Fa cosa d'un mes i mig, setmana amunt setmana avall, el Girona era incapaç de veure porteria. S'havia encallat a dalt. No hi havia manera. Alcalá havia batut el porter del Màlaga a finals d'agost per segellar la primera victòria a la màxima categoria (1-0), però després d'això, els partits s'encadenaven sense que l'equip pogués enviar la pilota al fons de la porteria. Quan se li preguntava a Pablo Machín sobre el tema, o també a qualsevol membre de la plantilla, admetien tenir certa preocupació al respecte, però treien ferro a tot plegat subrallant que el més important era que d'ocasions, no en faltaven. Que es generava perill i que, tard o d'hora, els gols acabarien arribant. La resposta sona molt a tòpic i se sol repetir quan les coses no rutllen a dalt, però en el cas del Girona era i és una veritat com un temple. Ara perquè els gols van caient però abans, quan no era així, les ocasions se succeïen. Setmana rere setmana. Perquè l'equip, des del primer minut a l'elit, ha tirat d'insistència. S'ha mostrat perseverant, com ho ha estat a Segona al llarg d'aquests últims anys. Només així han arribat els premis, en forma de gols, punts i també victòries. Insistència a l'hora de xutar, de buscar la porteria rival, de posar centrades al cor de l'àrea. D'anar endavant, de no especular i d'anar de cara a barraca. Aquesta és l'essència del Girona, la que l'ha dut fins al sostre del futbol estatal. I els números, que mai menteixen, així ho corroboren.
Voler tocar i tocar, remenar la pilota i fer un rondo gegant durant 90 minuts no està a l'abast de qualsevol. Tampoc del Girona, per més que ho vulgui. No té les peces, ni segurament la qualitat suficient, per explotar aquesta mena de joc. Durant anys, amb Machín al capdavant, s'ha apostat més per una altra vessant. Per no remenar massa l'esfèrica, per posar la directa i mirar cap amunt. Així va funcionar a Segona i així també està rutllant a Primera. Per guanyar, s'han de fer gols; i perquè els gols arribin, s'ha de xutar. Com més cops, millor. És una de les grans premisses dels gironins, que ho estan portant a la perfecció passades 11 jornades. Només així s'explica que el de Montilivi sigui un dels equips que més xuts, córners, centrades a l'àrea i passades llargues realitza de tota la categoria. Perquè va a totes, sense pensar-s'ho gaire.
Ha marcat 13 gols fins ara el Girona, el que el converteix en el desè millor equip de Primera en aquest aspecte. És a dir, a mitja taula. Ni un desastre, però tampoc excel·lent. «L'efectivitat a dalt sempre va lligada a la qualitat i nosaltres no tenim les possibilitats d'altres clubs per disposar d'aquesta qualitat», sol repetir Machín, qui troba una solució a això: «Si no fem prous gols, haurem de xutar més». Dit i fet. No són els més golejadors els blanc-i-vermells, però sí dels que més ho intenten. Per començar, són els quarts que més xuten de tota la Lliga: 120 xuts. D'ells, això sí, només 44 van entre pals. Només xuten més la Reial Societat (123), el Barça (128) i el Reial Madrid (169). A títol individual, Cristhian Stuani és el sisè futbolista amb més xuts: 19 en total, 13 d'ells entre els tres pals. Més coses. El Girona és el quart conjunt de Primera que més centrades a l'àrea ha realitzat fins ara, amb un total de 188. És el que té explotar les bandes i buscar les rematades de cap d'Stuani i les segones jugades. Només n'han fet més l'Athletic (209), l'Eibar (216) i el Reial Madrid (229). Una altra: comprovar que es tracta del cinquè equip que menys passades curtes fa confirma la idea que a Montilivi s'aposta pel joc directe. Ho corrobora una altra dada: és el quart equip de tot el campionat que més passades llargues ha realitzat, amb 796. Per davant, té el Leganés (819), Athletic (847) i Eibar (943). Per acabar, tanta insistència comporta també que els gironins hagin disposat fins ara de 57 córners al seu favor. Això els converteix en el vuitè millor equip de Primera pel que fa aquest àmbit.
