A Pablo Machín el va trair potser el subconscient dijous a la nit a la conferència de premsa posterior a la derrota a Eibar. Segurament també pel sotrac de veure's incapaç de fer reaccionar l'equip a la segona part amb arguments ofensius efectius des de la banqueta, al sorià, a la pregunta de si havia trobat a faltar Pere Pons i Granell durant el partit se li va escapar entre línies que també enyora un «recanvi per a Stuani». El tècnic això sí, de seguida s'afanyava a recordar que des de la sala de premsa «no podia demanar res» i que reforçar l'equip durant aquest mercat d'hivern dependrà dels diners de què pugui disposar el Girona. «Necessitem coses. ­Tothom ho sap. ­Tothom sap també que el més difícil és fer gol», afegia el tècnic, recordant que seran molts els equips que aniran al mercat aquest proper mes de gener per millorar els seus registres ofensius. Machín és conscient que Stuani és humà i que no estarà sempre al nivell espectacular d'aquesta primera meitat de Lliga. A més a més, el perill de lesions i sancions deixen el Girona exposat a no tenir un rencanvi de garanties. I és que si bé l'equip va guanyar a Riazor sense l'uruguaià, sancionat, ni Kayode, ni Olunga ni Marlos Moreno han demostrat ser una alternativa a Stuani. Cap dels tres ha vist porteria encara i amb prou feines Machín els ha donat minuts en partits. Per tot plegat, la direcció esportiva ja està treballant per millorar la plantilla aquest mes vinent amb l'arribada, com a mínim, d'un davanter i sense descartar reforçar-la tampoc amb un central i un altre carriler.

Si bé Portu està acompanyant pel que fa números Stuani, la realitat és que l'uruguaià no té una alternativa clara. Machín ho ha evidenciat en més d'una ocasió a l'hora de fer els canvis durant els partits i dijous ho va dir públicament. L'Stuanidependència és una realitat per a un Girona que regira el mercat a la recerca d'un altre 9 de garanties que pugui competir amb l'ex del Middlesbrough i també donar-li descans. Trobar davanters no és una missió senzilla. Si ja és complicat fer-ho a l'estiu, més ho és encara a l´hivern. La carta a favor amb què compta el Girona és el nom que s'ha guanyat durant aquestes 17 primeres jornades i que pot haver tret els dubtes i reticències amb què alguns jugadors es miraven les ofertes de l'equip a l'estiu. Borja Bastón per exemple va estimar-se més el Màlaga i Caicedo va apostar pel Lazio, en el seu cas, però, l'operació era més complexa. Segurament els 23 punts que té l'equip i el confort de tenir el Manchester City al darrere farà que molts jugadors ja vegin el Girona amb uns altres ulls. La capacitat de seducció de Quique Cárcel a l'hora de negociar tindrà l'última paraula.

El gol és i ha estat tradicionalment el gran maldecap de tots els equips en totes finestres per fitxar. També per al Girona, que durant els mercats d'hivern dels últims anys a Segona A ha incorporat fins a 11 davanters en 9 temporades. Acostumats a les penúries econòmiques que obligaven a fer mans i mànigues tots els directors esportius de cada moment, només arran de l'arribada TVSE Futbol, els predecessors de la nova propietat, el Girona va augmentar el seu catxet a Segona A i així va poder incorporar dos homes com Cristian Herrera i Dejan Lekic (2015-16), molt reconeguts a la categoria. Tots dos van oferir un nivell notable en un any en què l'Osasuna va barrar el pas als gironins a Primera Divisió. Abans d'Herrera i Lekic (5 gols ­cadascun), sobretot Alfredo Ortuño (9 gols) la 13-14, Felipe Sanchón amb 6 gols (08-09) i una mica ­Gerard Bordas, amb 3 (12-13) van aportar a l'equip. Germán Beltrán (09-10) i Goiria (11-12) van ­marcar un gol mentre que Igor de Souza (08-09) en va fer tres. De la seva banda, Hiroshi, Tato i Óscar Díaz ni tan sols es van estrenar.

Un cas a part va ser el de Gerard López (08-09) que va ser incorporat per substituir el lesionat de gravetat Òscar Álvarez i actuant en punta va ser capaç de marcar quatre gols en sis jornades, decisius per salvar l´equip.