Anys, feia molts anys que Ripoll no omplia el camp de futbol. De fet feia dècades, algunes dècades que un equip de Primera Divisió no visitava Ripoll per enfrontar-se amb l'equip local. Ha hagut de passar una desgràcia i activar-se totes les alarmes, amb l'atemptat de la Rambla perpetrat per joves ripollesos radicalitzats en nom d'Estat Islàmic, perquè aquests paràmetres tornessin a coincidir aquest dilluns a la tarda. Un miler de persones van omplir la graderia i l'entorn del camp municipal, per veure-hi al conjunt de Pablo Machín, un Girona que, per primera vegada, juga a la màxima categoria.
Mai fins ara Ripoll havia tingut especial afinitat amb l'equip de la capital. L'omnipresència del Barça i la militància del Girona en categories menors, no havien afavorit que la sintonia amb l'equip de la capital hagués estat gaire elevada. Però ja a mitjans de la temporada passada es van començar a veure algunes banderes del Girona FC a balcons del municipi. Les notables temporades a Segona van ajudar a despertar un sentiment territorial, que sovint alguns interessos polítics s'han obsessionat a negar. Durant la discussió de les vegueries diversos partits i organitzacions van intentar "osonitzar" el sentiment d'uns ripollesos, que en la majoria dels casos no tenien cap mena d'interès en aquestes discussions.
L'impacte de la Primera Divisió i els bons resultats de les dues primeres jornades, han començat a fer forat també entre el públic ripollès. Tot i ser un partit de pagament per recollir fons pel Consorci de Benestar Social del Ripollès perquè els destini a la cohesió social que ara està en perill a la vila, el poble va respondre. També hi havia aficionats gironins. Es van onejar bufandes amb els colors de tots dos equips. Els jugadors visitants eren perseguits per demanar-los autògrafs o bé selfies amb mòbils abans i després del partit. L'autocar del club gironí va ser rodejat abans de retornar a ciutat, fins i tot aclamat.
La darrera vegada que un club de Primera va trepitjar la gespa del camp de Ripoll aquesta encara era natural. Va ser el Reial Múrcia, que el 1988 hi feia l'estada de pretemporada. El partit va servir per inaugurar l'enllumenat artificial, que ahir no va caldre utilitzar, per petició gironina, que preferia jugar amb llum natural. El Ripoll CF va accedir-hi encantat de poder disputar un amistós que va ser proposat pel mateix club presidit per Delfí Geli. Precisament Geli també va ser un dels atractius del partit. L'exjugador de Barça i l'Atlètic va presenciar un partit on les figures gironines van eclipsar les patums polítiques i socials que reforçaven el caràcter benèfic i terapèutic del partit.
Un altre eclipsi menys afortunat va ser el del marcador electrònic del camp municipal. Una bastida on es van enfilar els càmeres de televisió que van emetre en directe per Esport 3 el partit, impedia de veure el minut de joc i el resultat. El 0 a 8 que al final s'amagava darrere de l'estructura va ser menys dolorós gràcies a la seva invisibilitat. La golejada es va concretar al darrer tram de partit, però un altre ex-Primera i actual líder del club ripollès, Ivan Díaz, va deixar una pinzellada de talent amb un notable xut de falta. La manca de gol local no va impedir que els aficionats aplaudissin els marcats pels visitants. La presència de periodistes de televisions generalistes va cridar aquest cop menys l'atenció que no ho hauria fet en condicions normals, després d'unes setmanes on Ripoll s'ha convertit en focus informatiu de pràcticament tot el planeta.
Ara mateix Ripoll intenta fer reviure el seu equip després de temporades de declivi, que l'any passat es va concretar amb una campanya a quarta catalana. En aquesta reviscolada hi haurà contribuït el Girona. La presència de públic ho dirà en les properes jornades. Mentrestant, segur que l'actitud gironina li haurà permès guanyar no poques simpaties entre els aficionats ripollesos.
