És molt evident que el Girona té problemes per fer gols. En els cinc partits que ha jugat d'ençà que va tornar de l'estada, l'equip de Pablo Machín només ha vist porta en l'empat contra el Barça B (2-2, amb dos gols de dos jugadors del Peralada: Soni i Andzouana); mentre que els gironins s'han quedat sense marcar en la derrota contra el Getafe i en els empats amb Brighton, Olot i Reus. «Mantenir la porteria a zero és molt important però marcar és imprescindible. Ens trenquem el cap per aconseguir-ho», explicava ahir Pablo Machín al final del partit a Reus insitint en un problema, la falta de gol, que es va fent gran fins arribar a tapar, o més ben dit, a amagar, la resta de problemes del Girona a només una setmana del seu històric debut a Primera Divisió. En altres paraules: el Girona rebrà dissabte vinent l'Atlètic de Madrid del Cholo Simeone i ahir va ser clarament superat per un Reus que no té, ni de bon tros, una de les millors plantilles de Segona Divisió. El Girona no va poder marcar. És cert. Però en cas d'haver-ho fet, si Stuani hagués convertit en un 0-1 alguna de les oportunitats que va tenir, això no hauria amagat que l'equip de Pablo Machín va tenir molts problemes per treure la pilota davant la pressió alta dels locals, que el Reus va guanyar la batalla al mig del camp i que si ahir, a l'equip contrari, les oportunitats les haguessin tingut Griezmann, Koke o Yannick Carraco en lloc de Campins, Edgar Hernández o Borja Fernández el resultat final no hauria estat 0-0.

Pablo Machín va fer jugar un onze titular sense la presència de cap jugador dels que havien empatat divendres a Olot amb el debutant Marc Muniesa compartint l'eix de la defensa amb Alcalá i Bernardo, Douglas Luiz, Pere Pons i Borja Garcia al mig del camp i els, de moment, únics davanters de la primera plantilla, Stuani i Marlos Moreno, al davant. Amb Maffeo i Aday en els carrils l'onze no va ser gaire diferent del que, a priori, jugarà d'aquí a una setmana contra l'Atlètic de Madrid a la Lliga. I la realitat és que la prova no va ser gens satisfactòria. El Girona va fer una primera part fluixa. Realment molt fluixa, amb problemes per sortir jugant amb la pilota contra un equip, Reus, que no té una de les millors plantilles de Segona A però que amb una pressió molt alta ha deixat en evidència la poca competitivitat del Girona a només una setmana de l'inici de la Lliga.

En els primers 45 minuts, el Girona només va xutar un cop a porta en una jugada a pilota aturada que, després d'un moviment de pissarra, va acabar amb un xut massa alt de Borja Garcia. En canvi, el Reus sí que va poder marcar gràcies a dues bones oportunitats de Ricardo Vaz en el minut 23, ben resolta per Iraizoz, i d'Edgar Hernández en el 32 que no va definir bé davant del porter del Girona després de deixar enrere els tres centrals del Girona. Una primera part on no es va veure per enlloc la diferència de categoria entre un Girona i un Reus més intens i, sobretot, amb les idees molt més clares.

Com ja havia fet divendres a Olot, Pablo Machín no va moure gairebé gens la banqueta a la segona meitat amb la intenció que els jugadors es provessin competint durant 90 minuts. L'únic canvi va ser l'entrada de Portu per Aday a manca de deu minuts en un moment que, buscant vies de millora per ahir i per al llarg del campionat, Pablo Machín havia canviat el seu habitual dibuix per 4-4-2 amb Maffeo i Muniesa jugant de laterals.

Abans d'això, el Girona havia protagonitzat una segona part una mica més esperançadora que la primera però sense arribar, ni de lluny, al que es pot esperar d'un equip de Primera Divisió. Només de començar aquesta segona meitat, l'àrbitre va anul·lar un gol per fora de joc a Marlos Moreno i, en el minut 51, Stuani va desaprofitar una oportunitat molt clara de gol després d'una centrada del colombià. Un minut abans, però, havia estat el local Campins qui va fregar el primer gol del partit després d'una bona combinació amb Carbonell.

El Reus va continar jugant sense perdre la cara al partit impedint que es veiés per enlloc la teòrica superioritat del Girona i, en cara que tampoc va poder batre Iraizoz, va ser millor que un Girona que, en els últims minuts, jugant amb el 4-4-2 va disposar d'un parell d'opcions (Stuani i Bernardo) que haurien servit per guanyar i intentar amagar les deficiències de l'equip a una setmana de l'inici del campionat.