En un partit sense ocasions clares el Girona va tornar a competir per poder treure un punt de la Rosaleda. No era una sortida gens fàcil per als gironins. Davant un Màlaga molt necessitat de victòries i amb el debut a casa del nou entrenador José Gonzàlez calia jugar amb intensitat i concentració, l´objectiu era no caure en cap relaxació i intentar buscar els tres punts en tot moment però sense perdre. Els malaguenys venien de treure un empat al camp de l´Eibar i tenien totes les esperances dipositades en el partit d´ahir. Els jugadors de Pablo Machín van fer una bona lectura d´un enfrontament que va tenir una primera part més fluixa i una segona on l´equip va anar millorant a mesura que passaven els minuts. El Girona va mostrar-se com un equip madur, que ha après dels errors i que sap el que vol.

Primera part molt exigent. El Malàga es va presentar amb un sistema de joc 1-4-4-2 molt clar tant per defensar com per atacar i esperava el seu rival replegat dins el seu propi terreny de joc. La idea de l´entrenador local era cedir la pilota a la zona d´iniciació als gironins, deixar-los la iniciativa del joc per poder-los pressionar al mig camp i atacar-los a partir de la recuperació. El primer objectiu que té en ment el tècnic gadità del Màlaga és aconseguir que el seu equip sigui un bloc a l´hora de defensar, vol construir l´equip des dels fonaments defensius i guanyar els partits sense encaixar gols. La diferència entre aquest Màlaga i el que entrenava Míchel González la trobem en el concepte atac-defensa o defensa-atac. L´actual entrenador prioritza el treball defensiu mentre que per a l´exjugador del Madrid era més important el futbol combinatiu i la possessió. El Girona amb el seu plantejament habitual anava a buscar els malaguenys, tornava a realitzar la pressió alta per condicionar la sortida de pilota del seu adversari. A mesura que els minuts anaven passant els conceptes van anar canviant, la parella formada pel xilè Manuel Iturra i el capità Recio anava agafant més responsabilitat en la zona de creació, els dos futbolistes tapaven molt bé els mitges puntes gironins en el mateix moment que cada vegada tenien més contacte amb la pilota. Adrián González va començar a rebre entre línies provocant dubtes als defenses del Girona, jugava per davant dels centrals i a l´esquena dels dos mig centres. L´encarregat de marcar-lo era Jonás Ramalho; al central li tocava sortir de la seva zona i, fruit d´aquests moviments, va rebre una groga molt aviat que el podia condicionar per a la resta de partit. Un actiu Keko Gontán deixava la banda per aparèixer per dintre; des d´una zona més centrada podia intervenir més en el joc per buscar accions de tir i desmarcatges en espais on quedava més lliure al mateix temps que deixava la banda dreta per a la incorporació del lateral Rosales. Moviments similars es produïen per l´esquerra, on el Chory Castro es convertia en un altre jugador ofensiu i de perill. En el primer temps l´aturada de Yassine Bounou va ser decisiva. La primera ocasió del partit va arribar en un remat molt proper de Keko, on la velocitat de reacció del porter marroquí va ser providencial per evitar que els locals es poguessin avançar en el marcador. Els andalusos tenien més ritme i intensitat, recuperaven la pilota de seguida sense donar opcions d´atac a un Girona que li costava molt poder arribar a la zona de finalització.

Millora en la represa. Van sortir millor els jugadors de Pablo Machín a la segona part, ja des de l´inici van portar la iniciativa i el control. Pere Pons i Àlex Granell van disposar de més pilota i els carrilers que havien participat molt poc en el joc d´atac van començar a aparèixer en posicions més avançades, obligant els laterals malaguenys a centrar-se en tasques més defensives. A la primera part Cristhian Stuani, Portu i Borja Garcia no van participar en les jugades d´atac, no trobaven la manera de rebre pilotes, estaven desconnectats i no van associar-se cap vegada. A la represa van estar millor. Com que els malaguenys s´anaven estirant, hi havia més espais al centre. Borja Garcia va aprofitar per aparèixer a rebre en curt; si quedava sol tenia temps per poder-se girar i encarar en conducció cap a la porteria de Roberto. Portu no va ser el jugador dels últims partits, poc acompanyat per Pablo Maffeo no va poder disposar d´accions clares i Cristhian Stuani només va poder rematar de cap una sola vegada en una falta lateral. El Girona va mostrar-se com un equip compacte i a mesura que anava avançant el partit atacava però sense desorganitzar-se. Ahir va mancar la velocitat de pilota necessària per poder sorprendre la defensa contrària, les passades en els passadissos interiors no van existir i va faltar continuïtat en el joc.

Seguretat defensiva. Tot i que l´entrenador del Màlaga va voler revolucionar el seu equip amb els canvis, la defensa del Girona va estar molt segura. L´entrada del marroquí En-Nesyri per Borja Bastón i la del debutant Samu Garcia per Keko servien per aportar aire fresc en l´atac dels locals però davant van trobar-se un equip ordenat. El replegament del gironins quan perdien la pilota es feia molt bé ja que se situaven tots els jugadors per darrere la pilota. Bernardo Espinosa va capitanejar el centre de la defensa, va estar segur en totes les accions, contundent en el joc aeri i participatiu en les jugades d´estratègia. A la part final, el Chory Castro va realitzar una entrada sobre Marc Muniesa fora de temps i fora de lloc, en una jugada que no comportava cap perill va deixar el seu equip en inferioritat numèrica durant quinze minuts. La reacció per part de l´entrenador sorià del Girona no va tardar a arribar. Michael Olunga entrava sobre el terreny de joc en el lloc de Portu, el Girona acabava el partit amb dos davanters centres amb la idea de guanyar-lo en moments que es trobava en superioritat numèrica. Al final la victòria no va ser possible però l´equip gironí torna cap a casa amb un punt més i una nova jornada sense perdre.