10 de novembre de 2017
10.11.2017

Expectants des de la distància

Sebas Coris, Rubén Alcaraz, Fran Sandaza i Manel Martínez, els futbolistes del Girona que aquest curs estan cedits, celebren la bona trajectòria dels blanc-i-vermells a Primera al mateix temps que viuen situacions de tota mena en els seus actuals clubs

10.11.2017 | 08:02
Expectants des de la distància

Ells també van ser part activa de l'històric ascens a Primera. Jugant més o menys, aportant en major o menor mesura, però que el Girona estigui avui entre els més grans també és mèrit seu. Parlem de Rubén Alcaraz, Sebas Coris i Fran Sandaza. Tots ells, buscant-se les garrofes lluny de Montilivi, amb millor o pitjor sort. Però amb contracte en vigor i l'esperança de poder tornar a vestir la samarreta blanc-i-vermella, si pot ser a la màxima categoria. Mentre intenten que les coses rutllin als seus actuals equips, no deixen de seguir com li va al Girona. I xalen de valent, veient com se'n surten els seus antics companys. Sobretot ara, que la ratxa és tan bona que als gironins se'ls considera com la revelació d'aquest any a Primera. Com els va tot plegat? Juguen tant com els agradaria? I com veuen els homes de Machín?

Per començar, parlem de Sebas Coris. L'any passat per fi es va fer gran. No va trobar la continuïtat que sempre havia reclamat, però va jugar més minuts que mai a Segona (1.338) i va aportar el seu granet de sorra. Té contracte fins al 2019, després de renovar, però això no va ser suficient per quedar-se aquest estiu. Com que encara s'hi confia, la direcció esportiva, en comptes de desempallegar-se'n, va buscar-li una sortida en forma de cessió rumb cap a Pamplona. No és titular indiscutible amb l'Osasuna, però el selvatà, a dia d'avui, ha jugat 12 partits (6 de titular) i ha fet un gol en un equip que és cinquè, a només un punt del líder de Segona A. «Estic molt content de com està anant tot. Ens trobem en una bona dinàmica i en posicions de dalt», explica, alhora de es mostra content perquè ha estat «molt ben acollit al vestidor». Mentre segueix picant pedra per guanyar-se un lloc a l'onze, segueix de ben a prop com li van les coses al Girona. «Els veig molt competitius, com sempre. Al principi no van sumar els resultats que mereixien, però darrerament estan fent actuacions molt serioses. Espero que allarguin aquesta dinàmica i estic segur que aconseguiran els seus objectius», valora.

Ni la distància (uns 5.100 quilòmetres entre aquí a Dubai) eviten també que Fran Sandaza no es perdi detall del que passa en clau blanc-i-vermella. Se n'alegra, i moltíssim. Però això no arregla la difícil situació per la qual el davanter travessa. Veient que no tindria el rol desitjat a Montilivi, va acceptar la suculent proposta de l'Al-Ahli de Qatar. Allà, una lesió que el va apartar durant 15 dies encenia la metxa d'un problema que encara perdura. El club no li ha tramitat la fitxa, l'únic que fa és entrenar-se i seguir esperant a resoldre el seu futur. «Ara tot plegat està aturat. He de pensar en el gener i espero solucionar-ho ben aviat», diu Sandaza, qui aplaudeix els bons números dels gironins. «Els veig molt bé, en un moment dolç que s'ha de gaudir al màxim. Han de ser ambiciosos, encara que sense desviar-se massa del seu veritable objectiu, que és la permanència. Els ha costat una mica adaptar-se a la categoria, però ho han fet. Molts d'ells ja hi eren l'any passat i per a mi ja eren futbolistes de Primera. Ara han crescut, demostrant el que valen. Crec que no tindran cap problema per salvar-se».

Ben diferent és com viu la temporada Rubén Alcaraz, un futbolista que havia rendit a un nivell més que acceptable aquests dos últims anys al Girona (50 partits oficials i 8 gols) i que s'ha convertit en titular indiscutible a l'Almeria. Ha jugat els 13 partits de l'actual Lliga (11 com a titular), però encara no ha vist porteria. Seria rodó si els resultats acompanyessin, però a dia d'avui l'equip de Ramis no aixeca cap i està en descens, amb 12 punts. «A títol personal estic content. Jugo, tinc regularitat i és el que qualsevol futbolista busca. Però les coses no rutllen en l'aspecte col·lectiu. La part positiva és que a Segona hi ha molta igualtat. Estem passant una mala ratxa i esperem enganxar-nos a la part de dalt», reflexiona un Alcaraz que està complint l'«objectiu» pel qual va fer les maletes cap a Almeria. «Treballo pel club, però també per a mi i sempre mirant en un futur al Girona». Perquè el barceloní el que vol és tornar a Montilivi l'any vinent i fer-ho per quedar-s'hi. «La intenció és estar a un bon nivell i poder tornar. Com allà no he estat enlloc. És un bon club i encara hi tinc companys. Tant de bo pugui tornar-hi a Primera», diu.

No es perd ni un sol partit del Girona. Ni un. Ja sigui en directe o en diferit. És igual. Aplaudeix la bona temporada dels blanc-i-vermells i no es mostra gaire sorprès per l'estil de joc, les ganes i la intensitat que hi posen, ingredients que coneix a la perfecció. «Són uns veritables gladiadors. Estan donant una lliçó de ganes, treball i il·lusió. No només amb això es guanyen els partits, però serveix, i molt. La gent em pregunta pel sistema i per alguns jugadors. A tots els dic el mateix, que no em sorprèn, que sabia del seu potencial. Estan fent una temporada notable i crec que se salvaran».


El cas de Manel Martínez

Un xic diferent és el cas del davanter. Sí, és propietat del Girona i sí, també està cedit. En el seu cas, al Llorca CF, de Segona A. De tota manera, Manel Martínez encara no ha jugat ni un sol minut oficial amb els gironins, ja que la temporada passada va estar al Llagostera de préstec i aquest any, tres quarts del mateix al conjunt murcià. Si bé el seu equip no se n'acaba de sortir (és quart per la cua, en places de descens), el català està rendint prou bé. Aquest any ha pogut debutar a la categoria d'argent i, fins ara, acumula 7 partits i 503 minuts. Fins i tot ha vist porteria, marcant un dels tres gols que el seu equip li va fer al Cadis el passat 30 de setembre (3-0).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema