El tòpic que diu que els porters són tipus estrambòtics i una mica esbojarrats el trenca per complet Yassine Bounou. El marroquí, d'origen canadenc, és una mena d'antítesi. Tranquil, de ritme pausat i mirada perduda. Un caràcter que, tot i que li va fer una mica la guitza l'any passat, quan va aterrar al Girona, li ha acabat servint per pispar el lloc a tot un Gorka Iraizoz i ser titular a Primera. Del present i també dels seus reptes de futur en parla en aquesta entrevista.
Com li han provat a vostè i a l'equip aquest període de vacances?
Som conscients que el que hem viscut de temporada ha estat molt i molt exigent, així que aquest descans ens ha vingut bé a tots. Tornem amb moltes ganes i amb la il·lusió de reprendre la competició.
Com defineix aquest 2017 que ens acaba de deixar?
Ha estat únic per a la gent del Girona. Jugadors, treballadors, tècnics... Per a tothom. Ara hem de seguir igual per intentar que aquest 2018 sigui igual de bo.
En àmbit individual també ha estat un molt bon any?
Sí. Les circumstàncies van fer que fos un bon any, tot i que per a mi sempre és el mateix. 2018, 2017...
Home, però va pujar a Primera, ha debutat a la màxima categoria i s'ha classificat per a un Mundial. No em dirà que això li passa sempre!
Sí, és cert. Per això parlo d'unes circumstàncies concretes, que van fer que l'any fos molt i molt bo.
Es pot millorar?
I tant. Pot ser millor encara. Estem ja a Primera. Si aconseguim els nostres objectius, a títol col·lectiu però també individual, està clar que el 2018 serà un bon any i, per què no, encara millor que l'anterior.
Va marxar de vacances fastiguejat pel que va passar a Eibar?
Sí. Vaig marxar fomut, no ho negaré. Ara el que ve és més difícil encara i hem de respondre.
El 4-1 va ser un accident?
Ens van superar en tot moment. Són coses que poden passar, però que no haurien de passar. Som un equip que no pot perdonar. Hem de reflexionar, sense fer-nos massa mala sang i seguir endavant.
De les moltes coses que li han passat en aquest 2017, amb quina es queda Yassine Bounou?
Segurament, amb l'ascens a Primera Divisió. És una experiència molt bonica. La victòria contra el Madrid també va ser espectacular. El Mundial... Però com que visc el present i ara estic al Girona, encara no hi penso, en això últim. L'ascens és el que més va marcar el 2017.
Aquest 2018 els tocarà visitar al València, Atlètic, Reial Madrid, Barça, Sevilla...
Sona complicat però és molt il·lusionant. Això ens dona força. Quan tens ganes de viure coses així, et sents motivat per afrontar qualsevol repte.
Suposo que amb ganes de jugar aquests i tots els partits que queden de temporada.
Sí, amb ganes de tornar a la rutina, de jugar, de seguir millorant, de recuperar el ritme d'abans de l'aturada. I com és obvi, jugar.
Si un dia va asseure Iraizoz per fer-lo jugar, tem que pugui passar a l'inrevés?
No hi penso, en això. Només a créixer i millorar. Les circumstàncies no les controlo jo. Vull treballar sense pensar què serà de mi.
Quan van fitxar un porter com Gorka, s'imaginava que vostè li podria prendre el lloc i ser titular a Primera?
Una situació així m'empenyia a voler fer-ho millor. Tenir de company un porter com Gorka em permet aprendre moltíssim. Això m'endollava. A dia d'avui el difícil és mantenir-me. És el que intento. De ganes no me'n falten.
Veu Gorka tan animat com el primer dia?
El veig bé. Treballant i entrenant com sempre. No ha canviat res perquè ara estigui jugant jo. La competència és sana i no ha de ser d'una altra manera. L'equip necessita estabilitat per tirar endavant. Ens portem molt bé.
Ha après molt d'ell?
Sí. Segurament d'aquí al final d'any sortiré amb moltes coses positives. És un jugador que ha estat més d'una dècada a Primera i això no és gens fàcil. Em quedo amb les ganes que té, amb la capacitat de seguir posant-se reptes tot i l'edat. En l'aspecte mental és envejable.
Vostè ha compartit vestidor amb grans porters com Lloris, Ospina, Oblak, Courtois o Iraizoz. Ho considera com una sort o un impediment per jugar?
M'ha servit i em serveix encara. He vist el treball diari de porters que estan al capdamunt. Això m'ha influït molt positivament.
Ha canviat molt des que va arribar a Girona ara fa un any i mig?
Sí, totalment. Més enllà dels resultats o del rendiment, que també crec que ha estat així. En l'aspecte personal he canviat. Soc més madur, més responsable, més professional. Encara necessito millorar moltes coses. L'important és sentir que estic avançant, que estic en una línia ascendent.
Creu que abans li costava confiar més en vostè mateix?
Sí. Quan vaig venir aquí la meva situació era bastant complicada. Ara em sento més normal. Més jo mateix. M'entreno sense pressió.
Què l'ha ajudat a millorar?
Quan es passen situacions difícils, l'ésser humà acaba responent. Si les coses no van bé, un mateix es rebel·la per aixecar el que sigui. Això és el que va passar amb mi. Ara estic bé, però sé que encara puc donar molt més i fer-ho millor.
M'ho pinta molt negre. Tan malament ho va passar?
A veure, tampoc és això. El futbol són moments. Era un moment dolent i no acabava de marxar. S'allargava. I quan això passa, entren els dubtes. Això és el que va passar. Aquest any també m'ha passat, però aquest cop sí que he sabut equilibrar la balança. Això és el que no sabia o podia fer.
Va, mulli's. Prefereix la permanència del Girona o mantenir la titularitat i fer una bona temporada en l'àmbit individual?
Sincerament, que el Girona se salvi. Ho dic de tot cor.
Encara que li toqui tornar a la banqueta?
És una situació que proposes tu, però sí. Tinc contracte amb el Girona (fins al 30 de juny de 2019), per la qual cosa em convé que l'equip se salvi. Si baixem, ens n'anem a prendre tots pel sac. Jo inclòs.
