Quan els dubtes començaven a voleiar per l'entorn de Montilivi, quan feia la sensació que l'equip podia acusar els cops morals dels últims partits amb Betis i Alabès i amb una defensa de circumstàncies, el Girona va respondre de la millor manera. I és que què millor que una victòria en un escenari espectacular com Cornellà-El Prat i davant un rival històric com l'Espanyol. Un solitari gol de Timor en el darrer segon de la primera part va ser suficient per donar tres punts d'or al conjunt de Pablo Machín. Un triomf merescut que serveix per confirmar la bona feta fins i ara que les badades de les últimes jornades van ser només això, relliscades.

Després de dues clatellades ­inesperades en el darrer sospir que van costar uns punts que es poden trobar a faltar, ahir la consigna era clara. Tenir la lliçó apresa i, sobretot, tornar a competir durant els noranta minuts i el temps afegit. Dos cops seguits havien de ser escarment suficient per a no repetir les desconnexions dels duels contra Betis i Alabès. El rival i l'escenari eren imponents. Un Espanyol irregular però sempre perillós per la qualitat d'homes com Gerard Moreno, Baptistao, Piatti o Jurado. El Girona, de la seva banda, formava amb una defensa de circumstàncies per culpa de les lesions de Bernardo, Muniesa i Alcalá i que van fer que finalment fos Timor l'escollit per fer de central esquerrà, amb Juanpe al mig i Ramalho a la dreta. Cap més novetat va presentar Machín a un onze on va repetir Mojica al carril esquerre.

El Girona sortir com sempre. Atrevit i valent amb la pilota davant d'un Espanyol més conservador els primers minuts que esperava l'errada dels visitants per sortir al contracop. La primera arribada amb perill del partit va ser pel Girona arran d'un servei de córner en curt de Granell que Ramalho va rematar un pèl per sobre del travesser. La pilota era del Girona que de mica en mica començava a posar nerviosa l'afició local. Pau López va haver d'estirar-se de valent per aturar una gardela de Borja García marca de la casa. El Girona trepitjava amb freqüència la zona de tres quarts però faltava la darrera passada. En defensa mantenia el tipus i els davanters rivals a ratlla. Tot i això, David López va poder rematar tot sol des de la frontal de l'àrea un córner. Bounou, ben col·locat va atrapar la pilota sense problemes. El partit era vistós. Gerard Moreno també va tenir la seva en una acció en què Aarón Martín va guanyar l'esquena a Maffeo. A pilota aturada, els de Machín també generaven perill. Així, dos cops de caps de Borja García (m.30) i Ramalho (m.31) a punt van estar d'obrir el marcador.

L'Espanyol també buscava amb insistència penjar pilotes a l'àrea en accions d'estratègia però la defensa gironina, tot i algun ensurt, estava responent bé. Ofensivament, els de Sánchez Flores estaven força espessos i malgrat carregar molt per la banda de Mojica no arribaven amb perill. En canvi, el Girona continuaria insistint i a punt estaria Pere Pons d'obrir el marcador i, de passada, estrenar-se a Primera Divisió. Els dits de Pau López ho van evitar amb una estirada espectacular. El porter gironí no podria fer res per impedir en el servei de la cantonada posterior que la pilota, després d'alguns refusos, caigues morta a peus de Timor i el valencià l'envies al fons de la xarxa. Coses del destí, el gol coincidia amb el xiulet de l'àrbitre assenyalant el final de la primera part. Restaven però quaranta-cinc minuts on al Girona, per descomptat, li tocaria patir.

L'avantatge al marcador donava certa tranquil·litat als de Machín que, semblaven tenir prou controlat el tempus del partit. Conscient que li calia un revulsiu i que Mojica en defensa patia, Sánchez Flores va apostar per un extrem més fresc com Hernán Pérez. El Girona s'esperava un Espanyol més intens al començament de la segona part però els blanc-i-blaus continuaven sense gaire idees. Els de Machín, més conservadors tampoc arriscaven tant ja. L'entrada de Granero suposava una alternativa més creativa pel mig del camp de l'Espanyol i un altre factor a tenir en compte pels gironins. Mentrestant Machín, com és habitual en ell, es resistia a encara a fer canvis. Els minuts avançaven i l'Espanyol començava a estirar línies. El Girona notava el cansament i perdia pilotes senzilles a la zona de mitjos que l'Espanyol les aprofitava per enviar-les ràpidament cap a Gerard Moreno. El davanter barceloní ho intentaria amb una rematada en planxa que Bounou salvaria amb la punta dels dits.

El Girona tenia la victòria a un quart d'hora. Suposava alhora un examen de com saber gestionar els darrers instants del partit. Sí que és cert que molt de patiment s'hauria estalviat si Portu haguñes tingut el punt de mira més afinat en una remata des del balcó de l'àrea que va sortir fora per poc. El murcià va engaltar la pilota amb massa potència. Era tot just el primer intent dels gironins a l'àrea rival en tota la segona part. Mentrestant, Pere Pons veia la cinquena groga del cicle per una falta al mig del camp. Bounou sortiria a temps a peus de Gerard Moreno (m.80) per evitar que el de Santa Perpètua pogués rematar. Arribaven els minuts finalsi decisius; aquells on el Girona en les dues darreres jornades havia vist com se li escapaven punts que tenia al sarró. Tocava doncs posar en pràctica el que s'havia entrenat durant la setmana, si és que així havia estat. Mentrestant, la graderia local entonava el «Quique vete ya» al mateix temps que homenatjava Stuani en el moment de ser sustituit per Olunga amb «volem onze Stuanis».

L'ambient s'escalfava i el Girona podia aprofitar-ho. Olunga, però, no va saber connectar de cap una precisa centrada de Mojica al punt de penal. Portu tindria la sentència, encara més clara, en un contracop que ell mateix finalitzaria amb una rematada al pal davant la desesperació de la banqueta gironina que veia com s'esfumava una claríssima oportunitat per a rematar el partit. Una caiguda d'Hernán Pérez dins l'àrea ja en l'afegit va fer témer el pitjor. No seria així. Aquest cop el destí va somriure al Girona, que va saber adormir els més de quatre minuts de temps afegit que va decretar l'àrbitre. Els gironins confirmaven la rebel·lió. Continuen sent el segon millor català de Primera.