Victòria molt important la que va aconseguir ahir el Girona a Montilivi. Els tres punts aconseguits aportaran molta tranquil·litat en el grup i reforça molt el treball realitzat fins ara. Per poder preparar el partit contra l'Athletic Club, l'entrenador blanc-i-vermell Pablo Machín podia disposar de la totalitat dels futbolistes que integren la plantilla. Amb el seu sistema de joc habitual va apostar per una alineació on destacava l'entrada de Juanpe en el lloc de Marc Muniesa. A bandes amb el dubte de si entraria Aday Benítez l'aposta va ser per Pablo Maffeo a la dreta i Mojica a l'esquerra. La resta de posicions van ser per als futbolistes més habituals, doble pivot per a Pere Pons i Àlex Granell, mitges puntes per a la parella formada per Borja Garcia-Portu, i el golejador Cristhian Stuani com a davanter centre.

Sistema de joc. Una altra vegada des del començament de lliga el Girona tornava a condicionar d'inici el plantejament del seu adversari. El 1-4-2-3-1 a què ens té acostumats l'Athletic Club es veia modificat per poder-se enfrontar al seu rival en el partit d'ahir a Montilivi. El Kuko Ziganda va modificar el dibuix per poder igualar al centre del camp la superioritat numèrica que busca Pablo Machín quan juga amb dos pivots i dos jugadors d'enllaç. Novament la partida se l'ha emportat l'equip local ja que amb un sistema més treballat s'ha sentit molt més còmode sobre el terreny de joc. Un dels avantatges de jugar amb dos carrilers és la seva posició sobre el terreny de joc; la defensa pot ser de tres o de cinc futbolistes segons el que més li convé a l'equip. Ahir, amb el resultat favorable durant tants minuts, Pablo Maffeo i Mojica van dedicar-se més a defensar que no a atacar, van generar algunes accions de desequilibri però també van saber tancar molt bé els espais, evitant les centrades de Lekue i Andoni López.

Primera part molt controlada. El gol inicial de Cristhian Stuani va servir perquè el Girona pogués jugar molt més tranquil. Com sempre, els locals van sortir a buscar el seu rival amb una pressió alta; els gironins s'ordenaven per poder recuperar la pilota i jugar lluny de l'àrea. Amb el resultat favorable, l'equip va poder alternar la pressió amb el replegament. L'Athletic no trobava espais, Raul Garcia i Iñaki Williams no entraven en joc i Yassine Bounou no patia per poder defensar la seva porteria. Per part dels gironins, el gol inicial de Cristhian Stuani va permetre poder jugar de manera més còmode. Per defensar, els gironins anaven modificant els moviments; realitzaven pressió alta per condicionar el joc de l'adversari en el seu inici i replegaven amb les línies molt juntes per evitar que l'Athletic disposés d'ocasions.

La seguretat defensiva. Ahir els tres centrals i els dos carrilers van fer un partit molt bo defensivament. L'aportació de Juanpe, Bernardo Espinosa i Jonas Ramalho va ser bàsica. Amb l'alineació inicial que va presentar el Kuko Ziganda, els marcatges dels centrals eren molt clars: Juanpe s'encarregava de Raul García; Jonas Ramalho, d'Iñaki Williams; l'encarregat de fer les cobertures era Bernardo Espinosa, futbolista que està en un gran nivell. També calia controlar les arribades de Mikel Rico i Beñat des de segona línia. Tornava a arribar a un partit sense encaixar, fet que dona molta confiança a tot l'equip. Els fonaments defensius aporten seguretat i punts, ahir també van servir per evitar que l'adversari pogués entrar en el partit.

Duel de davanters. Un dels aspectes importants que presentava el partit abans del seu inici era veure com aniria el duel de golejadors entre Aritz Aduriz i Cristhian Stuani. La sorpresa va ser la no titularitat del davanter centre basc, que va estar a la banqueta durant la primera part. Està clar que la partida la va guanyar Stuani, que amb el seu doblet va donar la victòria per al seu equip. Aritz Aduriz, màxim golejador de l'Athletic Club amb vuit gols, va entrar just abans que el Girona marqués el segon gol i, amb el seu equip molt desconnectat, no va poder aparèixer en accions ofensives.

Primer objectiu, la salvació. La victòria d'ahir i la dinàmica positiva en què està immers l'equip no pot confondre. El primer objectiu que té el Girona és aconseguir la salvació. Per tant, encara falten molts punts per sumar i moltes jornades on caldrà rendir al màxim nivell. Sens dubte que els gironins són un dels equips revelació en aquesta lliga però la relaxació seria el pitjor que li podria passar a l'equip. El nivell dels jugadors més habituals és molt alt, estan concentrats, rendeixen al límit de les seves possibilitats i estan amb molta confiança. Caldrà veure si l'aspecte físic de jugadors com Granell, Pere Pons, Portu, Borja Garcia i Stuani es manté. A mesura que avança la lliga cada vegada acumulen més minuts i pot arribar un moment que calgui dosificar-los.

Ara no cal pensar més enllà que en el partit de diumenge vinent (12:00) al Ramón Sánchez Pizjuán. A Sevilla torna a arribar un altre partit de màxima dificultat i la setmana ha de servir per tornar a agafar forces. Sens dubte la mentalitat del grup i del vestidor és l'adequada i quan els resultats són positius no es pot afluixar. Arriba un calendari complicat però el moment de joc és immillorable i ara el Girona es veu amb capacitat de guanyar qualsevol adversari.