El Girona va tancar un 2017 gloriós de la pitjor manera possible: amb derrota, i oferint una versió molt grisa. Lluny de ser aquell equip sòlid en defensa i letal en atac, ahir els homes de Pablo Machín van mostrar la pitjor cara del curs i van caure clarament contra un Eibar que va semblar molt més superior del que és realment a un Girona que va presentar molt poca batalla. Tan sols quaranta-dos segons van trigar els bascos a avançar-se en el marcador quan Inui va aprofitar una manca d'entesa entre Ramalho i Maffeo per fer l'1-0. Deu minuts després Charles ja havia fet el segon, mentre el Girona treia aigua per tots costats. Acostumats que les absències de jugadors importants no es notin, ahir les baixes al mig del camp de Granell i Pons van ser una llosa massa pesant que el Girona no va saber contrarestar. Tant que ofensivament l'equip simplement no hi va ser i només va generar perill en accions a pilota aturada, com l'acció del 2-1 en un magistral llançament de Timor amb què es va arribar a la mitja part.
A la represa, els bascos van prémer mínimament l'accelerador per fer el gol de la tranquil·litat, obra novament d'Inui. Els gironins no van generar cap tipus de perill en tota la segona part a l'àrea d'un Dmitrovic que va ser un espectador més i només apareixerà en el resum de partit per salvar l'1-1 de Bernardo i estirant-se en el gol de Timor. La derrota, que Jordan ampliaria a 4-1, no és dolorosa pel que fa a la classificació però sí que hauria de suposar un toc d'alerta per a un equip que ha entrat amb molt bon peu a Primera però per al qual gaires tardes espesses com les d'ahir més, poden capgirar fàcilment una dinàmica fins ara d'allò més positiva.
En joc hi havia la possibilitat de passar el Nadal més dolç de la història. Machín va decidir després de la victòria contra el Getafe de diumenge passat que la plantilla gaudiria de més vacances de les previstes allargant el període fins passat Cap d'Any (2 de gener). Això sí, el sorià va recordar a la sala de premsa que ho feia amb el compromís que l'equip a Ipurua donaria la talla per intentar sumar els darrers punts del 2017. Veient els primers 42 segons de partit, el tècnic, a banda de maleir-ho tot, de ben segur que se'n deuria penedir. I és que menys d'un minut va trigar l'Eibar a avançar-se al marcador. Inui va aprofitar una manca d'entesa entre Maffeo i Ramalho per apoderar-se de la pilota dins l'àrea i batre Bounou amb un xut ras creuat. El partit es posava coll amunt ben aviat. Calia veure però com gestionava el Girona el desavantatge. Si es confirmava que es tractava d'una mala nit o bé si l'acció de l'1-0 era una simple badada.
La reacció dels gironins semblava bona. En la jugada següent, Bernardo estaria a punt d'empatar el matx amb un cop de cap que Dmitrovic va aturar, gairebé sense saber com, amb els peus. Seria un miratge. L'Eibar trauria petroli altre cop d'una jugada per la banda esquerra en què Cote, tranquil·lament, enviaria una centrada mil·limètrica al cap de Charles, que no perdonaria fent pujar un preocupant 2-0 al marcador (m.11). Ara sí, la cosa es complicava d'allò més. La ferida rajava i calia aturar-la com fos perquè no anés a més. L'equip trontollava en defensa, recordant algunes empanades de les èpoques de 2a A. Maffeo patia com mai davant Inui i aquella solidesa defensiva mostrada contra Espanyol i Getafe havia desaparegut en menys d'un quart d'hora. I això, sense que l'Eibar fes res de l'altre món, cosa que encara feia més greu el 2-0.
El Girona estava desaparegut ofensivament però no estava mort. Machín havia apostat per un mig del camp format per Timor i Aleix Garcia, una parella tan nova com poc compenetrada. L'equip no carburava al mig del camp i Borja García, Portu i Stuani no la van tocar durant la primera mitja hora. Tanmateix, els gironins van ficar-se al partit gràcies a una acció a pilota aturada. Més ben dit, a una genialitat de Timor que va treure les teranyines de l'escaire esquerre de la porteria de Dmitrovic (m.25). Hi havia partit. El Girona de mica en mica aniria guanyant metres sense, però, generar cap ocasió mitjançant el joc combinatiu. Un toc d'esperó d'Stuani, després d'una segona jugada al refús d'un córner, a punt va estar a suposar l'empat (m.44). Hauria estat la bomba. La defensa va tallar la seva rematada per evitar el 2-2.
S'arribava a la mitja amb desavantatge per la mínima i amb unes sensacions força dolentes de l'equip sobretot a la sala de màquines, on Aleix Garcia no trobava el seu lloc i els tres homes de dalt no la veien. Tot i això, la part positiva de la derrota momentània era que era simplement un gol el desavantatge i que per davant hi havia quaranta-cinc minuts on els de Machín podien millorar molt les prestacions ofertes a la primera part. Calia doncs, això, millorar tant en defensa com, sobretot, en atac per mirar d'esgarrapar quelcom de positiu.
L'Eibar tenia la feina mig feta i no s'arriscaria alegrement a perdre els tres punts. Això sí, els bascos tampoc renunciaven a ampliar l'avantatge i en una badada de Mojica, Bebe va rematar creuat una pilota que Charles no va poder rematar en condicions. Sí que ho faria poc després (m.53) Inui, que aprofitaria -a plaer- un altre refús tou d'un desafortunat Bounou a rematada de Kike García per fer el 3-1. El partit tornava a fer molta pujada per a un Girona espès en atac que tan sols havia fet mal a l'Eibar a pilota aturada. El resultat negatiu va fer que Machín mogués fitxa molt més de pressa del que és habitual en ell i abans del minut 60 Aday i Kayode ja havien entrat al terreny de joc en el lloc d'un Maffeo desconegut i d'un Borja desaparegut. Deu minuts després seria el torn de Douglas Luiz, rellevant Portu.
Mentrestant, l'Eibar, amb la comoditat del 3-1 deixava passar els minuts mentre alguns dels seus homes de refresc com Rubén Peña, miraven d'ampliar el marcador. El Girona, de la seva banda, continuava igual de planer ofensivament que abans dels tres canvis. És a dir, res de res. Desaparegut en combat. Ja ni accions a pilota aturada generava que poguessin acabar amb alguna pilota penjada a l'olla. Feia estona que els gironins havien aixecat la bandera blanca i assistien de convidats de pedra a la festa, que culminaria per acabar-ho d'adobar el gironí Joamn Jordan en l'afegit (4-1).
