Un dels factors que pot influir en el resultat d'un partit de futbol i en la motivació i pressió per als jugadors és el fet de jugar a casa o, per contra, de fer-ho a domicili. Jugar al teu estadi, davant la teva pròpia afició, pot provocar un plus extra per jugar davant la teva gent i fer-ho lluny de casa, segurament excepte en el cas dels equips més poderosos de la Lliga, significa jugar un pèl més alliberat d'aquesta pressió per aconseguir sumar alguna cosa positiva. Al camp del València, a l'imponent Mestalla, el Girona va tancar una bona primera volta del campionat lluny de Montilivi. Si més no, en termes generals. Tot i que els números queden marcats per les tan presents derrotes a Eibar (4-1) i aquest mateix dissabte (2-1), el cert és que fins el passat 21 de desembre, després de caure a terres basques, l'equip de Pablo Machín només havia perdut una vegada, a la tercera jornada a un altre dels grans i històrics escenaris de Primera: San Mamés (2-0). Des d'aleshores i fins al duel d'Ipurua, el Girona havia encadenat sis partits consecutius lluny de casa sense conèixer la derrota (3 empats i 3 victòries), sent set si comptem l'empat aconseguit en la tornada dels setzens de final de la Copa del Rei al camp del Llevant.

El rendiment de l'equip en totes aquestes sortides ha estat molt bo, potser amb el però del matx al camp de l'Eibar. En el darrer partit, a Mestalla, Pablo Machín ja va destacar que «si alguna cosa positiva es podia treure és que hem competit contra un gran equip». Aquesta ha estat la tònica en gairebé el cent per cent dels desplaçaments de l'equip. En el primer, a Bilbao, tot i dominar d'inici és cert que el Girona va tenir poques opcions de cara a la porteria rival, però a partir d'aleshores es va refer puntuant i sense conèixer la derrota durant tres mesos lluny de Montilivi. El primer botí es va aconseguir a Butarque, al camp del Leganés, en un partit que no passarà a la història. Per al record sí que quedarà el primer triomf de la història del club a Primera. Va ser a Riazor, el 23 d'octubre, en un duel on els tres punts, sumats gràcies a les dianes d'Aday i Portu, van servir a l'equip per escapar de la zona més perillosa de la classificació permetent-lo així sortir d'una dinàmica negativa de resultats. A la Corunya es va iniciar un ascens que va arribar amb l'apoteòsica victòria contra el Reial Madrid i el segon triomf seguit a domicili al Ciutat de València, contra el Llevant (1-2).

L'equip passava pel moment més dolç de la temporada i quinze dies més tard, un final boig al Benito Villamarín va privar els gironins d'encadenar tres victòries seguides a domicili. Tot i que Portu va marcar al minut 93, a la següent jugada Tello empatava per al Betis deixant un regust agredolç al Girona tot i sumar un bon empat (2-2). Just abans de les dues últimes derrotes i després de perdre incomprensiblament contra l'Alabès a casa, els de Machín van donar un altre cop a fora, aquest cop en el derbi català a Cornellà-El Prat contra l'Espanyol (0-1), certificant una vegada més l'alt grau de competitivitat de l'equip en qualsevol escenari.

Arriben dos mesos de vertigen

Fins al moment, Mestalla es pot considerar el desplaçament més complicat que ha tingut fins ara el Girona, on va perdre en circumstàncies poc habituals davant un rival com el València, com és per culpa d'un gol en pròpia porteria de Ramalho i un penal en contra comès per Maffeo sobre Gayà. Ara bé, aquest proper mes de gener els aficionats gironins ja es poden agafar bé a les cadires perquè arriben sortides molt més que complicades però, alhora, reptes a l'abast d'equips amb tanta fam com aquest Girona. Per començar la segona volta, doble desplaçament consecutiu. Primer, al nou i imponent Wanda Metropolitano per jugar contra un altre dels poderosos, l'Atlètic de Madrid. I una setmana després, el conjunt que dirigeix Pablo Machín viatjarà fins a Màlaga en el que, a priori, és el partit fora de casa on es tindrà més «necessitat» de puntuar per la situació del rival. Després, fins a l'abril, esperen de manera consecutiva als seus estadis el Sevilla, el Barça, el Vila-real, el Reial Madrid i la Reial Societat. Un repte de grans dimensions. Un repte de Primera Divisió.

Una qüestió d'encert

Pot ser pel capritx del calendari, o perquè el Girona de Machín sol funcionar així. El cas és que, curiosament, l'equip se'n surt millor a fora que no pas a casa. Si fa no fa aquesta era la línia que seguia a Segona, i li passa tres quarts del mateix ara que es troba a la Primera Divisió. A tocar de l'equador del calendari, l'equip suma més punts i fa més gols a domicili que no quan li toca actuar a Montilivi. Començant pels gols: n'acumula 22 en total i 12 d'aquests han estat com a visitant. Només s'ha quedat sense veure porteria en dos dels nou camps que ha visitat: San Mamés i Leganés. És més, des de setembre que no es queda sec a fora. Ha marcat en cada desplaçament dels últims tres mesos i mig. Una dada a tenir en compte per a un club que tot just viu la seva primera experiència a l'elit.

I seguim pels punts. El Girona marca més a fora, sí. I també hi suma més. Pot explicar-ho que, per Montilivi, hagin passat transatlàntics com l'Atlètic, Sevilla, Barça, Reial Madrid i Vila-real. El cas és que actuant com a local, el conjunt blanc-i-vermell s'ha adjudicat 11 punts. Un més, 12, han arribat a fora. La ratxa, això sí, ha estat decreixent, perquè el balanç més recent és un 0 de 6 amb les últimes sortides als camps de l'Eibar i el València.

El precedent més recent

És difícil, però no impossible, que el Girona aconsegueixi el mateix balanç a domicili de la temporada passada a la Segona Divisió A. Llavors, va tancar el curs amb 28 punts com a forà i un total de 8 victòries, que el van convertir en el segon millor visitant de l'any, superat només pel Llevant. Ara, a Primera, acumula 12 punts, així que està a 16 d'aquella marca. Difícil arribar-hi, tenint en compte que toca visitar estadis com Wanda, Camp Nou, Bernabéu o Pizjuán, entre d'altres que fan patxoca. Ampliar fins a 8 els triomfs, tenint-ne ara 3 a domicili, també s'intueix ben complicat. Per si les mosques, el millor serà intentar tancar la primera volta guanyant el Las Palmas a casa. Després ja hi haurà temps de somiar a esgarrapar un bon botí del camp de l'Atlètic. Pas a pas.