Siguem seriosos i realistes: ara mateix, és gairebé impossible que el Girona es classifiqui per a Europa. Algú veu l'equip acabant la Lliga entre els sis primers? Sí, podria ser. Però de difícil ho és un tros. És cert que aquesta plantilla no fa més que superar-se; que ha estat capaç de no perdre amb l'Atlètic en dos partits i que ha guanyat tot un Reial Madrid. Però quedar cinquè o sisè és una altra història. Veient la classificació, amb els gironins desens a cinc punts de les places europees, l'afició comença a somiar. Molt més prudent és el vestidor, que no vol mirar cap amunt, sinó fer-ho cap avall per saber cap a on no s'ha de caure. Ara bé, ja hi ha casos (pocs però n'hi ha), de conjunts que en situacions així han acabat fent un salt i complint el somni de ser a Europa l'any següent.

Al llarg d'aquest segle, la majoria dels equips que tancaven la jornada 20 amb els mateixos 27 punts que ara té el Girona, acabaven la temporada confirmant la seva permanència a Primera. Patint més o menys, però es van salvar. Només n'hi ha hagut dos (Las Palmas 01/02 i Oviedo 00/01) als quals, tot i aquesta bona puntuació, una nefasta primera volta els feia acabar el curs en descens. Els canaris, divuitens i amb 40 punts. Els asturians, també tercers per la cua i amb 41. Tots dos, enfilant cap a Segona A. Tres quarts del mateix passava amb l'Eibar, tres temporades enrere (14/15). 27 punts a la jornada 20 i 35 a l'última. També un divuitè lloc, però evitant perdre la categoria pel descens administratiu de l'Elx. Ara bé, també hi ha els casos contraris. Dos, per ser més exactes. L'Atlètic de Madrid 11/12 tenia els idèntics punts que l'actual Girona en la mateixa fase de la Lliga. Un bon tram final va permetre als matalassers acabar en cinquè lloc (56 punts), obtenint el bitllet per la Lliga Europa. Com l'Athletic 03/04, que també seria cinquè amb els mateixos punts, accedint així a la ja desapareguda Copa de la UEFA.

Exemples per a l'esperança, però res que faci canviar de plans al vestidor. «Recordo diversos entrenadors que, anys enrere, deien que els seus equips podien mirar cap a Europa i als quals després se'ls va complicar la salvació. Hem d'anar pas a pas. Portem 27 punts, cosa que no es pensaven ni els més optimistes. Ara volem competir a Màlaga i arribar als 30, el que ens faria estar molt tranquils», valora el migcampista Borja García. Per a ell, com la resta dels seus companys, l'objectiu prioritari està clar. «A la plantilla hi ha la mateixa il·lusió i ambició, però volem assegurar la salvació aviat i després ja veurem quina és la meta que ens marquem. Serà complicat i encara ens queda feina per fer». Per començar, dissabte toca jugar-se les garrofes a La Rosaleda. «Segur que amb l'entrenador nou la gent donarà un plus extra. Està dolgut i en una situació complicada i estic convençut que el Màlaga voldrà començar a sumar contra nosaltres. Juguen al seu camp i no serà fàcil. Hem d'estar tranquils, la nostra situació és una altra. Però sense relaxar-nos. Guanyar allà seria un pas més cap a la salvació».