Una cua ben visible s'esperava, pacientment, al davant de la botiga Orange de l'Espai Gironès. Alguna cosa s'hi devia coure. De sobte, els primers crits espontanis. «Alcalá! Alcalá», anunciaven l'arribada del central del Girona, acompanyat de la seva parella i el seu fill. Venia sol, a peu, com si res. Un minut més tard, el que apareixia era Juanpe Ramírez, company de vestidor i de rereguarda. Tots dos van ser els protagonistes d'una trobada amb desenes d'aficionats blanc-i-vermells. Els presents es van endur alguns productes de marxandatge del club, autògrafs i l'ocasió de fotografiar-se amb els seus ídols. Una tarda diferent, que va generar la seva expectació. Just abans de posar-s'hi, tots dos futbolistes van valorar el bon moment que viu l'equip, van subratllar la importància del partit de demà i també van coincidir en quins són els arguments que l'equip ha de seguir presentant en les jornades que resten per lligar la permanència ben aviat.

«Estem fent les coses bé, com es va poder veure a Sevilla, on l'únic que va ser determinant va ser l'encert del seu porter. La línia a seguir és aquesta: treballar molt, fer una pressió alta a dalt, centrar pilotes a la seva àrea, posar-hi intensitat», deia Alcalá, abans d'afegir-hi l'ingredient estrella: «La porteria a zero també és molt important». És això, precisament, el que s'està imposant aquestes últimes jornades a Montilivi, on el Girona ha trobat la tecla per sumar i per convertir l'estadi en un fortí, lluny del que passava en els primers compassos de la competició. «Hem tornat a la línia habitual d'aquest club, que s'ha acostumat a fer-se fort a casa. Al principi ens va costar per la novetat de la categoria i perquè ens van visitar rivals de molt de nivell. Ara hem reconduït la situació», afegia Juanpe.

Tots dos tenen tota la raó del món. Perquè el Girona encadena tres victòries seguides a casa, on no perd des de mitjan desembre, en aquell fatídic 2-3 amb l'Alabès. A més, són tres els partits en què no s'encaixa ni un sol gol. 270 minuts immaculats contra el Getafe (1-0), Las Palmas (6-0) i Athletic Club (2-0). En té la culpa tot l'equip, però també una defensa que ara està al complet amb el retorn d'Alcalá, que ha deixat enrere una lesió que l'ha tingut uns quants mesos fora de combat. «Estic preparat per jugar. Em trobo bé i estic disponible per si em necessiten. Entenc que ara és complicat entrar perquè hi ha una elevada competència. Se m'ha fet dur i llarg, però des que m'entreno amb el grup que ho porto molt millor», reflexionava.

Hi afegia cullerada Juanpe. «La competència és molt sana. Feia setmanes que ens faltava gent, però ara ja hi som pràcticament tots. Que torni en Pedro (Alcalá) és una gran alegria. Estic convençut que quan jugui donarà al cent per cent». Ell,