La teoria i la pràctica no sempre solen anar de la mà. La primera diu que el Barça és infinitament superior al Girona. Per història, massa social, pressupost i un munt d'ingredients més. A més, comparant la qualitat d'una i altra plantilla, sempre sobre el paper, no hi hauria d'haver color aquest dissabte al Camp Nou. Ara, una altra cosa és el que pot passar al damunt de la gespa. Aquí, on els gironins surten en un suposat desavantatge, han demostrat que no tot passa com està previst. Així s'ha plantat cara i empatat contra l'Atlètic, o s'ha guanyat el Reial Madrid. I així, l'equip de Machín és ara vuitè, mirant més cap a Europa que no pas al descens. Els números, desorbitadament diferents en termes econòmics, tampoc són tan lluny en altres aspectes. Sí, blaugrana i blanc-i-vermells estan separats per 28 punts a la classificació i mai s'atraparan. Però hi ha estadístiques on el marge s'estreny. Per exemple, els gols. Ja no en l'àmbit col·lectiu, sinó pel que fa a noms propis. Perquè Barça i Girona compten amb quatre dels onze màxims anotadors de la Primera Divisió. O una altra dada: dues de les tres parelles d'atac més letals de la Lliga juguen a un i altre equip. Per tant, s'espera molta pólvora al Camp Nou, en una nit que promet espectacle i, sobretot, gols.

Els culpables de tot plegat són Leo Messi i Luis Suárez, d'una banda; i Cristhian Stuani i Portu, de l'altra. Quatre futbolistes excel·lents que, tot i les seves diferències, han demostrat aquesta temporada que tenen el gol entre cella i cella. Això, i que s'encarreguen de dur el pes ofensiu dels seus respectius equips. Començant pel Barça, és innegable parlar, en primer lloc, de Messi. És, a dia d'avui, el pitxitxi de la competició. Suma 20 gols, 19 d'ells amb la seva prodigiosa cama esquerra i només un amb la dreta. N'ha anotat un parell des del punt de penal i també dos de falta. L'argentí té un company de luxe en atac. Suárez, tot i no començar el curs de la millor manera, ha espolsat les crítiques a base del millor que sap fer: marcar. S'eleva fins als 17 gols (3 amb l'esquerra, 13 amb la dreta i un de cap) i és el segon màxim golejador del campionat. Tots dos junts formen una combinació letal. Entre Messi i Suárez han marcat 37 dels 62 gols que porten els d'Ernesto Valverde. És a dir, més de la meitat. Un autèntic perill que obligarà la defensa del Girona a posar-hi els cinc sentits. La mateixa defensa que des de principis de 2018 només ha encaixat 4 gols (2 del València, un de l'Atlètic de Madrid i un altre del Sevilla).

I ja no només cal posar-hi atenció pels gols que marquen, sinó també per quina és la seva incidència en el joc d'atac del seu equip. Messi, per exemple, és el futbolista de tota la Lliga que més xuta. De les 107 ocasions que genera, 63 acaben amb la pilota entre pals. No és l'únic, perquè amb Suárez passa tres quarts del mateix. L'ariet és el tercer que més ho prova, amb 64 rematades, 40 d'aquestes ben dirigides cap a porteria. I si no executa, Messi organitza. Perquè l'argentí fa de tot. És el pitxitxi de Primera, alhora que també és el futbolista que més assistències comptabilitza fins ara. En porta 10, i deixa enrere les 9 de Pione Sisto (Celta) i les 7 que acumulen José Ángel Cote (Eibar), Pablo Fornals (Vila-real) i Daniel Wass (Celta).

Val a dir, també i per sumar-hi una dada més, que el Barça és el conjunt més realitzador de la categoria. Passades 24 jornades ha fet 62 gols, cosa que surt a una mitjana de gairebé 3 gols per partit. Una autèntica bestiesa, però alhora un dels arguments que expliquen la solidesa del conjunt blaugrana, que és líder sense haver perdut encara ni un sol partit havent passat l'equador de la competició. El segueix el Reial Madrid, amb 55; i un pèl més enrere hi ha el València, amb 47. Per trobar el Girona cal baixar una mica més: els de Pablo Machín són el novè conjunt de la Lliga amb més dianes al seu favor: 34. N'han fet més, per exemple, que el Sevilla (31) o l'Eibar (32), equips que ara mateix tenen per sobre seu a la classificació.

Si presenta l'equip unes dades ofensives així, bona part de culpa la té la seva dupla ofensiva. Stuani i Portu formen una de les millors societats de la Lliga; un autèntic tresor per al Girona, que ha trobat en els seus dos atacants el seu principal argument a l'hora de perforar les porteries visitants. L'uruguaià és el pitxitxi de la plantilla i el quart millor artiller de la competició. Són 13 els gols que ja acumula, el seu màxim registre a la Primera Divisió, i supera els 12 que va signar amb la samarreta de l'Espanyol uns anys enrere. 3 d'aquests han arribat des del punt de penal, però la dada que més crida l'atenció és que gairebé la meitat (6) els ha aconseguit de cap, demostrant que és un dels futbolistes que més domina el joc aeri. No té aquesta mateixa característica Portu, però el murcià ha demostrat moltes altres habilitats per presentar els seus millors números com a professional. El de Beniel ja ha fet 9 gols, deixant enrere els 8 de l'última campanya a la Segona Divisió A. 7 han arribat amb la cama dreta, la bona; un amb l'esquerra, mentre que el que queda el va fer de cap, al camp del València, en el primer partit de l'any.

Si Messi i Suárez junts fan molta por, més o menys la mateixa sensació generen als seus rivals Stuani i Portu quan s'hi posen. Entre tots dos han fet 22 gols dels 34 que suma l'equip. Això significa gairebé dues terceres parts del total. Una bestiesa. Al duet només els superen, com és lògic, Messi i Suárez. Però també Iago Aspas (15 gols) i Maxi Gómez (12), del Celta de Vigo. Entre un i altre n'han fet 27, 5 més que la parella gironina. A més, sembla que el 2018 els prova a tots dos jugadors. Ells també són els millors artillers blanc-i-vermells de l'any natural, amb 4 gols cadascun. Els segueix Michael Olunga, amb el seu hat-trick al Las Palmas, a part de Borja i Juanpe, que han vist porta un cop.

Stuani també és dels que més ho proven. És l'onzè que més xuta, amb 41 rematades; 25 entre els tres pals. No ho fa tant Portu, cosa que confirma que és un dels jugadors més efectius. El murcià ha xutat 27 cops i, d'aquests, 17 han anat a porteria. Si porta 9 gols, això vol dir que necessita menys de dues rematades entre pals per marcar.

Samuele Longo és a tocar

Si no es torcen les coses, que sembla que no veient la seva ratxa, Cristhian Stuani es convertirà en un dels millors artillers del Girona de l'última dècada. De moment, ja és el sisè anotador més prolífic, comptant aquesta i les últimes nou temporades en el futbol professional. Té un munt de jornades per davant per anar pujant esglaons i, qui sap, si enfilar-se fins al capdamunt d'aquesta particular classificació. La propera meta, després de superar el seu propi sostre a Primera, és a tocar: l'any passat, l'italià Samuele Longo va marcar 14 gols, per la qual cosa Stuani és a només un d'igualar aquesta marca. Curiosament, tots dos davanters van compartir vestidor el curs 2012/13, quan jugaven a l'Espanyol.

Una mica més amunt hi trobem dos futbolistes. Un d'ells és Fran Sandaza, qui just fa poques setmanes rescindia el contracte que encara l'unia amb el Girona per enrolar-se a un equip de la segona divisió xinesa. El manxec va marcar 16 gols la temporada 14/15, curs en què l'ascens es va escapar al darrer sospir. Els mateixos va anotar el paraguaià Javier Acuña dos anys enrere (12/13), amb Rubi a la banqueta. Per igualar aquests registres, Stuani ha de fer tres gols més en les 14 jornades que queden de Lliga. Si ho fa, i fins i tot si els supera, no comptarà encara amb la millor marca de la darrera dècada. Aquesta és encara en propietat de dos futbolistes. Ferran Corominas (11/12) i Ranko Despotovic (10/11) van signar, cadascun, 18 gols. Ara bé, posats a filar prim, més en va aconseguir Miki Albert quan, la temporada 2007/08, la de l'històric ascens a la Segona Divisió A, en va fer 20 a la lliga regular i un més en la promoció per pujar. Portu juga amb cert desavantatge respecte a Stuani, però el murcià ja pot presumir d'haver igualat dos dels màxims anotadors d'aquests darrers deu anys al club de Montilivi. Porta 9 gols, els mateixos que va fer Jaime Mata en tota una Lliga (la 15/16). O també els que va anotar Gerard Bordas al llarg de l'exercici 13/14.

De temps per seguir engreixant aquestes xifres en tenen, i molt, tant Cristhian Stuani com Portu. Per començar, aquest dissabte el Camp Nou es presenta com el millor aparador possible per posar la primera pedra.