La primera, de cara a barraca. Aquest dissabte torna a Montilivi. Ho farà amb la samarreta de l'equip visitant, com va passar fa un parell de temporades amb l'Elx, però aquest cop a Primera. Quines sensacions l'envolten?

Em fa moltíssima il·lusió tornar a Montilivi. És un camp molt especial per a mi. A més, l'escenari acompanya i és el millor possible, perquè aquest cop serà en un partit de la Primera Divisió.

Fa quatre dies hi estava celebrant un ascens històric. Va ser la cirereta d'un any, en l'aspecte individual, un xic agredolç?

Sí. A títol col·lectiu, l'any va ser fructífer perquè vam complir els objectius. Però a mi m'hauria agradat participar més. Tot futbolista el que vol és jugar i jo no en soc cap excepció. No em quedo amb això, sinó amb les dues temporades que he passat al Girona. Les sensacions han estat més que positives.

Ara que ha passat un temps, s'explica per què després d'un primer any en què va jugar-ho gairebé tot, l'última temporada va tastar molt més la banqueta que no pas la gespa?

El futbol té aquestes coses i, tot i que sona a tòpic, és l'entrenador l'encarregat de decidir. Ell mana. Jo treballava sempre al màxim i em trobava bé. Quan les oportunitats em van arribar, les vaig intentar aprofitar. Sobretot després de la lesió que vaig patir a la primera volta. Estic convençut que quan vaig jugar, vaig fer-ho bé. Situacions com aquestes poden passar. Mira aquest estiu; semblava que no em volien a Màlaga i que no hi tenia cabuda, però m'he acabat guanyant un lloc a l'equip.

Un cop passada l'eufòria de l'ascens, per què creu que el Girona va pujar a Primera?

Per la confluència de molts motius. El primer, és que a Girona ja fa un parell d'anys que hi conviu un mateix bloc que camina cap a la mateixa direcció i que té una forma concreta d'entendre el futbol. El segon, és que hi havia un vestidor solidari. No vam pujar per les individualitats. Sí, hi havia i crec que encara hi ha jugadors molt bons, però el que va funcionar és que totes les peces es van complementar a la perfecció. Cadascú va aportar el seu granet de sorra i els rols es van repartir. També els minuts. Hi va haver molts protagonistes. Tothom tenia les idees clares, aquesta va ser la clau.

El primer any, de Girona es va emportar un tatuatge. Què se n'ha endut en aquesta segona etapa?

Aquest cop, res significatiu, encara que ho tinc pendent. Em vull fer un detallet en forma de tatuatge per commemorar el que ha estat un any històric. No totes les temporades es té la sort de viure quelcom així. El que m'emporto, això sí, és la vivència. M'he pogut treure l'espina del primer any; va ser gairebé perfecte, però em va faltar el premi.

Ja té alguna idea de quin tatuatge es farà?

Sí, alguna cosa he pensat, però res de definitiu. Potser em faig una mena de ninot del futbolí amb el número 17 a l'esquena i els colors blanc i vermell. O potser una frase que resumeixi una mica el que he viscut aquí i que digui, per exemple, que s'ha de creure en els finals feliços. Bàsicament perquè primer vam viure un any inoblidable que va acabar sense premi; però després de lluitar, el vam acabar aconseguint.

Com ha canviat el Cifuentes d'avui del que va aterrar a Montilivi l'estiu del 2014?

Com ho fa tothom. La gent canvia físicament i personalment. Tots madurem. No he sigut una excepció. Crec que soc una mica més tranquil a l'hora de jugar. Sé encarar situacions adverses i assumir un rol com el que em va tocar tenir aquest últim any a Girona o el que m'espera aquí a Màlaga. Sé que ara és l'hora d'esperar i treballar per l'equip; ho comprenc i no em queixo. Entenc millor el joc i he anat millorant aspectes del joc.

Ha passat un estiu incert?

No gaire. No ha estat un estiu dur. Sempre penso igual: confio en mi mateix, en el meu treball i les meves possibilitats. Sabia que, anés on anés, estaria bé i acabaria tenint un lloc. Al final el destí m'ha fet quedar-me al Màlaga. Sé que no tinc la titularitat assegurada; m'he de guanyar el lloc. Crec que m'he guanyat l'oportunitat de ser aquí.

Ha tingut l'opció de venir aquí a Girona?

En el seu dia vaig prendre la decisió d'estar al Màlaga, perquè soc jugador d'aquest club. Sempre diré que Girona és com casa meva, però mai ha aparegut l'opció en ferm de tornar. Ells han buscat un altre tipus de jugadors, reforçar-se amb un perfil diferent. Això és futbol. Jo segueixo el meu camí i estic content de ser on soc. És una gran oportunitat per a mi i la vull aprofitar.

No li hauria agradat, ni que fos una mica, seguir al Girona?

Sí, és clar. Aquí hi he estat molt a gust. Com a mínim un any a Primera amb el Girona m'agradaria viure'l. Si no ha pogut ser aquest, que sigui un altre! La primera temporada vaig ser molt feliç. També la segona. Si ve una tercera, estic segur que serà tres quarts del mateix. Sempre m'he sentit part d'aquesta ciutat. És clar que m'hauria agradat seguir, però també sabia que podia quedar-me al Màlaga i a Primera, i és una gran oportunitat.

Imagini's que dissabte debuta a Primera i ho fa a Montilivi.

Seria encara més especial que fer-ho a un altre lloc. En aquest estadi he viscut moltíssimes coses bones. Estic convençut que l'estrena arribarà tard o d'hora.

Què me'n diu del Girona?

Els veig molt bé. Vaig seguir el partit amb l'Atlètic. No m'esperava que ho fessin tan bé, encara que m'imaginava que el podrien sorprendre perquè als grans, quan els pots agafar desprevinguts, és ara. Han mantingut el bloc, saben a què juguen. Estic segur que seran competitius. Ho han fet a Segona i també ho faran a Primera. S'han reforçat amb futbolistes interessants. És un equip a tenir en compte.

El Màlaga, en canvi, no va estrenar-se amb gaire bon peu...

No. Cap equip espera perdre a l'estrena. I això que vam fer una bona primera part. Però ja és passat. Anem a Girona amb les idees clares.

Míchel o algun company ja li han demanat informació?

De moment, no (riu)! El cos tècnic i tota la gent del club ja s'encarrega d'això. Ara, si em pregunten, els ajudaré tant com pugui.