Li ha tocat bregar a l'ombra dels grans. Un avantatge, però alhora una obstacle. Perquè amb Ospina, Lloris, Courtois o Oblak se n'aprèn un munt, tot i que també passar-los per davant costa una barbaritat. O directament, és impossible. Així s'explica la carrera de Yassine Bounou. Si més no, abans de donar el «sí, vull» al Girona. Una breu estada a França i el salt a l'Atlètic de Madrid, per acabar jugant al filial. A Saragossa, la irregularitat per culpa de les anades i vingudes amb la selecció. I llavors, el salt a Montilivi. Això sí, amb un primer any estrany. O no tant per a ell, ja que estava acostumat a jugar de manera intermitent. Aquí, primer li va tocar competir amb René Román. Va començar jugant d'inici, però unes actuacions discutibles, uns números que no sortien i els habituals periples per creuar el Mediterrani van fer que Machín apostés per l'andalús. Li acabaria guanyant de nou la partida Bounou, que va celebrar l'ascens al damunt de la gespa. L'aterratge, aquest últim estiu, d'un altre pes pesant com ho és Gorka Iraizoz feia intuir que li esperava un any similar al marroquí. Sobretot quan el navarrès va encetar l'any a Primera. La història, aquest cop sí, ha donat un gir. En la temporada en què Bounou ha celebrat una classificació per a un Mundial, ha estat capaç no només d'asseure un dels porters més experimentats del futbol estatal, sinó de consolidar-se sota pals. De moment, els números fan prou patxoca. Suficient argument perquè el cos tècnic no es plantegi el relleu.
21 partits va jugar la temporada passada, la més prolífica fins ara a títol professional d'un porter que, a Primera, va camí de superar aquest registre. Amb un grapat de jornades encara per disputar-se, sembla difícil, ara mateix, que ningú li discuteixi la titularitat. Porta 15 partits, així que n'hi queden 6 per igualar el seu sostre i 7 per superar-lo. Ha encaixat 17 gols, el que suposa una mitjana d'1,13 gols rebuts per actuació. No està malament. En la classificació del Zamora que engloba a tots els porters que han jugat menys del 75 per cent dels partits de Lliga, és el cinquè classificat empatat amb Keylor Navas, del Reial Madrid (també 1,13). Una mica més amunt hi ha Sergio Asenjo, del Vila-real, amb 1,11. El tercer esglaó l'ocupa Francis, del Deportivo de la Corunya: 1. El també blanc Kiko Casilla té una mitjana de 0,86, mentre que la de Iago Herrerín, de l'Athletic, és de 0,75.
Si fa no fa, una estadística similar a la de la temporada passada, en què Bounou va registrar una mitjana d'1,09 amb 23 gols rebuts en 21 partits a la Segona Divisió A. Aquest any va camí d'anar per la mateixa línia. I això que la dificultat és més alta perquè l'elit no té res a veure amb la categoria de plata. De moment, 15 partits i 17 gols en contra, números que s'arrodoneixen amb els 5 duels en què ha estat capaç de deixar la seva porteria immaculada: Màlaga (0-0), Espanyol (0-1), Getafe (1-0), Las Palmas (6-0) i Athletic Club (2-0). Iraizoz, de la seva banda, només ho ha aconseguit dues vegades: Màlaga (1-0) i Leganés (0-0). L'any passat, Bounou va ser capaç d'aguantar el zero en set ocasions d'un total de 21 partits: Getafe (0-2), Reus (1-0), Oviedo (0-0), Numància (3-0 i 0-2), Alcorcón (0-0) i la històrica cita amb el Saragossa a l'estadi (0-0 i ascens a la butxaca).
El porter té una part del mèrit del bon rendiment defensiu que està oferint el Girona, també a la Primera Divisió. Si els de Machín se'n surten en la seva aventura inaugural entre gegants és, en part, pel bon treball al darrere. L'equip és el novè que menys gols encaixa, amb 30: 17 Bounou i 13 Iraizoz. Ara bé, divendres tocarà enfrontar-se a un conjunt, el Leganés, que encara és capaç de millorar aquesta estadística. Els d'Asier Garitano, pràcticament també novells a la categoria (és el seu segon any), estan demostrant una fiabilitat defensiva espectacular. Han encaixat només 22 gols, la quarta millor dada de tot el campionat. Només el superen el Getafe (21), Barça (11) i Atlètic (9).
El repte de Bounou no només és jugar divendres i intentar frenar en sec l'atac del Leganés, sinó seguir així fins al final de la temporada. Que la seva consolidació no sigui flor d'estiu. Ben aviat arriben les cites als camps de Barça, Vila-real i Reial Madrid i el marroquí hi vol ser. Com també a Rússia, amb la seva selecció. No és el porter titular del Marroc i no ha estat ell qui s'ha posat sota pals durant els partits de classificació. Tanmateix, si la seva progressió segueix en aquesta mateixa direcció, tenint minuts en un equip de la Primera Divisió i signant uns números més que acceptables, no seria tampoc cap sorpresa que Bounou fos titular en el Mundial d'aquest estiu. L'Iran, Portugal i Espanya seran els rivals. Un repte més, l'enèsim, per a un porter a qui ja res l'espanta.
De moment, però, toca pensar en el Leganés. «És un equip molt competitiu que té una línia similar a la nostra basada en el treball diari i que no para de créixer. Espero un partit molt igualat, perquè ells també són intensos. Tenen un bon contracop, una plantilla llarga i estan presents a les segones jugades. Hem de ser intel·ligents si volem guanyar», reflexiona Bounou en unes declaracions que el Girona va fer públiques ahir a mitja tarda.
El futur de Pau López
No ocupa la porteria de Montilivi, però podria fer-ho ben aviat. Pau López, forjat a la base del Girona abans de marxar a l'Espanyol quan tenia 14 anys, és molt a prop de no renovar pel club blanc-i-blau. Acaba contracte aquest 30 de juny i fins ara no hi ha hagut entesa, pel que si no hi ha un gir d'última hora, fa tota la pinta que agafarà la porta de sortida. D'ofertes per canviar d'aires no li'n falten. Segons les últimes informacions, el Betis seria el més ben posicionat; li haurien ofert un contracte per cinc temporades a canvi de gairebé 9 milions d'euros. Això sí, també el volen a Nàpols, el Tottenham (ja hi va estar cedit) o la Reial Societat. No són els únics. El Girona també li va al darrere. Una operació
