Se li ha preguntat per activa i per passiva a Machín cada cop que ha mogut fitxa sota pals, però l'entrenador ha variat ben poc el seu discurs. «La porteria no és una posició fixa. Que jugui un o l'altre no vol dir que hi tingui més o menys confiança», ha estat la seva habitual resposta. Paraules que no tenien gaire sentit fa dos o tres anys, en les seves primeres temporades i quan no hi havia manera d'asseure un intocable Isaac Becerra. Però darrerament han guanyat molt de sentit, sobretot veient que a Machín no li tremola el pols a l'hora de sacsejar la porteria. Fa més de tres anys i mig que és al club i fins ara, el de Gómara ha utilitzat sis porters. Uns han tingut més protagonisme que d'altres, però tots han aportat el seu granet de sorra en l'etapa més recent del club de Montilivi.

El primer gran nom propi, més pel que té a veure amb l'actualitat que no pas per altra cosa, és el de Yassine Bounou. Després d'anar i venir l'any passat per culpa de les concentracions amb el Marroc i de no tenir la continuïtat esperada, semblava que la banqueta seria el seu hàbitat natural aquest curs. Però no ha estat així. Per sorpresa, Machín li donava la titularitat a Bounou a Riazor, el mantenia a la Copa pocs dies després i no el canviava per rebre a tot un Reial Madrid. «Ha arribat el seu moment», es justificava el tècnic. En total, amb la samarreta del Girona ha jugat 24 partits oficials. Els 3 d'aquest curs (Dépor i Madrid a la Lliga, i Llevant a la Copa), a banda dels 21 que va col·leccionar el curs passat (16/17) a Segona i també a la Copa (al camp de l'Osca, en una tarda per oblidar). Un any en què a Bounou li va tocar alternar el seu lloc amb René Román, un dels altres porters de l'era Machín. L'andalús, ara a les files de l'Almeria, va disputar 22 partits.

Si entre aquests dos no hi havia un titular indiscutible, l'extrem oposat es vivia en els primers cursos amb el sorià a la banqueta. Llavors no hi havia discussió. Des de les 13 darreres jornades de la temporada 13/14 fins a l'estiu del 2016, Isaac Becerra era el porter del Girona. Ell i ningú més. El colomenc, fitxat l'estiu del 2012 i a l'ombra de Dani Mallo durant el seu primer any a la plantilla, es va convertir en un fix en els esquemes de Machín, que li va donar l'alternativa sempre que va poder. Amb tot això, Becerra va acumular 103 partits amb el de Gómara al càrrec: 13 el primer any (13/14), 44 en l'exercici 14/15 i 46 en el següent (15/16). En aquests dos últims cursos, va participar a la Lliga, però també en les dues promocions d'ascens a Primera fallides.

Van haver de patir-lo, per dir-ho d'alguna manera, homes com Jorge Palatsí i Germán Parreño, eterns suplents als que Machín els va donar poquíssimes oportunitats. Mentre que al primer el va deixar participar en un parell de partits a la Copa, el segon es va conformar amb una sola aparició a la mateixa competició. Menció a part mereix Iraizoz, el porter més veterà i amb més experiència a l'elit que Pablo Machín ha tingut a les seves ordres en la seva etapa a Montilivi. El navarrès, després d'una dècada a l'Athletic, es convertia en el primer gran fitxatge d'aquest estiu. Sobre el paper, estava escrit que la titularitat seria seva des del primer dia. Així va ser. És per això que Iraizoz va jugar els 8 primers partits de Lliga, en què les intervencions de mèrit van ser més habituals que no pas les badades, que també van aparèixer alguna o altra vegada. Però contra el Vila-real, el 15 del passat mes d'octubre, Iraizoz feia la seva última aparició. Machín va decidir que havia arribat el moment de canviar. Perquè sí. I com havia fet l'any anterior, va optar per canviar de porter. De moment, l'experiment de posar Bounou li ha sortit prou bé. Ell és un dels 6 porters de l'era Machín. Però en pot haver-hi algun més. Suárez, encara lesionat, qui sap si algun dia pot arribar a treure el cap a Primera.