Tots els equips tenen en la seva memòria històrica, que no és el mateix que en la seva història, grans partits i grans actuacions. El Girona FC, des d'ahir, ja té la seva primera gran tarda de futbol de Primera Divisió, per recordar per sempre més.
Passaran molts anys i es recordarà la victòria contra el Reial Madrid. Es recordarà per sempre més que Bounou, Maffeo, Juanpe, Bernardo, Muniesa, Aday, Pons, Granell, Portu, Borja i Stuani varen tombar l'equip de Zidane amb noms tan propis com els de Sergio Ramos, Varane, Isco, Modric, Kroos, Benzema o Cristiano Ronaldo.
I es recordarà, que l'equip va marxar al descans perdent per 0-1, tot i haver estavellat dues pilotes a pal. I la memòria dirà que en el primer quart d'hora de la segona part va arribar la remuntada amb uns minuts estelars.
I per si fos poc es recordarà que durant mitja hora l'equip va ser mentalment fort per aguantar les embranzides del rival i que fins i tot va tenir alguna ocasió per fer algún gol més.
I ningú oblidarà que l'equip va proposar més futbol que el Madrid, que va aguantar el cop del gol en contra i de la mala sort dels pals, i que va engrescar de tal manera l'estadi que poques vegades s'havia vist igual de bolcada la parròquia local. Tant que un cop acabat el partit ningú es va moure del seu seient, perquè els catorze herois que havien saltat al terreny de joc es mereixien la més gran de les ovacions i els reconeixements.
Aquesta serà la tarda que recordaran els més de 13.000 espectadors que varen ser ahir a Montilivi, i tots els que des d'algun lloc de la ciutat, que celebrava el dia del seu patró, sant Narcís, seguien el partit per ràdio, televisió o per les xarxes socials.
La victòria d'ahir, per molt que sigui contra el Madrid, no té ni la meitat d'importància que l'empat a res contra el Saragossa del dia de l'ascens. Però d'aquell partit de la temporada passada, si no hagués estat per la festa final, no se'n recordaria ningú.
Del d'ahir sí. El d'ahir el tenim gravat a la memòria, per sempre més. Ja ho veuran d'aquí a uns anys.
