14 de febrer de 2018
14.02.2018

L'èxit dels modestos

Pablo Machín i Asier Garitano han conduït dos equips sense història a Primera com Girona i Leganés a fer-se un nom a la categoria · El sorià va salvar els gironins del descens el 2014 i l'ha dut a la màxima divisió després de tres intents mentre que el basc ha pujat els madrilenys de 2a B a l'elit · Divendres s'enfrontaran a Montilivi en un duel històricament anivellat

14.02.2018 | 07:36

Montilivi viurà divendres un nou capítol dels sempre intensos duels entre el Girona i el Leganés, on l'equilibri ha estat la tònica habitual aquestes darreres temporades. Es veuran la cara dos equips modestos amb ben poc bagatge a Primera Divisió que estan dirigits per dos entrenadors humils que venen de sota, lluny dels flaixos mediàtics i de picar molta pedra, com Pablo Machín i Asier Garitano. El camí del sorià i del basc cap a l'elit no han estat flors i violes ni ha comptat amb l'aval d'una trajectòria com a futbolista professional en grans equips d'aquelles que obren portes tan fàcilment. Mentre Machín va tenir un fugaç pas (5 partits) com a jugador del Numància a Segona B (93-94), Garitano sí que va trepitjar el futbol professional de Segona A amb el Bilbao Athletic i l'Eibar, però va fer la major part de la seva carrera a Segona B (Cartagena, Cadis, Gavà, Racing de Ferrol, Burgos, Alacant) fins a retirar-se el 2003 per culpa d'una lesió al Benidorm a Tercera.

Les carreres de Machín i Garitano a la banqueta van començar, si fa no fa, a la mateixa època. Mentre el sorià va començar amb el juvenil del Numància l'any 2000 i va tenir recorregut al planter del Numància, Garitano va entrar al cos tècnic de l'Alacant el 2003 per ser el segon entrenador de David de la Hera. A Alacant, Garitano va conèixer José Bordalás, del qual en seria el segon entrenador durant dues temporades i mitja (2004-06). El sorià continuaria el seu camí al primer equip del Numància (2011-13) abans d'encetar la seva exitosa etapa al Girona al març del 2014. De la seva banda, el basc va passar pel Castelló (09-10) –on, tot i començar de segon, va acabar fent de primer arran de la destitució de David Amaral i Tintín Márquez–, Oriola i Alcoià abans d'aterrar al Leganés l'estiu del 2013.

La temporada 2013-14 va suposar un abans i un després en les carreres de Machín i Garitano. En el cas del sorià, la vida li va canviar quan va acceptar la proposta del llavors director esportiu del Girona, Oriol Alsina, per intentar el que semblava impossible: salvar l'equip, cuer, del descens a Segona B. La història és prou coneguda i el sorià no només ho va aconseguir sinó que en els dos cursos següents es va quedar a les portes de l'ascens a Primera Divisió (14-15 i 15-16). Al tercer intent, Machín va assolir l'èxit més gran de la seva carrera pujant el Girona a la màxima categoria (16-17). A més a més, Machín ha instaurat al Girona una filosofia i un ADN clau en aquestes temporades basades en la intensitat, pressió i fam d'uns jugadors que es coneixen de pe a pa el seu sistema tàctic (5-4-1), l'altre gran secret de l'èxit de l'equip.

Si a Girona Machín figura a la placa commemorativa de l'ascens de la Rambla, a Leganés, Garitano també és tota una institució. Tot va començar l'estiu del 2013 quan, després d'un any irregular a l'Alcoià, va acceptar la proposta d'un Leganés a l'alça que sospirava per tornar a Segona A. Dit i fet. Aquell mateix any, els madrilenys van superar Guijuelo, Lleida i Hospitalet fins a assolir l'ascens a la categoria de plata (13-14). En el primer any a Segona A, Garitano va aconseguir una meritòria 10a posició i al següent (15-16) va dur el Leganés al cim del futbol estatal quedant subcampió i ascendint per primer cop a Primera. En l'any de l'estrena, el tècnic basc va assolir l'objectiu de la permanència amb 35 punts (17è) deixant per sota Sporting, Osasuna i Granada, els tres descendits.

L'èxit històric de la Copa

Aquesta temporada, tant Girona com Leganés estan sorprenent entre els millors equips del país. Mentre el Girona s'ha adaptat perfectament a la nova categoria i, de moment, viu còmodament instal·lat a la zona tranquil·la de la taula de classificació, el Leganés ha fet història a la Copa del Rei. Relativament còmode també a la Lliga (29 punts amb un partit menys), els de Butarque van eliminar el Reial Madrid de la competició del KO i van arribar fins a les semifinals, on el Sevilla els va deixar fora de combat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook