L'estiu del 2015 va ser clau per confirmar que alguna cosa estava canviant a Montilivi. A finals d'agost el Girona es rascava la butxaca i pagava traspàs per un jugador. Una cosa mai vista, inèdita. Senyal que per primer cop en molt de temps hi havia diners al calaix i intencions i ganes de gastar-los. La xifra no va ser desorbitada amb relació al mercat, però suficient per ser notícia per a un club habituat a tancar cessions i lligar futbolistes que havien quedat lliures. Es van pagar 150.000 euros al Llagoster per un Pedro Alcalá que firmava per quatre temporades. Una aposta valenta i un pèl agosarada per un central de 26 anys amb experiència a Segona. El temps ha acabat donant la raó a Quique Cárcel, el director esportiu i principal artífex d'aquella operació. Ahir, un Alcalá més madur i experimentat, era el protagonista d'un acte que girava al voltant de la seva renovació fins al 2021. «Feliç i content» el defensa, que ha viscut a Girona les «millors» experiències de la seva carrera. I satisfet Cárcel. «Va ser el meu primer traspàs i ara l'estem renovant. Això vol dir que ha crescut i evolucionat, funcionant molt bé».
Deia ahir Alcalá que la renovació li ha arribat «en el millor moment possible». Totes les ampliacions de contracte sempre són benvingudes, però el seu cas és especial. Indiscutible per a Machín a Segona, amb un munt de partits i sempre a l'onze titular, també va començar jugant a Primera. Seu és el gol contra el Màlaga que suposava la primera victòria a l'elit. Tot i això, una lesió a l'astràgal li ha fet la guitza més del compte, fins al punt de ser intervingut dues vegades. No juga des de finals de setembre, a Balaídos. I just és ara quan té l'alta mèdica i es torna a entrenar, tot esperant una nova oportunitat. «Mai m'havia lesionat, ha estat el primer cop. He passat uns mesos complicats, però tot ha quedat en un ensurt, és passat i ara ja estic al cent per cent», deia. Així doncs, la millor manera de celebrar que serà blanc-i-vermell fins al 2021 és recuperant la confiança del cos tècnic. Ell és el primer que té coll avall que no serà fàcil. «L'equip ara està molt bé, els companys juguen de meravella i serà difícil entrar. He de treballar al cent per cent, esforçant-me i sacrificant-me per intentar que l'entrenador compti amb mi».
De moment, jugui o no, Alcalá està «feliç» de poder «seguir creixent» a Girona, on «futbolísticament he viscut el millor de la meva carrera». Perquè és aquí on ha pujat a Primera i on ha debutat a la màxima categoria. Però no només això. «El meu fill és d'aquí. Estic molt agraït al club, però també a la ciutat». Preguntat pels objectius de l'equip, molt més a prop d'Europa que del descens, es va sumar al discurs prudent del vestidor que encapçala Pablo Machín. «Des que vaig arribar aquí sempre s'ha anat a poc a poc. Ara no serà una excepció. L'objectiu és seguir a Primera i que el club s'afianci. A partir d'aquí ja podrem pensar en nous reptes».
Content està el jugador i també un Quique Cárcel que està convençut que «ben aviat veurem el Pedro Alcalá que tots coneixem». Va justificar també la seva política de renovar la major part de la plantilla; no només per Alcalá, sinó perquè Granell ho feia fa poc i perquè avui podria ser Aday. «Estic orgullós de veure com els jugadors que vam signar a Segona estan fent un pas endavant a Primera. Tenim una base amb 15, 16 o 17 jugadors amb contracte. El projecte aspira a seguir creixent cap aquesta direcció». I també va parlar de Jonás Ramalho. «A l'estiu en cap moment se li va dir que no comptàvem, però no li podíem garantir la seva continuïtat. Ara està jugant excepcionalment bé». De si se'l vol renovar o no, això ja no ho va confirmar.
