Flotant. Així van sortir els seguidors del Girona de Montilivi després de veure com el seu equip superava amb justícia el totpoderós Reial Madrid en una tarda memorable. Un dia d'aquells que figuraran amb lletres ben grosses al llibre d'or de la història del club i el qual tothom recordarà d'aquí a molt de temps sigui on sigui el Girona. Els astres es van alinear i Sant Narcís hi va posar de la seva part però va ser el grandiós partit dels blanc-i-vermells el que va ser determinant per derrotar els Cristiano Ronaldo, Benzema i companyia. Més mèrit té encara haver tombat el vigent campió d'Europa havent de remuntar el gol inicial d'Isco (m.12) que va suposar una bona destrempada. Va costar que la pilota entrés -Maffeo i Portu van enviar dues pilotes als pals- però al final, la insistència va tenir premi. Stuani i Portu, en els millors quatre minuts de la història del club (m.55 i m.59), van capgirar el marcador. La feina es va acabar amb un exercici de solidaritat defensiva brillant que va impedir que el Madrid inquietés Bounou fins al final del partit. El triomf era una realitat i la festa, absoluta. I és que l'èxit d'ahir va ser més celebrat fins i tot que l'ascens.

Encomanats a Sant Narcís i en un Montilivi ple a vessar, el Girona va rebre el Madrid enmig d'un ambient espectacular. Res a perdre hi tenien els de Machín en la històrica visita. Al davant tenien el campió d'Europa, al qual segurament la pressió ambiental de 13.000 espectadors els feia menys que pessigolles. En canvi, per al Girona, malgrat no haver-hi en joc cap títol, era com una final de Champions League particular. Un duel mai vist en competeció oficial que tenia com a premi per als gironins, a banda del prestigi, la possibilitat de poder esgarrapar algun punt. I és que tothom hauria signat l'empat abans de començar.

Dotze minuts va durar la primera línia de resistència blanc-i-vermella. Durant aquest temps, però, Montilivi va veure com Portu gairebé sorprèn Casilla i com Maffeo estavellava una pilota al pal. La centrada del lateral es va enverinar i a punt va estar de colar-se al fons de la porteria. Amb el rebuig del pal, el Madrid va fer de Madrid. I és que amb un tres i no res, la pilota va anar a peus Cristiano Ronaldo, a l'àrea gironina. El xut sec del portuguès el va refusar Bounou però va deixar la pilota morta a Isco que no va perdonar. Gerra d'aigua freda no, una cisterna de mil litres va caure a Montilivi. El Girona tastava la medicina d'un Madrid que ensenyava les armes que l'han fet gairebé invencible aquests anys. Una dosi de realitat per a un Girona que, tot i això, no va enfonsar-se.

Els de Machín havien sortit a mossegar. Amb seny i compte de no perdre pilotes en zones perilloses malgrat que, de vegades, la qualitat del rival feia que Bounou es trobés sol davant el perill. El marroquí va salvar un gol de Cristiano i va veure com Benzema enviava als núvols tot sol. El Madrid no dominava però no li feia falta per manar en el marcador i gaudir d'ocasions. El Girona no es rendia. Era massa aviat per a abaixar els braços. Així, els de Machín, empesos per una afició entregada es refarien del 0-1. El pal novament tornaria a frenar la il·lusió. La fusta impediria l'empat en una rematada de cap gairebé perfecta de Portu que no va entrar de miracle.

Les sensacions eren immillorables però el resultat no. S'arribava a la mitja part amb l'afició fent-se creus de veure com el Girona havia tutejat el Madrid i havia fet dos pals. Els blancs, de la seva banda, havien fet la feina amb el gol d'Isco i tenien clar que amb el 0-1, en qualsevol contracop podien sentenciar.

Restaven 45 minuts per veure si el Girona era capaç de mantenir el ritme d'intensitat. Així seria, malgrat que només començar la represa Juanpe salvés sota pals una rematada de Benzema. Tot i l'avís visitant, el Girona no canviaria la seva idea de cercar la porteria rival fins a trobar l'anhelat premi. Seria Stuani, qui si no, l'encarregat de donar vida al partit amb una acció individual dins l'àrea en què, després d'un bon retall, va batre Casilla. Montilivi rugia. Montilivi somiava de nou. I més que ho faria 4 minuts després quan Portu desviava d'esperó un xut de Maffeo.

Ara sí, Montilivi gravitava. El Girona havia tret aquella rauxa que tants d'èxits li ha donat els últims anys i que ja va exhibir en l'estrena a Primera contra l'Atlètic per remuntar el gol d'Isco i avançar-se. Eren minuts d'èxtasi. El públic aprofitava per fotografiar el marcador electrònic per immortalitzar el 2-1 aleshores provisional. Zidane començava a no veure-ho clar i va fer entrar Lucas Vázquez i Asensio. El Girona havia de resistir mitja hora. Tancar-se al darrere no era una bona estratègia i, malgrat que el Madrid aniria embotellant els gironins a la seva àrea, Stuani tindria la possibilitat de fer el 3-1. La seva rematada picada davant Casilla sortiria llepant el pal. El Madrid estava sense idees però el Girona anava just de forces. L'entrada de Timor va suposar oxigen pur per acabar de serrar les dents i aguantar un resultat gloriós. Ni Sergio Ramos apareixeria a última hora per esguerrar la festa. El Madrid havia caigut a Montilivi.