Amb el Girona a Segona B i les grades cada cop més desertes, el 1977, l´aleshores president Maurici Duran va pensar que res millor que dur a l´estadi un rival de primer nivell per sacsejar l´afició i una economia que no estava per tirar coets. Ho va intentar amb el Barça i l´Espanyol, però li van donar llargues. I empipat, va contactar amb el president del Reial Madrid, Santiago Bernabéu, per explicar-li el poc tacte que havien tingut els dos principals clubs catalans i proposar-li si els blancs trobarien un forat a l´agenda per disputar a la ciutat un amistós. Se´n va sortir. I el dissabte 29 d´agost de 1977 Montilivi registrava un ple històric, no se n´havia vist cap d´igual des de la inauguració contra el Barça, el 1970, per veure en directe un Madrid entrenat per Miljan Miljanic que, a l´hora de la veritat, però, es va estalviar de venir i va enviar a Girona el seu segon. Aquella estrella del Torneig Immortal va ser la primera de les tres nits en blanc que ha viscut Montilivi. N´hi va haver més, el 1979, marcada pel taló sense fons amb què els gironins, assotats pels problemes econòmics, van voler pagar el catxet del Madrid, i el 1980, on destacava la presència de Cunningham, en plena celebració del 50è aniversari del club.
El primer Girona-Madrid es va jugar el 20 d´agost de 1977, amb entrades a 300 pessetes (general), 500 (l´actual preferent) i 1.000 (tribuna). 6 euros d´ara, per entendre´ns, la localitat més cara. L´èxit va ser absolut, tot i que el Madrid va acabar deixant a casa algunes figures com Pirri, Juanito i Camacho. Les cròniques de l´època parlen de la presència de 15.000 espectadors a Montilivi i d´una recaptació de 4 milions de pessetes, la meitat per pagar el rival, i l´altre part de benefici pel club. Un negoci rodó de Maurici Duran.
El partit es va acabar amb empat a zero i es va haver de recórrer a la tanda de penals per determinar el guanyador d´aquell primer torneig Immortal. Va ser el Madrid l´equip més encertat des dels 11 metres (1-3). El Girona, entrenat per Gerard Gatell, va formar un onze titular amb Duran, Serra, Paquito, Vidaña, Ricardo, Guti, Abad, Abete, Pagès, Mas i Manolo. Els blancs van sortir al camp amb García Remon, Uría, San José, Sol, Benito, Vitoria, Aguilar, Stielike, Santillana, Guerini i Macanás. «El futbol i l´ambient van ser dignes d´un club de Primera Divisió», subratllava Los Sitios, un comentari que, malauradament, no es va poder aplicar en la segona visita madridista a Montilivi, un parell d´anys després.
El Girona seguia a Segona B (aquell curs baixaria a Tercera, en l´inici d´una debacle que acabaria amb el club a Preferent no gaires anys després) i els problemes econòmics s´aguditzaven. La tercera edició del Torneig Immortal es va jugar el 23 d´agost i ja va arrencar amb mal peu perquè l´afició va quedar decebuda per l´absència de Cunningham, que havia fet l´escalfament i formava part de l´equip titular que s´havia cantat per megafonia, perquè es va ressentir d´una lesió al bessò en el darrer moment. Tot i l´aparició de la pluja, Montilivi es va tornar a omplir i la recaptació va ser d´uns sis milions de pessetes (la localitat més barata en valia 500 i la tribuna, 1.000, 200 i 400 pels socis). Aquella vegada no hi va haver partit i els madrilenys van guanyar com van voler al Girona (0-4) amb gols de Santillana (2), Portugal i Juanito. Era la primera temporada de Vujadin Boskov com a tècnic del Madrid, mentre que a la banqueta del Girona hi havia Sasot.
Però el partit va ser el de menys. El que va dur el Girona a ser notícia a tot Espanya va ser que havia volgut pagar una part del catxet del seu rival amb un taló sense fons. Al descans el club local va abonar 790.000 pessetes en metàlic, i va estendre un xec per valor de 3.143.000 pessetes que quan el Madrid va anar a cobrar es va revelar sense valor. Van ser dies de molta tensió perquè, fins i tot, i va haver en risc la possibilitat que el Girona iniciés la lliga de Segona B. El 29 d´agost l´aleshores president, Josep Maria Fauró, negava que el taló fos sense fons, però es va poder acreditar que no era cert. El Madrid volia cobrar i va denunciar el cas a la Federació. Al Girona se li acumulaven els embolics perquè, paral·lelament, tampoc havia pogut liquidar el tècnic de la temporada anterior, Gerard Gatell, i mantenia impagaments amb els jugadors, tot plegat per valor d´uns dos milions més. El primer partit de lliga, a l´estadi contra el Còrdova l´1 de setembre, estava a l´aire. De fet, es va poder salvar la dramàtica situació sobre la botzina, poques hores abans que arranqués el partit, gràcies a la gestió del diputat d´Esports de la Diputació, Miquel Callís, i gent molt vinculada al Girona com l´expresident Narcís Codina. El 2 de setembre, finalment, el Madrid va poder disposar dels diners que se´ls devien per l´amistós. Fauró va acabar dimitint pocs dies després. No seria ni la primera, ni la darrera vegada, que a Montilivi es visquessin situacions delirants per falta de diners.
Visita pel 50è aniversari
No li va tenir en compte el Madrid al Girona tots els maldecaps que va haver de passar per cobrar l´amistós del 1979 perquè, l´estiu següent m(21 d´agost de 1980), els blancs apareixien de nou a Montilivi. Era la quarta edició del torneig Immortal, que s´emmarcava en aquella ocasió dins dels actes del 50è aniversari del club, i que també havien inclòs un partit amb la Reial Societat, o un concert de Miguel Bosé que per comptes de donar beneficis, va acabar reportant un dèficit d´un milió de pessetes. Això sí, els blancs van cobrar la mateixa tarda del partit amb un taló que, aquest cop sí, era legal. Es van recaptar cinc milions de pessetes i el rival se´n va endur 4´5. Més de 10.000 espectadors van anar al partit.
Cunningham, que un any abans havia sigut baixa instants abans de començar el partit per una lesió, sí que va jugar (sortia a la segona part rellevant Juanito), i el Madrid s´imposaria per 1-4, tot i que a 2o minuts del final el Girona encara mantenia un empat a un heroic. Juanito feia el 0-1 de penal, Morata establia l´empat, i en la recta final dos gols de Santillana i un de falta de García Hernández acabarien imposant la lògica. El Girona, entrenat per Pepe Pinto, va formar amb homes com Bou, Narcís Julià, Masferrer i Garcia Castany. El Madrid va dur García Remon, Gallego, Camacho, Juanito, Rincón, Del Bosque, Stielike...
Diumenge a 1/4 de 5 de la tarda el Madrid tornarà a Montilivi. Res ja és com abans a l´estadi, ara amb capacitat per a 13.500 espectadors, amb seients a tota la grada, i amb un Girona a Primera Divisió, competint de tu a tu amb els blancs. Serà capaç Cristiano Ronaldo de fer un gol en un camp on ja hi han marcat mites madridistes com Santillana i Juanito?
