a viure el futbol britànic en primera persona, assaborint un ascens a la Premier però també patint un descens a Championship. Tot, amanit amb 11 gols i prop d'una seixantena de partits. Però l'uruguaià, camí dels 31 anys, tenia ganes de tornar a la Lliga espanyola. Allà s'havia sentit com a casa; és on havia explotat, on s'havia vist la seva millor versió. A Primera, va veure barraca vestint les samarretes del Llevant, Racing i també Espanyol. Tenia coll avall que, tot i tenir encara contracte amb el Boro, el seu desig era el de tornar a fer les maletes. No s'ho va pensar massa quan va veure la proposta del Girona: un contracte per tres anys (fins al 2020) i la possibilitat d'acceptar un rol important, convertint-se en tot un referent en atac. Va dir que sí i el seu fitxatge es feia oficial fa poques setmanes. Uns quants entrenaments després i amb algun amistós de pretemporada a les esquenes, ahir se'n feia la seva presentació oficial, en la que va prometre «esforç i sacrific». També «gols per ajudar l'equip», i la dosi d'«experiència» que pot tenir un futbolista que coneix a les mil meravelles la Primera Divisió.
L'acte va generar certa expectació mediàtica al PGA Resort de Caldes de Malavella; tampoc la seva dona i els seus dos fills es van voler perdre ni un detall d'una roda de premsa en la qual Stuani va aprofitar, primer, per «agrair la confiança» que des del primer moment li havia mostrat el Girona. «Espero tornar-li al camp al més aviat possible», s'afanyava a dir l'uruguaià, «content» per ser jugador blanc-i-vermell i també per tornar a la Lliga espanyola, quelcom del qual tenia «moltes ganes». Es pren aquesta nova etapa com un «desafiament molt maco» no només per a ell, sinó també per al club. «A Espanya sempre m'he sentit molt a gust i tornar-hi era una prioritat», deia, abans de convidar a l'equip i també a l'entitat a «gaudir d'aquest any». «Hem de tenir la il·lusió d'anar a guanyar cada partit i quedar-nos a la categoria. Sóc aquí per intentar deixar el Girona a Primera», afegia.
Deia haver topat amb un «bon ambient» al vestidor; una plantilla farcida de «gent treballadora» que té «ganes de créixer». A pocs mesos de fer 31 anys, també va reconèixer que a banda de bon joc i gols ha vingut per aportar «experiència». Sobretot, perquè aquest nou Girona té «bastants jugadors joves» i per tant, «els que entre cometes som més veterans, els haurem d'ajudar i aconsellar».
Encara adaptant-se al nou dibuix que li proposa Pablo Machín, no va amagar que se sent «molt més còmode» jugant a dalt «acompanyat» d'un altre davanter; just el que sol proposar el cos tècnic blanc-i-vermell des que el sorià se'n va fer càrrec unes temporades enrere. I en cap moment, a diferència d'altres atacants, va fixar-se cap xifra de gols en concret. Sí que va dir que ha vingut al Girona per «marcar» i que aquesta és una de les seves missions, però en cap moment es va mullar. «El que prometo és treball i sacrifici, no un nombre concret de gols. Si marco, que sigui per ajudar l'equip».
