Amb el dubte de quin jugador seria l'encarregat de substituir Pere Pons, el Girona va presentar una alineació amb molts pocs canvis respecte a l'equip que havia guanyat els últims partits. D'inici l'entrada de David Timor al mig camp era lògica, la idea de Pablo Machín era col·locar un jugador més físic, de posició i d'equilibri defensiu al costat d'Àlex Granell per poder deixar més alliberats ofensivament Borja Garcia i Portu. L'altre canvi respecte a les últimes alineacions va ser el de Mojica per Aday a la banda esquerra.

Dos equips igualats que van competir bé. Tant Pablo Machín com Eusebio Sacristán feien moure els seus equips de manera molt similar; defensivament buscaven la pressió alta, intensitat en totes les accions, anticipació i posicions avançades per anar a buscar el seu rival condicionant-lo en el seu joc i obligant-lo a cometre errades en les passades. El Girona ja ens té acostumats a aquests moviments de pressió, qualsevol jugador que havia de sortir de la seva posició per avançar endavant ho feia de manera natural, ahir diverses vegades va ser David Timor el que anava a buscar el seu adversari, fins i tot a la frontal de l'àrea contrària. A les bandes passava el mateix. Pablo Maffeo a la dreta i Mojica a l'esquerra anaven a trobar-se amb els laterals contraris per pressionar-los des de l'inici del joc. Tot i que li agrada a l'entrenador de la Reial Societat sortir amb la pilota des del darrere sempre que sigui possible, en moltes ocasions el seu porter no podia fer aquests tipus de passades, si Cristhian Stuani, Portu i Borja Garcia estaven atents eliminaven les passades en curt i l'inici del joc de l'equip basc quedava condicionat al joc directe. El centre del camp donostiarra format per David Zurutuza, Illarramendi i Xabi Prieto dominava la zona de creació, jugaven molt bé en la seva posició, molt junts entre ells, fet que tan els beneficiava defensivament com ofensivament. En estar agrupats podien defensar amb les línies més juntes i realitzar moltes ajudes i cobertures, en el moment d'atacar es trobaven entre ells per poder-se associar, superar línies i posar en moltes dificultats els migcampistes gironins. A mesura que avançava la primera part els d'Eusebio Sacristán anaven desactivant el Girona, l'obligaven a jugar lluny de l'àrea de Gerónimo Rulli i no concedien arribades a un adversari que no trobava la fórmula per poder crear ocasions de gol. Adnad Januzaj desequilibrava gràcies a la seva habilitat en conducció, la mobilitat de l'internacional belga, que tant anava a banda com a dintre, combinada amb la qualitat de Mikel Oyarzabal, que feia els mateixos moviments per l'altre costat, feia anar de corcoll els tres centrals locals, sobretot quan s'aproximaven a la seva posició. La falta de precisió en les passades prop de la zona de finalització i la poca presència de futbolistes com Borja García i Portu en els passadissos interiors deixaven un mal regust en una primera part en què els bascos es van mostrar millors. Una dada significativa és que durant el primer temps els locals van cometre quinze faltes i en canvi la Reial Societat només tres.

Millors en la segona part. La Reial Societat es va mostrar com un conjunt molt compacte. Va fer un partit més pràctic del normal, sobretot amb el resultat favorable des del començament va prendre menys riscos. Diego Llorente i Iñigo Martínez van estar a un molt bon nivell, eliminaven el joc de Cristian Stuani tant en curt com en llarg i estaven molt ben col·locats per poder refusar les centrades que rebien des de les bandes. Només començar el segon temps ja es va veure un Girona diferent, els gironins formen un equip que no para de lluitar. A la segona part l'equip es va mostrar més actiu, a partir de la recuperació de pilota atacava i en algunes ocasions podia trobar més espais al mig camp. Va jugar millor però en algunes situacions la presa de decisions en la finalització no va ser la correcta; els faltava calma i la precipitació en les rematades els va perjudicar, sobretot en un xut de Borja García que sol dins l'àrea i en bona posició va voler xutar a un contacte quan la millor opció era el control. Posteriorment, en una arribada de Portu, que un cop havia guanyat la posició va quedar-se davant del porter visitant però no va executar correctament el xut. El mateix passava en la varietat de recursos en l'estratègia ofensiva, els moviments i l'execució inicial era molt bona però no la rematada final.

Els davanters van resoldre. William José es va filtrar entre Juanpe i Bernardo Espinosa per poder fer el primer gol. El moviment de desmarcatge entre els centrals el va veure molt bé Mikel Oyarzabal per posar-li una bona pilota, que no va desaprofitar el davanter brasiler de la Reial Societat. A la segona part va ser Cristhian Stuani que estava en el lloc oportú per aconseguir el seu setè gol en la lliga i empatar el partit. Va aparèixer Portu, decisiu en la jugada del gol, el futbolista del Girona amb l'ajuda ofensiva de Pablo Maffeo lluitava a banda una pilota per treure una centrada al segon pal que va aprofitar el davanter uruguaià. Els dos rematadors que hi havia sobre la gespa no van fallar en les moments decisius.

Satisfets amb el punt. Amb l'empat, la Reial Societat tornava a pressionar buscant els tres punts, van començar a aparèixer els jugadors amb més qualitat i la recuperació de pilota per part dels locals ja era una missió més complicada. Les arribades dels bascos eren per les dues bandes, ja que a mesura que passaven els minuts els dos laterals anaven avançant les seves posicions. Va arribar, aleshores, una aturada decisiva de Yassine Bounou, que va sortir amb convenciment i velocitat per aguantar després en una jugada on Adnad Januzaj havia quedat sol entrant des del darrere. Al final i després de l'esforç que van fer els dos equips cap va voler perdre el punt que havien guanyat sobre el terreny de joc. L'empat era el resultat més just, tots dos conjunts van voler guanyar en algunes fases del partit però si en la primera part la Reial Societat es va mostrar un pèl superior, en la represa el Girona va fer mèrits per buscar la remuntada.