12 de febrer de 2018
12.02.2018
Sevilla 10Girona
 

Sergio Rico frena un gran Girona

El conjunt de Machín té contra les cordes el Sevilla però topa amb l´excel·lent actuació del porter andalús, que atura un penal a Aday i desfà tots els intents de marcar dels gironins

12.02.2018 | 07:58

Demanant l´hora i amb Sergio Rico com a heroi. Així va acabar ahir el partit el Sevilla davant un Girona que va perdonar i ho va pagar molt car. Perdre al Sánchez Pizjuán que entrava dins la lògica, però va deixar un sentiment de ràbia entre els jugadors gironins, sobretot després d´haver vist com Aday va desaprofitar un penal (m.40) i, als minuts finals, com Sergio Rico va evitar l´empat amb aturades salvadores a cops de cap de Juanpe i Portu. Finalment, però, el Girona va tornar amb les mans buides de Sevilla, malgrat fer un partit impecable davant tot un finalista de Copa i un dels setze millors equips de la Lliga de Campions. Un resultat que talla la ratxa de bons resultats de l´equip, sí; però que ni molt menys atura la dinàmica de creixement d´un Girona que ahir va deixar la seva empremta a Sevilla.

Les molèsties a l'abductor que durant la setmana li havien impedit entrenar-se amb normalitat van fer que finalment Stuani es quedés a la banqueta d'entrada i fos Olunga l'escollit per ocupar la punta d'atac. El kenià tenia al davant un nou repte per a demostrar que els tres gols al Las Palmas no van ser casualitat, mentre el Choco Lozano esperava el seu lloc a la banqueta. L'entrada d'Olunga i el retorn d'Aday a l'onze pel sancionat Maffeo van ser els dos únics canvis respecte a l'equip que havia superat l'Athletic Club la setmana passada. Les bones sensacions del triomf contra els bascos i el bon moment de joc de l'equip (8 punts dels últims 12 possibles) feien que el Girona es plantés al Sánchez Pizjuán decidit a tot. Conscient que hi havia poc a perdre, però també que l'empat al Wanda Metropolitano convidava a tenir il·lusió per puntuar. El Sevilla va sortir amb el mateix onze que havia aconseguit –i ben celebrat– el bitllet per a la final de Copa del Rei dimecres contra el Leganés, amb l'únic canvi forçat de Pizarro pel sancionat Banega. El possible desgast físic dels andalusos podria córrer a favor dels gironins però no era cap garantia de res.

El Sevilla va apoderar-se de seguida del control de la pilota i a punt va estar d'encetar al marcador quan només havien transcorregut cinc minuts de joc, en una jugada personal de Pizarro per la dreta que va entrar fins a la cuina però no va trobar cap rematador per a la seva centrada. Els gironins van respondre bé i van avançar la línia de pressió per allunyar el Sevilla de la zona de perill. Així arribarien les primeres aproximacions per part dels de Machín amb un xut llunyà de Pere Pons i un parell de passades molt interessants a les quals Portu i Borja García no van poder arribar. El Girona començava a ensenyar els seus senyals d'identitat: un ritme alt de partit, pressió intensa i pilotes ràpides cap als homes ofensius. De perill, però, cap. El Sevilla, mentrestant, estava tranquil veient que si premia una mica l'accelerador era capaç d'acostar-se amb claredat a l'àrea de Bounou. Una passada filtrada de Vázquez va deixar sol Sarabia davant el porter marroquí però la rematada picada de l'extrem va sortir al lateral de la xarxa. Un minut després (m.22), Correa entrava novament fins a la cuina i Bounou s'havia d'estirar per atrapar la rematada de Pizarro.

Feia la sensació que el Sevilla veia que necessitava ben poc per fer mal al Girona. Els andalusos volien resoldre el partit per la via ràpida i acabar de reposar després d'una setmana molt dura. La resistència del Girona però, era fèrria. Una manca d'entesa entre Granell i Mojica a punt va estar de provocar el primer gol, Muriel, però, després de marejar Pere Pons, va rematar a la dreta del pal. El Girona patia quan el Sevilla s'hi posava però no renunciava a l'atac. Així, abans de la mitja part Aday va fer estirar de valent Rico en rematar de cap una bona centrada de Mojica en l'ocasió més clara del partit (m.38) fins aleshores. Els darrers minuts de la primera part podrien haver canviat el signe del partit. De fet, decantar-lo cap al costat gironí, si Aday hagués estat més encertat a l'hora de llançar un penal que Sergio Rico li va aturar endevinant-li fàcilment la intenció. L'àrbitre havia considerat mans de Muriel des de la barrera a l'hora de fer el salt en una falta servida per Borja García. L'errada d'Aday va deixar tocat el Girona que, a més a més, va veure com Pere Pons no podia continuar, lesionat, i Borja García fregava l'expulsió pres per l'ira en una enganxada amb Pizarro.

Malgrat la bogeria final, el partit va arribar a la mitja part sense gols. Si bé el Sevilla hauria pogut marcar, el Girona també havia ensenyat les urpes. No només en el penal, sinó arribant amb Mojica per l'esquerra i Portu des de segona línia. Tocava asserenar els ànims i mantenir la línia oferta i, sobretot, evitar una sortida en tromba del Sevilla als primers minuts de la represa. Menys de 40 segons va necessitar el conjunt andalús per avançar-se al marcador. Pràcticament només centrar, Correa es va plantar sol davant Bounou i el va superar per dalt enviant, plorant, la pilota camí de la porteria. Entre Ramalho i Bernardo la podien haver tret però entre l'un i l'altre es van fer nosa i la van deixar morta perquè Sarabia només l'hagués d'empènyer a gol.

Tota la feina feta als primers quaranta-cinc minuts se n'anava en orris per haver allargat uns segons la becaina del descans. Amb el marcador en contra, el Girona va començar a buscar l´atac amb poc ordre i amb el risc de trencar-se al mig del camp. El perfil més ofensiu d´Aleix Garcia respecte a Pere Pons feia que el Girona deixés mols espais al mig i el Sevilla els aprofités per arribar amb perill al contracop. Bounou salvaria espectacularment un u contra u davant Sarabia que hauria estat la sentència (m.68).

Amb Olunga fos i sense participar en el joc, Machín va fer debutar Lozano. L´hondureny en va tenir una que podria haver suposat el debut somiat. La seva rematada forçada a una centrada de Planas la va atrapar sense dificultats Rico (m.82). Sense idees amb la pilota, el Girona va focalitzar el seu perill en les accions a pilota aturada. Així, després del cop de Lozano, Rico va haver d´estirar-se novament de valent per desviar-ne un altre de Bernardo. Eren els darrers cartutxos d´un Girona que, ja amb Bernardo de davanter centre, encara gaudiria d´una darrera oportunitat claríssima en un cop de cap de Portu a boca de canó. Definitivament, era el dia de Rico.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit