Tot just aterrar, un passatger un pèl agosarat del vol que unia Barcelona amb Bilbao d'ahir al matí deixava anar amb tot l'atreviment del món: «A aquests dels Girona els caurà un sac a San Mamés». Podia ser. L'Athletic, tot un històric, jugava a casa contra un equip que tot just acabava de pujar. A l'hora de la veritat, la sentència no es va acabar de complir. Sí, va guanyar el conjunt basc i per un marcador prou clar: 2-0. Però al damunt de la gespa, van ser els gironins els que van proposar. La possessió i potser les ocasions, les va posar l'equip visitant, que venia de protagonitzar un bon inici de curs. Però això és la Primera Divisió. Una categoria que no perdona cap errada. I en dues badades, Muniain i Aduriz van fer prou mal com per tornar de Bilbao sense res.
Machín, poc amant dels experiments, ho tenia fàcil. S'havia aprovat contra Atlètic i Màlaga. Per què canviar? Sense l'obligació de fer cap retoc per les baixes, el tècnic va anar sobre segur. És igual jugar a Montilivi o fer-ho a l'imponent San Mamés; si les coses funcionen, no cal canviar-les. Dit i fet. Mateix onze per tercera jornada consecutiva, i idèntics trets identitaris: el mateix sistema i a competir. Aquesta era la idea amb què el Girona va saltar al camp i durant 27 minuts, l'experiment va funcionar. No es va plasmar una superioritat com en les dues jornades anteriors. Però prou bé ho van fer els gironins. Van fer-se amb el control de la pilota i van anul·lar un rival bastant adormit, que va preferir esperar l'errada del contrari, sense proposar pràcticament res.
Amb una marxa més, el Girona va proposar. Poc, però va fer quelcom més durant gairebé mitja hora. Suficient per arribar un parell de cops amb una mica de cara i ulls a la porteria defensada per Iago Herrerín, l'encarregat de suplir Kepa. Sí que va jugar Aduriz, però el davanter va passar desapercebut durant molta estona. Després d'uns primers instants de tempteig, van ser els de Machín els primers en dir la seva. En un llençament de falta, Borja va provar fortuna. El seu xut, tot i tenir tota la intenció del món, va estavellar-se al lateral dret de la xarxa. No va ser una ocasió clamorosa, però suficient targeta de presentació perquè el Girona mostrés a què havia vingut a San Mamés. Tampoc va ser un gol cantat el que no va aprofitar Pere Pons al 16, però el Girona comptabilitzava una nova oportunitat. Després d'una llarga acció, la pilota penjada arribava per al de Sant Martí Vell qui rematava com podia bastant forçat.
L'Athletic esperava. Però la Primera té això. Sembla que el rival no hi sigui, però quan apareix, ho fa amb força. Va necessitar tres o quatre tocs el conjunt basc per colpejar. Al minut 27, una ràpida acció d'atac va acabar amb l'1-0. Williams va rebre a la dreta, va tenir temps per rumiar-s'ho i quan ho va fer, es va inventar una centrada ben col·locada al cor de l'àrea perquè allà, Muniain s'avancés a tothom i rematés amb força. Gol i molta feina per fer si es volia capgirar el marcador.
Un resultat que hauria pogut ser més ampli al 31. En la segona acció d'atac d'un Athletic que només va xutar dos cops a porta al primer temps, Balenziaga va rematar prop de la petita. Gorka, amb una bona intervenció, va evitar un mal major. El Girona va fer una passa enrere. No perquè el rival apretés. El gol li va fer mal al conjunt de Machín, que no va patir en excès, però tampoc va fer mèrits per empatar. Un parell de xuts molt llunyans amb la punteria ben desviada va ser l'única rèplica.
Prou entonat va encetar el segon acte el Girona. Sense canvis visibles, va tornar a anar per totes, sense complexos i amb ganes de fer mal. Fins i tot es va permetre el luxe de gaudir de dues oportunitats . La primera, al 47. Borja, de falta, va obligar a intervenir a Herrerín, que va evitar el perill en dos temps. Més fàcil per al porter va ser el xut llunyà que Granell va inventar-se al 52. Però una altra vegada, l'Athletic en va fer prou amb la llei del mínim esforç per explicar als gironins què és la Primera Divisió. En una jugada aparentment inofensiva, va arribar el segon. Passada llarguíssima per a Williams; va rebre l'atacant, que va tenir temps per deixar-la al cor de l'àrea. Els centrals, massa lents, no van poder frenar Aduriz, que va despertar per fer el 2-0 i gairebé sentenciar.
Què havia de fer el Girona? Se li havia complicat el partit, i de quina manera. Però l'equip va optar per seguir igual. Proposar i provar-ho era l'única opció i aquest va ser el camí triat pel conjunt de Machín. Abans que entressin Kayode, Mojica i Douglas Luiz per mirar d'arreglar les coses, hi va haver tres accions a l'àrea de l'Athletic. En la primera, al 63, l'àrbitre va passar per alt unes possibles mans d'un defensor. Al 66, Stuani va irrompre amb força dins l'àrea i la seva rematada de cap va acabar a les mans d'Herrerín. Al 73, el porter rebutjava un xut amb intenció d'Aday. I res més. Es van acabar diluint els gironins, sense arguments a mesura que avançaven els minuts, davant d'un rival que va tenir el tercer als últims minuts. Sabin Merino va enviar la pilota al pal, poc abans del xiulet final.
