És automàtic. Comprovar que aquest cap de setmana al Girona li toca jugar a Bilbao contra l'Athletic, és el preludi de pensar en Gorka Iraizoz. El porter ha estat tota una institució al conjunt basc, on ha estat deu temporades. Però no és pas l'únic integrant del vestidor de Montilivi amb passat a la Catedral. N'hi ha un altre que, si entra a la convocatòria, trepitjarà San Mamés per primer cop com a rival en la seva vida. És Jonás Ramalho, un dels «veterans» del Girona, tot i els seus 24 anys. Un futbolista forjat a la base de l'Athletic, que ha anat cremant etapes fins arribar al primer equip, debutant fins i tot a l'elit i enfrontant-se a Messi o Cristiano Ronaldo, entre d'altres. Ha passat temps, d'això, amb alguna patacada esportiva i una amarga lesió pel mig. Però amb tot superat i després d'un estiu ple d'incertesa en no tenir definit el seu futur, Ramalho s'ha guanyat de ple formar part de la plantilla gironina. A Primera. Encara no ha debutat, però desitja amb tota la seva ànima ser un dels 18 convocats per Pablo Machín per a aquesta jornada.

«Tornar a Bilbao sempre és especial. És el club que m'ha format com a jugador. Si tinc l'oportunitat de viatjar segur que ho sentiré moltíssim», explicava ahir el de Barakaldo a la sala de premsa de Montilivi. No sap què sentirà quan trepitgi la gespa de San Mamés, perquè «sempre que hi he estat, ho he fet com a jugador local. Ara serà diferent al que estic acostumat a viure. M'ho intentaré prendre amb normalitat, com un partit més i ho donaré tot pel Girona». Tot i mantenir l'amistat amb uns quants futbolistes de l'Athletic, explicava que aquesta setmana «no he parlat amb cap d'ells. Encara mantinc el contacte perquè hi he passat molts anys, però durant aquests dies cadascú ha anat a la seva». No pas amb la família i amb amics, la «majoria» d'ells fans del conjunt basc i uns habituals a San Mamés. «Per a ells també serà especial. Són de l'Athletic, però si ara formo part del Girona, estaran de la meva part».

Ell, que ho coneix de primera mà, avisava dels perills del proper rival, de l'ambient i del que pot significar que jugui o no Aduriz, ara mateix amb unes molèsties a l'esquena que el fan ser dubte per al duel de demà. «És un equip amb molt bons rematadors, que pressiona de bon inici, que busca les centrades per banda. Han passat els anys però l'estil és el de sempre. A més, tothom sap com és San Mamés. Un camp que pressiona i ben complicat. No ha estat necessari que ho expliqui a ningú del vestidor. Aduriz? Si juga, estic convençut que el buscaran. I si no juga, millor per a tots nosaltres. És boníssim, un autèntic referent que va increïble de cap. És un gran davanter per a l'equip. Si em toqués saltar al camp, per a mi millor si Aduriz no està en condicions de jugar».

Com han fet els seus companys al llarg d'aquests últims dies, Ramalho també valorava molt positivament l'estrena del Girona a la competició. «Tots abans de començar hauríem signat el quatre de sis. És un botí molt bo. Hem demostrat que podem lluitar i competir a Primera. Ara, l'ambició és la d'anar a guanyar a Bilbao». I també explicava quines han estat les seves sensacions al llarg d'un estiu en què el seu nom ha sonat com una de les possibles baixes de l'equip. «Es deia que jo podia sortir, però des del primer moment m'he volgut quedar. A la pretemporada vaig voler donar el millor de mi. He estat tranquil. Ara bé, era conscient que si m'arribava una bona opció per sortir, m'ho estudiaria. Al final m'he quedat i crec que ha estat el millor per a tots».