21 de setembre de 2017
21.09.2017
Leganés 00Girona
 

Un punt de resistència

El Girona sap patir i s´estrena fora de casa amb un empat tot i seguir negat amb el gol. L´equip trenca la ratxa de dues derrotes abans del partidàs de dissabte contra el Barça

21.09.2017 | 02:07
Un punt de resistència

Sense marcar és impossible guanyar. Això passar a Primera, a Segona A i a qualsevol categoria del futbol territorial. Al Girona li costa Déu i ajuda fer-ho i ahir a Leganés va tornar a evidenciar les seves mancances ofensives en un partit més aviat gris dels de Machín que, tot i això, a punt van estar de guanyar. El travesser ho va evitar en repel·lir un cop de cap de Juanpe a la sortida d'un córner. El canari i, Stuani, a la primera part, van tenir les dues ocasions més clares del Girona mentre el Leganés va perdonar -un travesser inclòs- al primer temps sense tampoc tenir l'encert per desfer l'empat inicial. Al final, el Girona va demostrar capacitat de patiment per assegurar un punt que, veient la superioritat dels madrilenys sobretot a la primera part, es pot donar per molt bo. Ja en són cinc. De mica en mica s'omple la pica i l´empat d´ahir de ben segur que ajudarà a tots els nivells. Primer perquè talla la sèrie de dues derrotes seguides abans de rebre el Barça i, després, perquè suposa sumar a fora davant un equip de la mateixa Lliga.

Malgrat ser poc amant de fer canvis, Machín va tornar a realitzar rotacions a l'equip en una setmana d'allò més atapeïda que culminarà dissabte amb la visita del Barça a Montilivi. Així, si davant el Sevilla van ser dos, ahir a Butarque, el tècnic va apostar per tres canvis respecte a l'equip que havia perdut contra els andalusos. Els escollits van ser Alcalá, Maffeo i Kayode, que van deixar a la banqueta Bernardo, Aday i Portu. L'entrada del nigerià va provocar el primer canvi de dibuix del curs, ja que el Girona va sortir d'entrada amb dos davanters centres purs (Kayode i Stuani). En joc hi havia bastant més que tres punts, ja que en tractar-se d'un rival directe que, en principi ha de lluitar, com el Girona, per evitar el descens, la transcendència dels punts era força més important. Potser per això tots dos equips van sortir a cercar un gol matiner que els donés confiança i aplanés el camí. Així, abans del minut deu de partit, Szymanowski ja havia enviat una pilota al travesser (40 segons) i Eraso (m.6) havia vist com Mojica li desviava a l'últim instant la rematada quan ja estava sol davant Iraizoz. Per part del Girona, Stuani, de cap, havia fregat el gol (m.4) després d'un bon contracop conduït entre Pere Pons i Borja García. Un inici de partit d'allò més mogut però amb els homes ofensius del Leganés, que eren uns quants i contínuament intercanviaven les seves posicions, portant força de corcoll la defensa blanc-i-vermella.
Malgrat l'ocasió d'Stuani, el Girona no estava còmode. La pilota li durava ben poc i el Leganés arribava amb molta facilitat a l'àrea d'Iraizoz. I, a més a més, no ho feia pas de qualsevol manera, sinó amb perill. Així, Beauvue, amb una rosca desviada per Juanpe a córner i Siovas, de cap a la sortida del córner, van tornar a deixar clar que el conjunt madrileny anava per feina. La clarividència de Borja García no trobava continuïtat en Stuani ni en Kayode, que es van passar mitja hora sense veure-la. Això sí, tots tres van ser els protagonistes de la millor acció d'atac del Girona de la primera part. El mitjapunta madrileny es va inventar una passada a Kayode, que va cedir a Stuani però l'uruguaià, venint des del darrere, va rematar llepant el pal esquerre de la porteria de Cuéllar. A la banqueta gironina ningú s'explicava com havia pogut fallar una ocasió tan clara.
L'oportunitat d'Stuani hauria pogut canviar de cop el color d'una primera part que estava sent de clar color blanc-i-blau. De fet, encara abans de la mitja part, Szymanowski, després d'un córner a favor del Girona, va rebre de Cuéllar i en un coast to coast es va plantar sol davant Iraizoz. La seva rematada va sortir fora per ben poc, en la quarta clara ocasió desaprofitada dels locals.

El partit del Girona era preocupant, d´una banda perquè havia permès al Leganés generar moltes arribades clares però, de l´altra, esperançador. I és que malgrat la superioritat dels madrilenys, els de Machín no havien encaixat cap gol i a més a més havien estat a punt de fer-ne dos. Ara bé, una vegada més la manca de punteria dels jugadors gironins havia evitat l´alegria. Restaven quaranta-cinc minuts perquè els de Machín fessin un pas endavant a la recerca dels tres punts o bé es conformessin amb només un amb el risc que això comportava de rebre una estocada.
Sense un domini tan aclaparador com a la primera part els primers minuts de la represa també van ser del Leganés i Gabriel ho va tornar a provar en un contracop. Asier Garitano va afegir més desequilibri al camp amb l´entrada d´Omar Ramos per Brasanac. Mentrestant Borja García continuava amb la seva ­guerra particular amb els centrals locals sense trobar la manera de connectar amb Kayode i Stuani. De mica en mica, tal com va passar dissabte passat contra el Sevilla, Mojica va anar entrant en calor i animant-se en atac amb alguna jugada individual vistosa de les que li agraden, però sense treure´n cap fruit.

Machín se la jugaria amb l´aposta de Douglas Luiz en el lloc de Granell. A punt estaria el Girona de trobar petroli en una de les seves armes preferides: les accions d´estratègia. El cop de cap imperial de Juanpe, però, es va estavellar al travesser. El Leganés començava a notar el cansament i el Girona veia a l´horitzó –força lluny– la possibilitat de poder guanyar. Així, la velocitat d´Amrabat i Omar Ramos al contracop eren un perill i no es podia abaixar la guàrdia. La banderola de l´assitent, tard però ben aixecada, va invalidar un gol d´Amrabat que hauria condemnat el Girona sense pràcticament temps de reaccionar (m.83). Després de tot el que havia perdonat el Leganés, el Girona va decidir que el punt era bo i el va assegurar amb èxit.


Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit