El Girona s'estrena demà com a visitant al Camp Nou en la primera visita a l'estadi barcelonista de la història. Abans, els gironins havien disputat algun amistós a Les Cors ben bé un any abans (1956) de la inauguració del Camp Nou (2-1) i un partit de Copa l'any 1949 (9-0). Serà segurament el partit més esperat de l'any, un matx somiat els últims anys en què l'equip lluitava per pujar i inimaginable no fa tant quan els gironins navegaven per Tercera. Veure el Girona al Camp Nou, doncs, és un fet inèdit. No ho és tant veure-hi jugadors gironins enfrontar-se al totpoderós Barça amb la samarreta d'altres equips. Durant la història n'hi ha hagut a cabassos que ho han fet però només uns pocs escollits hi han tingut la sort de guanyar-hi. Els casos es poden comptar amb dues mans i encara sobren dits. Els últims d'aconseguir-ho van ser Ferran Corominas i Ángel Martínez i van fer-ho plegats el curs 2008-09 en la recordada victòria de l'Espanyol, amb dos gols de De la Peña davant l'invencible Barça de Guardiola (1-2).

Un dels protagonistes d'aquell partit, Ángel, recorda perfectament aquell dia però ho fa amb un regust agredolç perquè es va lesionar de gravetat després d'una dura entrada de Keyta, que va ser expulsat, i va veure estroncada la seva carrera al primer equip. Ángel ja no tornaria a jugar més amb l'Espanyol i seria cedit al Rayo (09-10) primer, i el Girona (10-11) després, els anys següents. «Veníem de fer una bona eliminatòria de Copa també contra ells en què vam estar a punt de superar-los. Teníem bons jugadors com Tamudo o De la Peña però a laclassificació estàvem molt malament i la gent ens cantava "a Segona, a Segona"», recorda Ángel. Pel gironí, que en 4 partits al Camp Nou només hi ha perdut un cop, el Girona «té opcions de guanyar qualsevol i per què no el Barça». Ángel considera «la confiança» amb què arriba el Girona a Barcelona fa que no s'hagi de descartar res. Això sí, Ángel avisa als debutants al Camp Nou de la dificultat que s'hi trobaran. «Els partits es fan llargs, i el camp, enorme. Sembla que no s'acabi mai, avisa. Ángel no creu que als gironins els tremolin les cames. «Això ja ho van passar a les primeres jornades. Van trencar el gel i ara van per feina. És el lloc perfecte per gaudir i si gaudeixen i competeixen, compte!».

Nan Ribera, l'últim golejador

Fa gairebé doncs una dècada que cap futbolista gironí és capaç de guanyar al Camp Nou com a visitant. És més en aquest segle XXI només dos jugadors més ho han aconseguit. Miquel Soler amb un 0-3 amb el Mallorca (99-00) i Nan Ribera el mateix any 2000 amb un 0-1. El triomf del conjunt basc va arribar, a més a més, gràcies a una diana de l'extrem gironí la qual cosa el converteix en l'últim gironí en marcar de visitant a la Lliga a l'estadi blaugrana. Nan Ribera només va marcar dos gols amb aquell Alabès de Mané i tots dos van ser al Barça. A Mendizorrotza un gol seu també havia donat el triomf als bascos (2-1). Curiosament, el pare de Nan Ribera, Josep, també va marcar al Camp Nou (4-1 la 60-61). Un altre gironí que hi ha marcat és Llorenç Riera amb el Còrdova (3-2 la 67-68). Miquel Soler va aconseguir doblegar el Barça al Camp Nou un altre cop amb el Mallorca (0-1, Supercopa 1998-99) i amb el Sevilla (0-1, 94-95). Qui també coneix la sensació de guanyar al Camp Nou és el president gironí, Delfí Geli que ho va fer amb l'Atlètic (1-4, a la Copa 94-95) i 1-3 (95-96). Esteve Fradera, amb l'Albacete (0-1, 94-95) i Josep Viñas amb l'Espanyol (2-3, a la Copa 60-61) també ho van fer. Després de Nan Ribera, Coro va marcar també al Camp Nou, però va ser a la Copa (08-09).