Que aixequi la mà aquell que, a mitjan agost, abans del Trofeu Costa Brava, estava convençudíssim que el Girona ho brodaria en la seva estrena a Primera. Que tot i la falta de fitxatges i la irregular, per no dir dolenta, pretemporada, veia el got mig ple. Sí, hi ha algunes mans alçades. D'optimistes n'hi ha a tot arreu. Però és evident que la tònica general era la contrària. La de veure-ho negre. La de no tenir-les totes. Fins que va arribar el duel amb el City. I el de l'Atlètic. I el del Màlaga. El 4 de 6, les boníssimes sensacions ofertes i un munt de motius més, han canviat l'opinió dels incrèduls. Un canvi justificat. Ara, s'ha instal·lat un optimisme moderat a l'entorn. Encara no s'ha desfermat l'eufòria, i potser això ni arriba a passar, però els dubtes s'han tornat en bons auguris per a un curs que tot just fa els seus primers passos. Diari de Girona ha parlat amb tres membres de tres penyes oficials del club i tots mostren un punt de vista similar.
«Per defecte, soc optimista». Així arrenca el seu discurs Lluís Serras, de la Penya Pablo Machine. «Però és que els arguments són molt bons», continua, abans de desgranar-los. «Hem sigut molt competitius, i n'hem sumat 4 de 6. Això ens ha permès agafar confiança. Falta veure com rendirem a fora i San Mamés és una bona prova de foc, però les sensacions són bones», diu. Admet que la plantilla potser no és la que fa més patxoca, però no ho veu com un inconvenient. «Segurament no s'han complert tots els objectius i falta alguna peça. S'ha de recordar que som el pressupost més baix de la categoria». Confessa també que abans del Costa Brava notava una certa «incertesa» a l'entorn i que aquella victòria davant del City s'ha convertit en un «punt d'inflexió» que avui encara s'arrossega. «Hem gaudit com animals contra l'Atlètic i el Màlaga!».
Discurs molt semblant és el que ofereix Pepe Sierra, de la penya Immortal. «L'equip no és per llançar coets, però si continuem amb aquesta línia i amb el vent a favor de la temporada passada, segur que anirem consolidant el que hem aconseguit fins ara». Espera Sierra que els bons resultats «durin com més temps sigui possible» i, tot i avisar que «vindran temps complicats», no amaga que «confio plenament» en l'actual Girona, una plantilla amb «més fons d'armari» que d'altres anys. «Hem demostrat que podem competir contra qualsevol», diu. I això que assegura que «hi havia molta por durant la pretemporada».
L'acompanya Raimon Nadal, de la penya Pere Pons. És també dels que valoren «molt positivament» aquesta arrencada de Lliga. Ho creu ell, però té clar que és el sentiment «generalitzat» de tota la seva penya i de l'afició. «Estic molt il·lusionat. Són només dos partits, però contra l'Atlètic vam fer un partidàs davant un dels millors equips d'Europa. I amb el Màlaga, tot i no fer-ho igual, vam ser ben efectius i solvents». També és dels que no les tenien totes ara fa un mes. «L'esperança de fer-ho bé hi era, però mirant-ho amb objectivitat, pensava que ens costaria molt més. Ara mateix, la perspectiva és il·lusionant. De moment hem gaudit amb el que hem vist i esperem que la cosa segueixi tan bé com fins ara», reflexiona.
Els nous propietaris
El rendiment no és l'únic front obert per a l'aficionat, que ha vist darrerament com el club feia oficial el canvi de propietat. Pere Guardiola i el Manchester City, o el que és el mateix, Girona Football Group i City Football Group, han aconseguit el control de l'entitat. Com ho ha rebut, això, l'entorn? «La compra és positiva, sobretot en termes esportius i econòmics. L'únic que espero és que es mantingui una certa gironització de tot plegat. I que es miri per l'aficionat. Si segueixen passant algunes coses estranyes, com ara el tema del sorteig a Bilbao, és quan ens haurem de preocupar», opina Serras. En el mateix rumb navega Nadal. «El club està en bones mans, però hi ha dues maneres de veure-ho. D'una banda, la compra és molt bona en l'aspecte econòmic. I de l'altra, ens pot preocupar que sigui capital de fora de Girona. Tenim l'esperança que Guardiola i el City entenguin on són i siguin comprensius amb el tarannà de l'aficionat i de la ciutat. Els dono un vot de confiança, tot i que de moment alguna cosa no ha anat com hauria d'anar. És el cas dels accessos a Montilivi, les incomoditats, problemes amb el marxandatge, el repartiment d'entrades... Soc pacient i confio que amb el temps tot això millorarà», diu. Més «content» es mostra Sierra, qui creu que al «club i a la ciutat» els ha tocat «la loteria» amb els nous inversors. «Estem tranquils amb el canvi de mans, estic convençut que això ens dona una estabilitat econòmica impressionant. Sempre hi ha el perill que el dia de demà es desgironitzi, però no crec que se l'emportin, ni que ens limitin ni res per l'estil».
