El 30 d'agost de 2008 i el 19 d'agost de 2017 són dos dies que han quedat gravats a les pàgines més daurades de la història del Girona. Van ser els dies dels primers partits i dels primers gols en el retorn a Segona mig segle després i en l'històric debut a Primera. Els noms, Jaume Duran i Cristhian Stuani. Un banyolí i un uruguaià que ja formen part de la història del club. El Celta va ser el primer rival del Girona a Segona, el curs 2008/09. I el debut de l'equip entrenat aleshores per Raül Agné va ser sonat. Corria el minut 63 de partit quan una pilota bombejada a l'interior de l'àrea del conjunt gallec va anar a parar als peus de Jaume Duran. El banyolí la controla no sap ben bé com, mig amb les dents mig amb el coll, es desfà del seu defensor, Edu Moya i gol. Gol i victòria.
Un triomf i una diana, la de Jaume Duran, que seguirà per sempre a la retina dels aficionats gironins. I naturalment, també del gran protagonista d'aquell 30 d'agost del 2008. «He vist moltes vegades el gol repetit, me'n recordo molt bé de la jugada. Han passat gairebé deu anys i el tinc molt present, sembla que fos ahir». Enguany, el davanter de Banyoles comença una nova etapa amb el Girona, amb el segon filial, amb el principal repte de tornar l'equip a Primera Catalana. Espera fer molts gols amb el Girona C, però segurament cap serà tan recordat com el de Balaídos. «Per mi és especial tornar-me a vestir amb els colors blanc-i-vermells. Des de la meva primera etapa el club ha canviat molt, és molt més professional», va dir un Jaume Duran, que arribava per primera vegada a Montilivi aquella temporada 2008-2009 de la mà de Raül Agné i Arnau Sala.
El coneixien, el volien per la temporada anterior però en no ser sub 23 el van descartar per jugar a Segona B. «A la pretemporada següent vaig jugar amb el Palamós contra el Girona. Ho vaig fer molt bé i tornant cap a casa, em va trucar l'Arnau, que em volien fitxar ja mateix. No m'ho podia creure», relata Duran, que en quinze dies va passar de preparar-se per jugar a Tercera amb el degà a ser titular amb el Girona a Balaídos. «Vaig estar en el lloc adequat en el moment exacte», explica el banyolí, que va poder estar només sis mesos amb l'equip. Al gener del 2009 va haver de ser operat per una hèrnia discal que el va apartar del somni del futbol professional. Duran assegura que «la mateixa sort que vaig tenir en fitxar pel Girona després va ser mala sort, i encara més, amb les lesions. Em quedava un any més de contracte i la directiva d'aleshores va decidir rescindir el meu vincle amb el club». Cinc mesos, intensos però curts, en què Duran, l'autor del primer gol de la història del Girona a a Segona Divisió, va tastar el futbol professional.
Tanca el cercle amb el Girona
No tornaria a Montilivi per jugar amb l'equip però ara, nou anys després d'aquella fita, segueix visitant l'estadi per animar-lo a Primera Divisió. «Amb els anys he vist que aquell gol va ser molt important i que he entrat a la història del Girona», assegurava Jaume Duran, que es va perdre el debut contra l'Atlètic per motius personals però no va fallar contra el Màlaga. Amb 33 anys tornarà a vestir aquesta temporada la samarreta de l'entitat gironina. Serà a Segona Catalana, amb el Girona C, on ha arribat aquest estiu procedent del Palamós i amb altres jugadors tan experimentats en categories superiors com Toni Montero, Murga, Venzal o Ferran Vila. «Ho tenia fet amb el Palamós per seguir aquesta temporada, però a finals d'any seré pare i la meva situació personal ha canviat. He acceptat la proposta del Girona pel fet que tinc el camp a deu minuts de casa i això ho he valorat molt», destacava. El futbolista assegura que els objectius de l'equip són «l'ascens, no ens hem d'amagar» però avisa que «perquè jo em digui Jaume Duran o tinguem futbolistes de nivell per jugar a categories superiors no vol dir que guanyem tots els partits i que aconseguim l'ascens abans de sortir als camps».
El seu futbol, a la província
Tot i tenir la medalla d'haver jugat amb el Girona a Segona, Jaume Duran no ha sortit de la província per jugar a futbol. Sigui per circumstàncies o per comoditat, Palamós, Peralada i Figueres també han pogut gaudir de la qualitat del futbolista. Sobretot a territori palamosí, on hi ha estat en tres etapes i on tancava la última aquest mateix estiu. «He marxat molt content, com voldria haver marxat, sobretot després de sortir per la porta del darrere en la meva segona etapa. Tenia l'espina clavada i crec que en l'últim any ho vaig donar tot per marxar bé d'un club que m'ha donat molt», subratllava. Duran té molt present el gol a Balaídos, però no oblida l'any de l'ascens amb el Peralada a Tercera com un dels millors records que té en el món del futbol. «Està clar que jugar a Segona ho portaré sempre marcat, però aquell any a Peralada érem més que una pinya», recorda.
