18 de novembre de 2017
18.11.2017

Stuani allarga el moment dolç

El Girona se sobreposa al gol inicial de Willian Jose (m.6) i aconsegueix empatar contra la Reial Societat gràcies a un cop de cap del davanter uruguaià a la segona part (m.63).L´empat dona continuïtat a la bona dinàmica dels de Machín, que, tot i estar una mica més espessos ahir, encadenen 4 jornades sense conèixer la derrota i sumen 10 dels últims 12 punts

18.11.2017 | 07:27
Stuani allarga el moment dolç

Les dinàmiques en el món del futol és quelcom que sovint ajuden a decantar partits. Segurament ahir, el Girona de fa un mes no hauria estat capaç de sumar davant un senyor equip com la Reial Societat però les tres victòries consecutives (Deportivo, Madrid i Llevant) han fet més madur aquest equip. Els de Machín continuen creixent a la categoria i ho van demostrar sobreposant-se al gol de Willian Jose i a una fluixa primera part per aconseguir un empat de mèrit davant els bascos. El pas endavant del Girona a la segona part va ser notable i va trobar el fruit amb el gol de cap d´Stuani. No obstant això i veient que si s´arriscava gaire més a la recerca del gol de la victòria, es podia patir algun disgust, els blanc-i-vermells van gestionar els minuts finals donant per bo el punt força abans del xiulet final. L´empat permet els gironins continuar sumant per quarta jornada consecutiva i enfilar-se fins als 16 punts. La propera parada serà d´avui en vuit al camp del Betis, sense Bernardo, que ahir va veure la cinquena targeta groga i serà sancionat.
La baixa de Pere Pons trastocava i molt els plans de Machín i el sorià es va decantar finalment per Timor per ocupar el lloc del de Sant Martí Vell. L'entrada del valencià a l'onze no va ser l'única, ja que Mojica també va ser titular en detriment d'Aday al carril esquerre. El Girona arribava a la cita amb l'objectiu d'evitar que la baixa temperatura i l'aturada de la competició pels partits internaconals refredessin la magnífica dinàmica de l'equip. Les tres victòries consecutives convidaven a l'optimisme i la intensitat dels jugadors blanc-i-vermells també. No obstant això i després d'alguna aproximació prou perillosa de Portu i Maffeo, la Reial Societat va deixar glaçat tothom en la seva primera arribada. Després d'una pèrdua de Granell al mig del camp, Oyarzabal va habilitar Willian Jose, que va guanyar l'esquena a Juanpe i va trencar la cintura a Bernardo, abans de definir magistralment davant Bounou. Una acció de qualitat individual que tallava de socarrel el ritme frenètic que el Girona volia imposar.
Amb el 0-1 tan aviat, el guió del partit que havia previst Machín se n'anava en orris. Tocava remar a contracorrent. Sense haver arriscat gens, la Reial ja tenia el que volia i amb avantatge al marcador, encara ho havia de fer menys. El Girona havia quedat molt tocat. Portu ho seguia intentant però ni Mojica ni Maffeo trobaven profunditat pels carrils i Borja García tampoc entrava en joc. Mentrestant, la Reial Societat es trobava molt còmode tant amb la pilota com esperant el Girona per robar i sortir ràpidament a la contra amb Oyarzabal. Feia la sensació que els de Machín estaven llençant a les escombraries massa minuts i que, si hagués pogut, el tècnic sorià hauria demanat un temps mort. El primer i únic intent dels gironins entre pals va ser obra de Maffeo (m.39). El seu xut tou amb l'esquerra el va aturar sense cap problema Rulli. Una targeta groga evitable a Bernardo va ser la darrera acció d´una primera part en què el Girona no va saber sobreposar-se al gol de William Jose en cap moment.
De ganes i actitud no en faltaven però les idees anaven escasses i els gironins no trobaven la manera d´atacar correctament la defensa txuri-urdin. Durant el quart d´hora de la mitja part, de ben segur que Machín va intentar donar els retocs ­necessaris per fer mal a la Reial. Calia però posar-los en pràctica i que fossin efectius. De temps en quedava i de sobra i el Girona ja havia demostrat aquesta temporada que era capaç de remuntar un resultat advers contra el Reial Madrid. No se l´havia de ­donar per mort tan aviat. Calia paciència i saber gestionar l´angoixa de veure´s per darrere al marcador. Mojica començaria a encendre´s i ho provaria amb un parell d´internades que solucionaria sense problemes Rulli. Borja García tabé ho ­intentaria amb una rematada acrobàtica gens efectiva després d´una bona centrada de Maffeo. La Reial ­avisaria amb una pilota a l´esquena dels centrals que Januzaj recolliria ­sense que Oyarzabal pogués rematar.

Premi a la insistència
El Girona tornava a sentir-se còmode. Els de Machín havien recuperat l´alegria en atac i començaven a fer patir la Reial. Borja García llançaria una pilota entre els centrals que Portu, per ben poc, no arribaria a rematar. El gol s´enflairava. No podia trigar. El mitjapunta murcià seria el protagonista de l´acció que anivellaria el marcador. Una jugada en què va guanyar una pilota gràcies a la seva fe i, quan semblava que sortia per la línia de fons, va centrar perquè Stuani, de cap, superés Rulli i empatés el partit. Els jugadors de la Reial Societat van protestar que Portu s´havia endut la pilota amb la mà i que quan havia centrat, l´esfèrica ja havia sortit per la ratlla de fons.
Montilivi tornava a rugir, després d´uns primers quaranta-cinc minuts glaçat. Tot i això no s´hi valia a badar. La Reial veia les orelles al llop i arran de l´empat començava a estirar-se. Primer va ser Januzaj qui va aprofitar una indecisió de Timor per plantar-se sol davant Bounou. El porter marroquí va guanyar-li la partida amb una aturada de molt de mèrit. Bounou tornaria aparèixer al cap de dos minuts per atrapar un xut mal intencionat d´Oyarzabal també en posició franca. La Reial havia respost bé a l´empat i collava de valent el Girona. La doble ocasió resolta per Bounou havia intimidat els de Machín que havien tornat a fer un pas enrere. Tocava asserenar-se de nou i valorar que el marcador d´1-1 tampoc era dolent. Machín mouria la banqueta per retirar un Mojica fos físicament del seu duel amb Odriozola i fer entrar Adauy al carril esquerre (m.78). Abans, Oyarzabal havia perdonat un clar contracop en què la Reial s´havia plantat amb fins a tres atacants contra només un defnsa a l´àrea de Bounou.
Arribaven els minuts decisius, aquells en què qualsevol errada es paga molt cara i que un detall pot deixar-te amb cara de babau. La Reial seguia cercant amb interès la porteria local però ja sense la intensitat de feia una estona, conscient que l´empat per a ells tampoc era un mal resultat. Els dos minuts de temps afegit van ser un pacte de no agressió entre dos equips que van acabar donant per bo l´empat. Un punt que serveix al Girona per continuar fent coixí a la classificació i créixer encara més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema