Al Girona no li prova el dia de Reis. Cinc anys enrere, l'Almeria, amb un gol de Chumbi a Montilivi en el temps afegit (0-1), va amargar l'inici de 2013; ahir, el primer partit de 2018 tornava a sortir creu, en aquest cas, cedint a Mestalla per 2-1. És el primer revés per a Pablo Machín en l'inici d'un any natural perquè amb ell a la banqueta, el 2015, el 2016 i el 2017 s'havien obert amb victòries contra el Llagostera (1-2), el Valladolid (1-0) i el Saragossa (0-2).

El 2014, amb Javi López a la banqueta, tres mesos abans que fos substituït per l'entrenador sorià, els blanc-i-vermells havien empatat contra el Ponferradina (1-1). Per completar l'estudi de les nou temporades seguides que el Girona va estar a Segona abans de l'ascens, s'ha de constatar que s'havien obert amb derrota els anys 2009 (3-0 a Tarragona) i 2012 (1-0 a Còrdova), mentre que s'havien sumat empats el 2010 a Huelva (2-2) i el 2011 contra el Cartagena a l'estadi. El 2008, l'any de l'ascens a Segona A, l'equip que aleshores entrenava Raül Agné, que va quedar campió de lliga amb molta antelació, va caure a Alcoi (3-1) en l'arrencada.

A València al Girona no li va servir de res haver-se avançat en el marcador perquè l'autogol de Ramalho i el penal transformat per Parejo a l'inici de la segona part van acabar donant la volta al marcador. Una vegada més els de Machín no va poder mantenir la porteria a zero i en els dos darrers partits s'han encaixat sis gols, quatre a Eibar i dos ahir a Mestalla. Bounou havia aconseguit enllançar imbatut dues jornades (Espanyol i Getafe), però ara n'encadena també dues rebent gols.

El Las Palmas, contra les cordes

Las Palmas

El partit d'ahir ja és història. El Girona es manté a la zona mitjana de la classificació amb 23 punts a pesar d'haver perdut dos partits i té l'ocasió de tancar una primera volta de números excepcionals si dissabte guanya el Las Palmas a Montilivi (13.00). Els canaris, que apel·len al factor Paco Jémez per ressuscitar, ahir van fallar a casa contra l'Eibar (1-2). Per al Girona la victòria seria or però, com el dia de l'Alabès, on es va fallar, el més important serà no perdre.