18 de desembre de 2017
18.12.2017
Girona 10Getafe
 

Amb l'ambició de mirar amunt

El Girona supera el Getafe a Montilivi en un partit gris i travat gràcies a un gol matiner de Cristhian Stuani i es consolida a la part noble de la classificació, amb 23 punts

18.12.2017 | 13:08

Van ser només unes hores, però quines hores. L'alegria amb què els aficionats del Girona van dinar, van fer el cafè i van fer la migdiada no els la traurà ningú. Veure l'equip durant quatre hores sisè classificat i en posicions de Lliga Europa no té preu i, més d'un i més de dos, segur que van immortalitzar la classificació provisional. Ni la victòria del Vila-real a la tarda al camp del Celta (0-1), que va deixar el conjunt gironí a la setena, podrà treure esborrar mai el goig dels seguidors blanc-i-vermells que per primer cop a la història, ni que fos per unes hores, van experimentar la sensació d'ocupar llocs europeus a la classificació.

Tot plegat va ser gràcies a una treballadíssima victòria davant el Getafe en un partit molt gris. Lleig, fins i tot, i que el va decidir un solitari gol de -naturalment- Cristhian Stuani als quatre minuts. El gol de l'uruguaià, juntament amb una rematada al pal també seva van ser les dues úniques accions clares d'atac d'un Girona més efectiu que mai, i molt sòlid en defensa. I, sobretot, murri, molt murri. I és que després de veure com se li escapaven ben bé entre 3 i 5 cinc punts contra Betis (2-2) i Alabès (2-3) als darrers minuts, ahir els jugadors gironins van demostrar haver après, per fi, la lliçó i van treure de polleguera els reis de l'altre futbol, amb Bordalás al capdavant, amb accions d'ofici del tot lícites. Tres punts d'or que, per molt que la tendència sigui ara la de mirar enlaire, el sisè lloc, no canvia l'objectiu del club, que continua sent el de la permanència i pel qual s'està en molt bon camí.

Pablo Machín va ser fidel a la seva màxima que als jugadors que surten lesionats cal donar-los una setmana més de marge per tornar a l'onze. Això és el que va passar amb Bernardo, que es va quedar a la banqueta, i va fer que Timor es mantingués a l'eix i Aleix Garcia fos l'escollit per suplir Pere Pons al mig del camp. S'enfrontaven, emapatats a punts, els millors equips ascendits de Segona A amb, inesperadament, les posicions de Llliga Europa a tocar. El fred no va ser cap impediment perquè el partit comencés calent de seguida. Després d'un parell d'enganxades entre Portu i Cala, els de Machín van fer barraca en la primera ocasió de què van disposar. Després d'una acció a pilota aturada iniciada a la dreta, Mojica recollia una pilota al balcó de l'àrea i centrava, amb la cama dreta, perquè Stuani, de cap, l'enviés lluny de l'abast de Guaita amb un cop de cap inapel·lable. Millor impossible. El Girona trobava petroli en la seva primera aproximació i s'encarava un partit, per força com sempre amb Bordalás a la banqueta rival- que havia de ser complicat.

El gol va asserenar els gironins i també Portu, molt revolucionat per culpa de la seva picabaralla amb Cala. El Getafe, en canvi, no es va immutar. Sabia què havia vingut a fer i no canviaria el plantejament per un gol matiner. Els madrilenys cedien la pilota al Girona buscant robar i sortir ràpid mitjançant Amath i també miraven d'esprémer al màxim qualsevol acció a pilota aturada penjant-la a l'olla. Jorge Molina gaudiria de l'ocasió més clara després de provocar l'errada de Juanpe en la sortida de la pilota i plantar-se sol davant Bounou. La rematada de l'alacantí amb l'exterior del peu va sortir molt desviada acabant amb el perill d'una acció molt clara.

Abans de la mitja hora, Amath s'inventaria una jugada individual en què trencaria la cintura a Juanpe; la seva passada de la mort no va trobar rematador. Els madrilenys, sense tenir el control del partit començaven a arribar amb relatiu perill a l'àrea de Bounou. Ho tornarien a fer abans de la mitja part amb una altra passada de Portillo cap a Ángel, que centraria a l'àrea petita i Bounou atraparia bé la pilota en dos temps. Seria la darrera ocasió d'una primera part on el Girona havia vist porteria en la seva primera, i única, clara oportunitat de gol i defensivament havia pogut contenir els atacs madrilenys prou bé.

Stuani, a punt de sentenciar

La represa gairebé comença tan bé com la primera part. Les mans de Guaita i el pal ho van evitar després que Stuani rematés de cap una centrada de Portu. El moment de confiança de l'uruguaià és màxim i ja duu nou gols aquesta temporada. L'avantatge continuava sent mínim, amb el perill que això suposava. Al quart d'hora de la represa, el Girona perdria Borja García per lesió. El mitjapunta madrileny no va poder continuar i Machín es va veure obligat a reestructurar l'equip. El sorià va apostar per fer entrar Bernardo i avançar Timor al mig del camp. Bordalás també mouria peça ràpidament fent entrar dos jugadors ofensius com Gaku Shibasaki i Jefferson Montero.

El principal maldecap gironí, tanmateix, continuava sent les pilotes que Portillo filtrava cap a Molina i Ángel. En dues accions gairebé consecutives Ángel i Sergio Mora haurien pogut empatar. Els seus dos xuts però, van anar als núvols.

Machín va apostar per la frescor de Larry Kayode en punta d'atac, en el lloc d'un Stuani fos per intentar avançar la línia de pressió cap als madrilenys. Ofensivament, els gironins no tenien les idees clares com per intentar cercar el segon gol i per tant tocava defensar. Ho van fer força bé malgrat que la llibertat amb què rebia i podia aixecar el cap Portillo van mantenir la incertesa fins al final. Una acció de murri d'Ángel, que va pispar l'esfèrica a Bernardo després que el colombià tallés un xut, va ser la darrera oportunitat mig clara del Getafe d'empatar.

Als minuts finals, els madrilenys van caure a la seva pròpia trampa i van veure com el Girona els treia de polleguera adormint el partit i deixant passar els minuts fins a escolar-se els quatre d'afegit que havia assenyalat el quart àrbitre. Des de la banqueta visitant, Bodalás es desesperava veient com els seus eren capaços de generar una última acció. No hi va haver temps per a cap ensurt més. Els tres punts es quedaven a Montilivi i l'afició es fregava els ulls, tot enfilant el camí de sortida, mentre consultava als seus telèfons mòbils com el Girona dinava en posicions de Lliga Europa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook