El Girona va començar deu minuts tard. Una errada de concentració, juntament amb una mala presa de decisions en la primera jugada del partit, obligava l'equip a anar a remolc des de l'inici. Aleix Garcia i Jonas Ramalho van sortir de la seva posició per anar a buscar un adversari en un fora de banda, van deixar tot l'espai lliure a la seva esquena perquè Takashi Inui executés l'acció que més li agrada, amb habilitat va poder conduir de fora cap a dintre per poder xutar a la dreta de Yassine Bounou i situar l'un a zero abans del primer minut de partit. Massa facilitats van tornar a donar els jugadors de Pablo Machín en el segon gol. Una acció de superioritat numèrica mal defensada a la banda esquerra de l'atac de l'equip basc servia per posar molt de cara l'enfrontament per als locals. El desmarcatge de Takashi Inui va servir per crear un espai a banda que va aprofitar Cote, el lateral esquerrà va realitzar la centrada amb molta comoditat perquè Charles Dias, lliure de marca dins l'àrea, pogués rematar de cap a un sol contacte. No ens té acostumats a aquests inicis de partit l'equip gironí, de fet fins ara ha estat sempre el contrari, els catalans sempre han estat més concentrats i intensos que el seu adversari en els primers minuts.
Dificultats per entrar al partit. Amb els dos gols d'avantatge l'Eibar es va trobar molt a gust sobre el terreny de joc, va ser molt intens en totes les accions i s'imposava en totes les jugades dividides. Psicològicament va costar molt al Girona poder creure que quedava molt partit i que si aconseguia un gol tindria les seves opcions de sumar. No els sortia res, als visitants, no hi havia manera de poder enllaçar jugades, no existia bona connexió entre futbolistes i faltava continuïtat en el joc. L'esperança va arribar en una falta frontal molt ben executada per David Timor, el gol va donar aire al seu equip alhora que servia per esperonar els seus companys. Tot i així tàcticament estava millor l'Eibar, que com que recuperava la pilota ràpidament podia atacar amb els jugadors situats a camp contrari, Joan Jordán i Dani Garcia dominaven el mig camp i les superioritats en aquesta zona eren per als locals. Els costava arribar a les ajudes a David Timor i Aleix Garcia, que estaven més preocupats d'estar prop dels mig centres que no pendents de les bandes. També tenien problemes per defensar Portu i Borja García, que amb el resultat en contra centraven els seus esforços en les accions ofensives. L'equip de José Luis Mendilibar no parava de pressionar, els costava als gironins poder enllaçar passades a la zona de creació i els centrals es veien condicionats en la sortida de pilota. Defensivament, l'Eibar tenia ben estudiat el Girona, la pressió que feien a les bandes no deixava progressar els dos carrilers, tant Pablo Maffeo a la dreta com Johan Mojica a l'esquerra van estar més minuts defensant que no atacant, van quedar anul·lats gràcies a les ajudes que es feien els laterals i els jugadors de banda i en cap moment van poder crear perill.
Sense opcions a la segona part. Amb el tercer gol dels bascos el Girona va desaparèixer del camp. Tot i les modificacions en el sistema de joc per part de l'entrenador gironí el seu equip no va reaccionar. Una de les proves més significatives de les dificultats que tenia l'equip és que Portu i Borja Garcia van ser substituïts quan encara quedaven molts minuts de joc. Ahir els locals van aconseguir desconnectar el sistema del seu rival. El Girona va enfrontar-se al millor Eibar de la temporada. Amb setze punts dels últims divuit disputats, els guipuscoans estan immersos en una dinàmica guanyadora i ara es troben amb molta confiança. Ahir van coincidir dos aspectes que al final van ser decisius; un Eibar efectiu, inspirat i convençut de la victòria des del primer minut i un Girona descentrat, sense intensitat i erràtic en totes les zones del camp.
Arriba un descans necessari. Després d'un any ple d'alegries i emocions els anirà bé a tots poder descansar uns dies. En pocs mesos el club ha viscut un ascens històric, molts jugadors han debutat a Primera Divisió i en disset partits de la primera volta l'equip s'ha consolidat a la zona mitjana de la classificació. Ahir el Girona va acabar el partit sense la majoria dels jugadors més importants sobre la gespa, com passa sempre en aquests casos, els millors van ser els que no van jugar.
Ara arriba una aturada que ha de servir per carregar piles, després de la contundent derrota d'ahir a Ipurua els quedarà un mal regust a jugadors i cos tècnic i segur que el que més desitgen és tornar a jugar immediatament. Ara el més important és poder desconnectar, descansar i agafar forces per encarar els vint-i-un partits que queden amb les màximes garanties possibles, ja que encara queda molt per jugar i molta feina per fer aquesta temporada.
