No hi ha més remei. A Pablo Machín li toca buscar-se la vida sense Marc Muniesa. Si no és ue hi ha un miracle d'última hora el central, com va passar a Vigo a finals de setembre, no podrà jugar contra el Vila-real i s'unirà a la baixa de Pedro Alcalá. Dues absències significatives, tenint en compte que tots dos són centrals i que portaven més de 400 minuts cadascun a les cames en aquesta arrencada de la competició. Amb aquest escenari, el cos tècnic no té gaire marge de maniobra. Per no dir que no en té, a no ser que s'opti pels invents, cosa improbable tenint en compte les urgències d'un equip que no guanya des del mes d'agost i que té el descens a tocar. Sense Muniesa ni tampoc amb Alcalá, només queden tres centrals purs disponibles. Tres peces que només han coincidit una vegada. Va ser en la desfeta més dura i contundent de la temporada: el 0-3 contra el Barça.

El 20 de setembre, al camp del Leganés, Muniesa va aguantar 59 minuts al damunt del terreny de joc. Fins llavors ho havia jugat tot. No s'havia perdut ni un sol minut. Però quan millor estava, va haver de ser substituït per lesió. A Butarque, ell mateix confiava a poder-se enfrontar al Barça, només tres dies més tard, però no va ser així. Ni Barça, ni Vigo, ni l'amistós contra el Montpeller. La culpa, una lesió al bíceps femoral de la cama dreta. No era oficial, però es parlava de tres setmanes de baixa, termini que va complir aquest dimecres passat. Tot i això, no se l'ha vist ni un d'aquests últims dies al damunt de la gespa treballant amb normalitat, al mateix ritme que els seus companys. Ni ahir, a Montilivi, quan es va quedar amb el fisioterapeuta. Sembla, per tant, gairebé impossible que arribi per diumenge.

Muniesa amb molta probabilitat no hi serà. Alcalá, amb total seguretat. El de Mazarrón tan sols s'havia perdut els duels a l'estadi amb el Sevilla i el Barça, però es va veure obligat a posar el fre de mà i aturar-se. A principis d'aquest mes d'octubre va haver de passar per la sala d'operacions. Se li va practicar una artroscòpia per extirpar-li la cua de l'astràgal hipertròfica, el que li havia provocat una inflamació del tendó del flexor del primer dit del peu. Se li va diagnosticar un temps de baixa estimat d'entre quatre i sis setmanes, de manera que no tornarà fins ben entrat el novembre.

Amb aquest panorama, Pablo Machín té ben poc per triar a l'hora de dibuixar la seva defensa per rebre el Vila-real i aturar el seu atac. Només li queden tres centrals purs disponibles. Es tracta de Bernardo Espinosa (571 minuts fins ara), Juanpe Ramírez (364) i Jonás Ramalho (90). Aquest particular trident tan sols ha coincidit un dia. Va ser el 23 de setembre, per rebre el Barça. El partit tothom sap com va acabar: 0-3 en contra.

Si Machín vol fer invents, té l'opció de situar Carles Planas com a central esquerre, on també podria col·locar David Timor. El primer sol actuar al lateral i es perdria alçada; el segon tot just surt d'una lesió i no té ritme de competició. És més, encara no ha jugat ni un minut. Totes dues alternatives semblen ben poc probables a dia d'avui.

Si finalment opta per donar la titularitat a Ramalho, Bernardo i Juanpe, Machín no apostarà per un trident de centrals inèdit aquesta Lliga, tot i que més d'una vegada i per diversos motius ja ha fet retocs al darrere. En les tres primeres jornades del campionat (contra Atlètic, Màlaga i Athletic) va apostar d'inici per fer jugar a Alcalá, Bernardo i Muniesa. Amb el Sevilla van arribar els primers canvis, donant l'alternativa a Juanpe, Bernardo i Muniesa. A Leganés, més moviments: Juanpe, Alcalá i Muniesa. També variacions a Vigo, amb Alcalá, Bernardo i Juanpe. Tres quarts del mateix el dia del Barça (Ramalho, Bernardo i Juanpe), la fórmula que segurament emprarà diumenge.