No hi ha jugador o entrenador que no digui, cada estiu, que el més important és començar bé. Sembla una obvietat, però el tòpic té la seva evidència. Com més punts es facin d'inici, més camí hi haurà recorregut d'entrada. És així. Sobretot per aquells equips que estrenen categoria. Pujar un esglaó mai és fàcil; hi ha el típic període d'adaptació. Es diu que les categories hi són per alguna cosa i badar d'inici sol passar factura. Li ha tocat aquest rol al Girona. Després de nou llargues temporades a Segona A, el club s'ha estrenat a Primera. Una irregular pretemporada i la falta de fitxatges, juntament a la dificultat de l'inici del calendari, deixava l'entorn bastant intranquil. A l'hora de la veritat, la resposta de l'equip ha estat a l'altura. Més, fins i tot, del que alguns s'haurien pogut imaginar. Dos boníssimes actuacions contra Atlètic i Màlaga, i un notable botí: 4 punts de 6. Això ha permès arribar a l'aturada pels compromisos internacionals amb els gironins en sisena posició. Queda encara molt i els sotracs arribaran, però l'arrencada és de les bones. Més que això; de les millors que els ascendits han protagonitzat en els darrers anys. Només cal tirar d'estadística per comprovar-ho.

Des que el futbol és futbol, d'arrancades de curs n'hi ha hagut a cabassos. Però comparant la del Girona actual amb la de l'últim segle a la màxima categoria, n'hi ha prou per demostrar que el rendiment que fins ara han ofert els de Machín no el fa qualsevol equip. Des del 2000/01 fins l'actual (2017/18) hi van 18 temporades. En cadascuna d'elles, han estat tres els equips que s'estrenaven a Primera. En els dos primers partits, a tots ells les coses els han anat d'una manera o altra; des d'un ple de victòries fins a dues derrotes, passant per totes les variables possibles. Els gironins han aconseguit 4 punts dels primers 6 que hi ha hagut en joc, gràcies a un empat (2-2 amb l'Atlètic) i una victòria (1-0 davant el Màlaga). Només hi ha quatre equips nouvinguts, al llarg d'aquest segle, que han ofert uns guarismes inicials millors. El més recent, el Vila-real de l'exercici 2013/14. Va sumar els 6 punts en joc i va tancar l'any en sisena posició. Una temporada enrere (2012/13) li calcava el rendiment el Valladolid. També 6 de 6; els de Pucela també se salvarien, aquest cop amb un catorzè lloc final. El Betis 2011/12 també va arrencar amb força. Ple de victòries i una permanència final en tretzena posició. El quart en discòrdia és el Celta del curs 2005/06. 6 punts de 6 possibles i salvació a la butxaca per la porta gran, amb un sisè lloc per enllestir l'any.

Després hi ha el grup d'equips que, com el Girona, tancaven els dos primers partits imbatuts però sense el ple de triomfs. És a dir: un 4 de 6. A part de l'actual Llevant, hi trobem fins a set equips en totes les Lligues de Primera d'aquest segle. La dada curiosa és que, d'aquests, més s'acabaven salvant (4) que no pas els que tornaven a baixar a Segona A (3). En aquest últim grup hi ha el Deportivo 2012/13, el Múrcia 2007/08 i el Llevant 2004/05; van arrencar amb 4 punts de 6, però no van evitar el descens. En canvi, amb aquesta mateixa puntuació sí que es van salvar el Leganés 2016/17 (14è), la Reial Societat 2010/11 (15è), el Valladolid 2007/08 (15è) i el Recreativo de Huelva 2006/07 (8è, el millor de tots ells).

Ara, un cop passi l'aturada per les seleccions, el Girona tindrà una bona prova de foc per engreixar aquests bons números: mirar de guanyar, o si més no puntuar, en un escenari temible com ho és San Mamés, llar de l'Athletic.