emà a 2/4 de 7 del vespre es tornaran a trobar a Salt, a tocar de l'Espai Gironès. Pujaran a l'autobús i emprendran carretera i manta fins al RCDE Stadium. Juga l'Espanyol. I ells no s'ho voldran perdre, encara que qui posi els horaris a la Lliga sembla que els vulgui fer avorrir. No serà, però, una jornada normal i corrent. El rival converteix el partit en alguna cosa especial. Espanyol i Girona es trobaran per primera vegada en partit oficial de Lliga. El club de la seva vida, contra l'equip de la seva ciutat. Una cosa «impensable» no fa tants anys, com explica el president de la Penya Blanc-i-Blava de Girona, Albert Mercader.
Trobar-se el Girona a la màxima categoria els provoca un somriure. Estan contents. Per orgull gironí, però també perquè el blanc-i-vermell contribueix a aigualir una mica el blaugrana. Mercader, de 26 anys, fa poques setmanes que ha arribat a la presidència. Explica que va fer-se de l'Espanyol «perquè de petit tothom era del Barça, i per portar una mica la contrària em vaig fer perico. Però a mida que vas seguint l'equip és un sentiment que t'atrapa, i n'estic molt satisfet». El vicepresident Josep Batchelli, de 25 anys, presenta una història força semblant: el seu germà era molt del Barça «i per ser diferent i marcar personalitat pròpia, em vaig fer de l'Espanyol».
Els agrada el futbol. Mercader havia anat a veure el Girona ens les èpoques que ara semblen juràssiques, i no ho són tant, a Tercera. Aquesta temporada també ha estat a Montilivi per veure-hi l'Atlètic, el Màlaga i el Vila-real. Batchelli no ha anat cap cop a l'estadi aquest curs, però sí que ho havia fet amb certa regularitat en els cursos a Segona. «Tenim simpatia per l'equip de la ciutat», subratlla el president de la penya, tot i que això no es tradueix en una treva a l'hora del partit. Batchelli apunta un 2-1 favorable als blanc-i-blaus. No firma l'empat.
Amb una dècada de vida, la penya Blanc-i-Blava de Girona 2007 (afageix a la seva denominació l'any de fundació) disposa d'uns 150 socis. Demà en mobilitzaran uns 40 per anar a Cornellà amb l'autobús, com és habitual cada quinze dies. Josep Batchelli espera un derbi «igualat i intents», amb un Espanyol «sòlid defensivament» i un Girona capaç de fer mal amb homes en estat de gràcia com Stuani i Portu. Albert Mercader destaca, precisament, el golejador uruguaià, exdavanter espanyolista, com una de les gran amenaces del Girona: «no m'esperava que tornés a la Lliga espanyola amb tants bons números». Mentretant el vicepresident Batchelli, destaca el paper de Maffeo, cedit pel City a Montilivi però que abans de començar l'aventura a Anglaterra, s'havia estat formant amb l'Espanyol.
El Girona, com no pot ser de cap altra manera per a un equip que debuta a l'elit 87 anys després, només aspira a la permanència aquesta temporada. I els seguidors gironins de l'Espanyol estan convençuts que els de Pablo Machín la podran assolir. Josep Batchelli apunta que «el Girona té un equip força competitiu, no hauria de passar gaires problemes per mantenir-se a Primera vist el nivell d'altres rivals. Nosaltres desitgem que el Girona se salvi». Mercader, per la seva banda, diu que l'Espanyol «ara mateix està per sota de les expectatives. No hi ha continuïtat en el joc i fa la sensació que des de l'entrada del nou president i màxim accionista les expectatives són altes però no acabem de saber cap on anem». El derbi arriba amb el Girona per sobre de l'Espanyol a la classificació. Els de Machín tenen 17 punts, un més que els blanc-i-blaus. I això després d'haver-ne malaguanyat cinc en dues jornades, contra el Betis i davant l'Alabès, en els darrers instants de partit.
Si el de demà serà un duel especial, encara més el de tornada a Montilivi a finals d'abril. Un partit que, en funció de com evolucioni la Lliga, pot ser decisiu, arribant a la recta final del campionat. De moment aquesta campanya l'Espanyol no arrenca fora de casa i al seu camp, sol tirar els partits endavant tot i que amb dificultats. I el Girona és un visitant força temible, com ho ha demostrat recentment guanyant a Riazor, Ciutat de València, i gairebé al Benito Villamarín.
La penya Blanc-i-Blava de Girona 2007 no és la única que té l'Espanyol a la provincia. N'hi ha, entre d'altres, a Banyoles, Cassà, Blanes i a l'Empordà. Tots units pel sentiment perico. Una estima per uns colors a la que demà no renunciaran, tot i tenir simpatia pel seu fins ara inèdit rival.
