Partit quasi perfecte del Girona, debut de molt nivell i sensacions molt positives les que va transmetre l'equip ahir a Montilivi. Tal com va desencadenar-se el partit pot quedar un regust agredolç però amb la imatge que va oferir l'equip davant d'un rival tan potent com l'Atlètic de Madrid podem tenir el convenciment que aquest grup de jugadors està preparat per afrontar una temporada molt dura.
Primera part de nivell. La primera mitja hora del Girona va ser espectacular en tots els aspectes del futbol; treball defensiu de forma individual i col·lectiva, bona presa de decisions en l'organització del joc, combinació constant de passades en curt als peus i en llarg mitjançant canvis d'orientació, concentració de tots els jugadors sense cometre cap errada, control del joc, superioritat en la possessió i en intensitat. El debut inicial de l'equip era el que voldria qualsevol entrenador, els jugadors executaven en tot moment les seves tasques i portaven el partit cap al terreny que més els beneficiava. Fruit d'aquest treball i guanyant en el joc aeri dins l'àrea del seu rival l'uruguaià Stuani posava en avantatge de dos gols al seu equip.
Defensivament el Girona va ser l'equip valent que havíem vist en temporades anteriors a Segona Divisió, va sortir amb personalitat i sense variar el seu sistema de joc. Pablo Machín confiava en l'esquema que l'havia portat fins aquí i anava a buscar l'adversari. Va anar a buscar a l'Atlètic de Madrid al seu propi camp mitjançant una pressió alta per dificultar la sortida de la pilota dels de Simeone. Els moviments de pressió de Stuani, Portu i Borja els obligava a jugar en llarg i evitava la connexió en la fase de creació fent que Gabi i Koke no disposessin de la pilota. La seguretat dels tres centrals i la col·locació de la dupla Pere Pons- Alex Granell feia que els dos davanters Antoine Griezmann i Fernando Torres no poguessin rebre en curt. Sorprenia que els madrilenys tampoc poguessin fer mal per bandes; a la dreta Pablo Maffeo tenia la cobertura de Pedro Alcalá i a l'esquerra Aday Benítez rebia l'ajuda de Marc Muniesa.
Ofensivament per bandes Aday i Mafeo tenien inferioritat en accions de dos per un a l'hora d'atacar ja que a la seva zona els laterals visitants rebien l'ajuda dels jugadors de banda. A poc a poc i sobretot quan el Girona anava dominant la possessió de la pilota Carrasco i Saúl Íniguez deixaven les ajudes defensives, llavors la caiguda de Borja Garcia a l'esquerra i Portu a la dreta aportava desequilibri i avantatge per als gironins. En una d'aquestes jugades arribava el primer gol; Aday i Borja Garcia van associar-se molt bé entre ells, Alex Granell posava una centrada perfecte i Cristian Stuani a un sol contacte amb un cop de cap impecable rematava a baix una pilota molt complicada per Jan Oblak. Seguidament en una acció d'estratègia ofensiva el Girona li aconseguia guanyar la partida novament en el joc aèri i aconseguia marcar el segon gol.
Ritme molt alt. La intensitat del Girona va ser molt més alta que la del seu adversari en tot el partit. Donava la sensació que l'equip de Diego Pablo Simeone no sabia com contrarestar el sistema de joc del seu adversari sobretot alhora de pressionar, Torres i Griezmann no podien contra els tres centrals, Alex Granell i Pere Pons tenien espais per rebre amb certa comoditat i els mitjos contraris no sabien si pressionar-los o bé esperar ja que els apareixien entre línies Portu i Borja. Fins i tot l'entrenador visitant va realitzar un canvi de sistema per intentar entrar en el partit, va modificar el dibuix per jugar amb el mateix sistema de joc que el seu rival, la partida tàctica l'havia guanyat Pablo Machín. L'Atlètic es quedava en inferioritat numèrica, arribava el moment de dosificar els esforços, controlar el partit mitjançant la possessió i no desorganitzar-se defensivament. La despesa física que havien fet els jugadors gironins era molt alta i els anava molt bé poder aconseguir una petita pausa per recuperar i agafar aire, a l'equip li calia aguantar més la pilota, sobretot amb l'avantatge que s'havia aconseguit.
Reacció visitant. Amb el gol de l'argentí Ángel Correa en una acció individual on va rebre entre línies va executar un tir molt potent i ben dirigit l'Atlètic de Madrid entrava en el partit. L'encontre es va obrir, no li convenia arribar a aquesta situació al Girona, les anades i tornades beneficiaven l'equip que anava per darrere al marcador. Va arribar el gol de l'empat en una jugada d'estratègia ofensiva, una pilota molt ben posada a l'àrea per Koke la rematava José Giménez avançant-se a Gorka, la direcció de la pilota i l'anticipació en el remat del central uruguaià posaven en molta dificultat l'aturada per part del porter. Al final va acabar pressionant molt el Girona, l'equip es va buidar donant-ho tot i va tenir l'oportunitat per guanyar, llavors va aparèixer Jan Oblak per mantenir l'empat al marcador.
